Manca de planificació educativa

Com cada curs, constatem que el Departament d’Ensenyament no ha fet els deures i continua sense planificació educativa

Com comprovem contínuament, la manca de planificació escolar és patent. Una manca de planificació derivada de la falta d’un mandat explícit en aquest sentit a la LEC i a la LOMCE. A més a més l’evolució demogràfica i econòmica  de la societat catalana s’ha trobat amb una resposta política que no ha estat a l’altura de les circumstàncies:
  • Per una banda tancaments a aules de P3 amb la corresponent pèrdua de llocs de treball.
  • Per una altra, la massificació a les aules de secundària, construcció de barracots, increment de les ràtios i manca de professorat a la secundària obligatòria i a la postobligatòria.
  • I per últim, famílies que no els han adjudicat una plaça pública a prop del seu domicili.

Llibertat d’elecció de centre?

La llibertat d’elecció de centre és un dret reconegut per les lleis educatives:
LODE, LOMCE i LEC, encara que a la Constitució Espanyola, aquest dret no està reconegut explícitament.
Des de CCOO considerem que, amb el sistema de programació escolar i del procés de matriculació, aquesta llibertat s’ha convertit en la “llibertat d’elecció de l’alumnat” per part d’alguns centres i, també, la “llibertat d’escollir centre educatiu” per part d’algunes famílies.
El model educatiu de mercat, comporta de manera ineludible segregació escolar de caràcter socioeconòmic i cultural. La segregació que genera la selecció de l’alumnat no és un valor educatiu. Al contrari, opera contra la creativitat, contra la cooperació, contra la solidaritat, contra la mateixa construcció del coneixement i contra la igualtat d’oportunitats.

Objectius de CCOO

  • Reivindicar la planificació educativa per entomar la reducció demogràfica als primers anys d’escolarització i el gran increment a l’educació secundària, tant obligatòria com post obligatòria.
  • Denunciar les brutals retallades en els pressupostos destinats a l’educació, que han comportat deixar d’invertir a Catalunya prop de 3.700 milions d’euros en els darrers 6 anys, el que representa gairebé el pressupost sencer d’un any.
  • Lluitar per garantir que els drets de ciutadania quedin en mans dels poders públics i així vetllin pels interessos de l’alumnat i de la societat a la qual va dirigida l’educació. No es pot deixar el dret a l’educació al mercat.
  • Pressionar perquè tothom que vulgui tingui garantida una plaça pública a prop del seu domicili.

Propostes de CCOO

  • Modificació de la legislació catalana perquè els poders públics garanteixin el dret universal a l’educació.
  • Modificació de la normativa per tal que, mentre existeixi el dret a la “llibertat d’elecció de centre”, el calendari de programació de l’oferta sigui el mateix pels centres de titularitat pública i de titularitat privada.
  • No a la supressió de més llocs de treball a l’educació. Cal negociar processos de mobilitat, de formació, o d’altres mecanismes que permetin adaptar la plantilla a l’increment d’alumnat de la secundària i la reducció d’alumnat a l’educació infantil.
  • Recuperació del mapa escolar com a instrument de planificació, amb la participació efectiva dels poders públics locals i de la comunitat educativa, comptant explícitament amb els Consells Escolars Territorials.
  • Planificació de mesures perquè la Segregació Escolar desaparegui dels municipis i perquè en les localitats amb contextos desafavorits disposin de més recursos per pal·liar les desigualtats educatives i per assolir unes quotes d’equitat suficients.
  • Davant de la problemàtica d’escolarització de l’alumnat de secundària de molts municipis exigim que el Departament consensuï  possibles solucions temporals amb el conjunt de la Comunitat Educativa afectada.
  • Construcció o ampliació de les instal·lacions necessàries als centres educatius. Creació  d’institut-escola, per aprofitar espais, i per les seves possibilitats pedagògiques.

Una proposta per la inclusió, reducció de les ràtios.

Sol·licitem al Departament d’Ensenyament que, de forma immediata,
elaborin la normativa corresponent per tal de reduir les ràtios de les aules
catalanes gradualment.
Així, a les noves aules d’infantil i primària, el màxim nombre d’alumnes
haurà de ser de 20, a les de secundària obligatòria 25 i a les de post
obligatòria, 30, amb tots els desdoblaments necessaris per garantir la qualitat i la seguretat. Pel primer cicle de l’educació infantil també s’ha de produir una reducció de la ràtio, en la línia de les recomanacions europees, fins a aconseguir 6, 9 i 15 alumnes per nivell. Igualment, el nombre d’alumnes a les aules dels Centres d’Educació Especial i als diferents Serveis d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, s’ha de reduir respecte dels actuals.
Aquestes ràtios d’alumnes han de servir per millorar la qualitat educativa que es presta als nostres centres i per ajudar a implementar una veritable escola inclusiva. Una reducció de ràtios que també s’haurà de veure reflectida als menjadors escolars, que ara mateix no està recollida a cap normativa general, i que hauria de limitar el nombre d’alumnes per educadora en funció del cicle escolar.
CCOO hem treballat els darrers mesos per solucionar aquestes problemàtiques: participant en mobilitzacions amb la comunitat educativa, presentant mocions als ajuntaments, requerint a les associacions de municipis i les diputacions, difonent la problemàtica als centres educatius…
I és per això que des de la Federació d’Educació de CCOO demanem a la nova Conselleria del Departament d’Ensenyament diàleg i consens per a trobar sortides a les necessitats reals d’educació a Catalunya.