CCOO sol·licita una revisió de la titulació de capacitació lingüística per adequar-la a la realitat sociolingüística actual

CCOO sol·licita una revisió de la titulació de capacitació lingüística per adequar-la a la realitat sociolingüística actual

Les federacions d’educació de Balears, Catalunya i País Valencià acorden instar a l’eliminació de les titulacions administratives de capacitació en ensenyament.

Les federacions CCOO educació, FE CCOO IB i FE CCOO PV que desenvolupen la seva acció sindical en l’àmbit educatiu dels territoris del País Valencià, Balears i Catalunya van acordar l’any 2015 en coordinació amb les respectives confederacions sindicals de CCOO crear un espai de cooperació i coordinació anomenat “Xarxa Solidaritat: viure en català i sense cap retallada”.
Els motius per crear-lo van ser diversos com ara, la proposta de la LOMCE de limitar l’educació en la nostra llengua, la protesta de la comunitat educativa balear contra la imposició del model de trilingüisme, els efectes de les retallades en l’àmbit educatiu sobre els drets lingüístics, etc. i els motius per seguir treballant en coordinació també han estat suficients per a mantenir activa aquesta cooperació tal com ha passat amb l’exigència de competències lingüístiques en l’Administració pública, els diversos models educatius plurilingües i d’altres.
En les darreres reunions hem estat treballant per elaborar una proposta que faciliti la mobilitat del professorat acreditat lingüísticament i professional per impartir docència en català entre els territoris que tenim assumit aquest requisit com a exigència per garantir els drets lingüístics i educatius de la ciutadania.
El diagnòstic assolit es bassa en dues constatacions:
D’una banda, s’ha aconseguit l’homologació de la titulació en competència lingüística, que a hores d’ara és un nivell C1 en el marc comú europeu de referència, però es manté l’asimetria dels requisits de capacitació de cada administració educativa. Així, mentre Catalunya solament exigeix la competència lingüística d’aquest nivell C1, Balears i País Valencià mantenen titulacions de capacitació afegides i diferents en cada administració autonòmica.
De l’altra s’ha valorat, juntament amb consultes en l’àmbit pedagògic i lingüístic, el canvi de context sociolingüístic produït des de la normalització establerta al món educatiu i social des dels primers estatuts d’autonomia després de la transició democràtica i les diferents legislacions educatives i lingüístiques. En aquest sentit, hi ha coincidència en el sentit que amb una competència lingüística en català corresponent al nivell C1 una persona amb formació pedagògica corresponent al nivell que impartirà de la seva especialitat no necessita cap altra formació didàctica específica en cap de les llengües pròpies de la seva autonomia.
Recordem que acreditar el nivell C1 significa que la persona així acreditada és capaç de comprendre una àmplia varietat de textos extensos i amb cert nivell d’exigència, així com reconèixer-hi sentits implícits. Sap expressar-se de manera fluida i espontània sense mostres molt evidents d’esforç per trobar l’expressió adequada. Pot fer un ús flexible i efectiu de l’idioma per a finalitats socials, acadèmiques i professionals. Pot produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes de certa complexitat, mostrant un ús correcte dels mecanismes d’organització, d’articulació i de cohesió del text. I per tant pot desenvolupar-se en la seva tasca docent en qualsevol de les dues llengües cooficials del seu territori.
En conseqüència, les tres federacions dels territoris esmentats hem acordat instar a les administracions educatives respectives a eliminar el requisit de la capacitació didàctica en la llengua pròpia per accedir a cap lloc docent.
Igualment, considerem que en el context multilingüe en el qual es desenvolupa actualment l’educació és necessari incentivar i fomentar la formació en competències lingüístiques diverses i també en l’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE o CLIL per les seves sigles en anglès). Instem per tant a les administracions autonòmiques que reconeguin com a mèrits en els concursos administratius (trasllats, complements per formació, oposicions, promoció interna, etc.) les capacitacions que fins ara s’han anat impartint, les diverses acreditacions en el marc comú europeu de referència i la formació en l’AICLE.