FP 18-19: Nou curs, vella realitat

Un any més al capdavant en segregació educativa i
formativa i a la cua en inversió i recursos

• L’anunci de convocatòria d’oposicions , 1401 places d’FP gràcies a l’acord signat el 16 de juny per CCOO per
  reduir l’interinitat al 8%
• Una continua mala dada
  sobre ràtios. Catalunya és la comunitat autònoma amb ràtios més altes
  d’FP, amb la mitjana de 26,6 alumnes per docent, més de 5 punts per
  sobre de la mitjana estatal. En els darrers 10 anys les ràtios dels cicles
  de Grau Mitjà i Grau Superior han experimentat un creixement de més del
  50% . Cal alertar que els alumnes matriculats a segon curs amb matèries
  pendents a primer no comptabilitzen en la ràtio, el que de vegades fa
  assolir els 40 alumnes per grup en determinats mòduls. 
• L’aplicació del programa STEAMcat per potenciar  vocacions
  vers la ciència, les matemàtiques, la tecnologia i l’enginyeria i alhora
  s’han produït tancaments de cicles formatius industrials i trasllats poc
  comprensibles, sense que tinguem constància de l’existència d’una
  planificació de l’FP  territorial i amb el territori. Aquest nou curs
  creix el nombre d’alumnes  matriculats en 3.067 i creix l’oferta
  formativa amb 53 nous cicles. Caldria examinar aquest tipus de creixement
  i si respon pròpiament  a les demandes de l’entorn i del teixit
  productiu del territori.
• L’anunci d’un nou
  programa d’Orientació educativa per millorar l’orientació personal,
  acadèmica i professional de l’alumnat als centres educatius, mentre la
  normativa de l’organització i la gestió dels centres de  CF no
  contempla cap hora obligatòria de tutoria presencial amb els alumnes amb
  el que es pot donar el cas que una bona part de grups d’alumnes (de CFGM o
  de CFGS) no poden tenir cap hora de tutoria de grup, amb l’afegit que
  finalitzat el CF l’alumnat haurà d’haver elaborat un Informe d’orientació
  professional (IPOP) orientat per aquests tutors/es sense hores i per la
  resta de l’equip docent sense coordinació.
• La manca de regulació
  normativa, tot i l’anunci de la seva elaboració fa mesos, per dotar a l’Institut
  Obert de Catalunya d’una estructura organitzativa i funcional pròpia
  amb la finalitat de que sigui un referent europeu d’innovació educativa de
  la formació a distància. Reclamem
  per l’IOC urgentment els recursos humans i materials que li manquen
  actualment.
• Amb fets que causen
   efectes devaluadors dels cicles formatius de grau superior com l’aplicació
  de la LOMQE que permet un curs més  l’accés directe d’un CFGM
  a un CFGS, sense haver adquirir les competències necessàries per
  accedir-hi amb garanties, o la novetat de que en determinats CFGS es
  puguin fer convalidacions directes amb estudis universitaris, sense estudi
  del contingut curricular concret per part de DGFPiERE.
• La detecció d’un abús
  massa  freqüent de la figura del professorat especialista (amb la
  creació de moltes places d’especialista en CF que el seu RD no ho preveu)
  en detriment de vacants a ser ocupades per professorat interí  o
  substitut.  Constatem que
  l’aplicació del Decret 110/2013, que modifica
  l’article 8 del Decret 196/2008, de 7 d’octubre provocarà a no trigar molt
  que el professorat especialista a temps complet no pugui continuar la seva
  relació laboral amb el Departament atès que no té temps material per poder
  acreditar suficient activitat professional. 
•  La desregulació
  dels Ensenyaments de Règim Especial, especialment dels estudis superiors
  d’Art i Disseny.
• Precarietat del
  professorat, de formació permanent i plantilla estable. La mitjana
  d’interins d’FPiERE és del 40% en més de la meitat de famílies
  professionals, en espera de les properes convocatòries d’oposicions 2018 i
  2020 per arribar a assolir el 8%.  
• Continuem amb les elevades
  taxes que ha de pagar l’alumnat que es matricula a EOI, CFGS i ESDAP
• El Departament
  continua agreujant a l’alumnat de CFGS que obtén matrícula
  d’honor  negant-li l’exempció de taxes a l’accedir a la universitat.
•  Augment de l’alumnat en FPDual sense diàleg ni consens amb els agents socials ni garantir normativament les hores de tutoria i coordinació.