Quan la legalitat confronta amb els drets: Nomenaments sense garanties

Quan la legalitat confronta amb els drets: Nomenaments sense garanties

Almudena González 25.09.2018
Els últims anys estem vivint en el Departament d’Ensenyament canvis importants. El desplegament de la LEC, mitjançant els seus decrets d’autonomia de centres, de direccions i de provisió de llocs de treball, ha posat en marxa un sistema en el qual es vulneren garanties laborals dels treballadors. La situació és doblement greu perquè afecta els nomenaments per accedir al sistema públic.
Les lleis del mercat, l’esperit neoliberal i la competitivitat es van imposant en un sistema que hauria de vetllar per la transparència i l’aplicació dels criteris d’igualtat, mèrit i capacitat per a l’accés a la funció pública. En nom de la ben prestigiada estabilitat de plantilles, aquest any, el 81% de docents continuarà al mateix centre. Però aquesta dada estadística que es valora tan positivament s’està aconseguint a base de la implementació d’un sistema que permet moltes irregularitats que s’han de voler analitzar. Cada curs es redueix el nombre de vacants que s’assignen per elecció dels docents, cosa que dificulta greument el futur laboral dels interins perquè algunes de les propostes que fan les direccions es fan a docents que tenen poc temps de serveis prestats, i es produeix la disminució de vacants per a treballadors amb més anys de docència. Aquests no en poden optar i salten de la plaça o tornen a fer substitucions. Qui entra en el sistema per aquesta via ha de ser conscient que tothom compleix anys i, en un futur, poden tenir com a competidors docents més joves que entren a la borsa.
Totes les direccions volen tenir els millors resultats, amb el millor equip professional. Per aconseguir-ho, el Departament els ha concedit la possibilitat de seleccionar part o la totalitat de la seva plantilla, amb el sistema de propostes (de continuïtat i de nova assignació) per cobrir places ordinàries o perfilades, i per ocupar vacants o substitucions. Són propostes que es fan sense o amb procediment d’entrevista.
El Departament, per tant, està traslladant la responsabilitat contractual a les direccions dels centres, convertint-los en seleccionadors dels docents, sense que aquests tinguin la formació per fer-ho. Què té en compte una direcció per fer proposta de continuïtat a un/a docent que ja compleix els requisits de titulacions que marca la normativa? La direcció no ho ha d’especificar. Què té en compte per no fer proposta de continuïtat, és a dir, per no mantenir en el mateix lloc de treball una persona interina que compleix els requisits i que no ha estat mai objecte de cap informe de no continuïtat que denunciï falta de professionalitat? La direcció no ho ha d’argumentar de cap manera. Què té en compte per entrevistar unes determinades persones entre les diferents persones que manifesten la disponibilitat? Tampoc ho ha de justificar. Així, s’obre la via a l’arbitrarietat, la subjectivitat i la discriminació en el pitjor dels casos.
De manera gradual, s’està evidenciant que algunes direccions prefereixen persones joves, amb formació extra –no sempre rigorosa–, sanes i sense càrregues familiars. Què passa/passarà amb els docents que vagin complint anys, no tinguin l’última formació de moda, tinguin algun problema de salut –als quals tothom estem exposats– o tinguin cura de familiars, especialment les dones amb fills? Poden servir aquestes raons d’excusa per no ser proposades? Hi ha alguna garantia que no es pugui fer? Depèn només de l’ètica de la direcció?
Especialment greu és el cas de dones embarassades i de les que demanen reducció o excedència per cura de fills. Pot tenir por de no ser confirmada a un centre? Pot no ser nomenada sense que s’hagin de donar explicacions?… Sí… Està passant! (en tenim constància). L’actual funcionament de l’adjudicació de places afecta moltes persones que no han pogut continuar en el lloc de treball sense que hi hagi evidència de manca de professionalitat. S’estan vulnerant drets fonamentals, de no discriminació i accés al treball, i es dificulta la conciliació de la vida laboral i familiar.
Llevat que l’aplicació del Decret de plantilles pugui tenir repercussions de rellevància positives per a la consolidació del PEC (Projecte Educatiu del Centre) i es puguin necessitar determinats perfils molt justificats, és un Decret que no pot ser acceptat sense crítica i requereix, almenys, una profunda reflexió i revisió.
La Borsa del personal docent té en compte l’acreditació de requisits de formació i va millorant el número amb l’antiguitat del serveis prestats a la docència. Aquest sistema facilita que, amb l’experiència laboral, es pugui optar a millorar progressivament la destinació del nomenament. Ha de ser compatible amb l’estabilitat de la plantilla i amb la millora pedagògica dels centres.
Des de CCOO no deixarem de denunciar les males pràctiques i de manifestar el nostre rebuig als Decrets que ho permeten. Demanem al Departament que reculli les casuístiques que s’estan produint, i que s’obri un espai d’anàlisi i revisió de les normatives vigents, causants de situacions injustes i greus afectacions personals i familiars.