L’impuls de la Formació Professional és clau pel progrés social i econòmic i pel canvi del model productiu.

La darrera legislatura no ha estat capaç de desplegar la Llei 10/2015 segons el
calendari establert ni de revertir les retallades en educació de la crisi financera que
han tingut un major impacte en els centres i les plantilles d’FP.
La
manca de finançament per afrontar l’augment d’alumnat que retorna al sistema
educatiu sense orientació, la necessitat de formació permanent, de recursos i de
càrrecs que es destinen per a oferir la Carta de Serveis dels centres… agreuja laprecarietat dels i les joves en l’etapa educativa, en molts cassos, prèvia al món laboral,
incrementant les possibilitats d’abandonament i contribuint a l’augment de l’atur
juvenil. També empitjora les condicions laborals dels i les docents que
pateixen les ràtios més elevades de tot l’Estat (27 alumnes per grup), amb la
major interinitat, i mantenen els Projectes dels Centres amb voluntarisme ja
que no s’hi han destinat recursos en les darreres millores acordades.
CCOO hem denunciat
en tots els espais de representació, tant locals, autonòmics o estatals, les deficiències i necessitats de la Formació Professional i hem proposat accions i millores. Portem
anys demanant al Govern l’actualització de l’Acord FP de l’any 1999 per
tal de blindar i millorar les condicions laborals i la qualitat de la Formació
Professional Inicial. Cal
un Pla de Xoc de la Formació Professional en la propera legislatura per
afrontar aquestes deficiències, amb els següents eixos prioritaris:
1.- Garantir el Pacte Nacional per la Indústria
Hem
participat en el desenvolupament del PNI amb aportacions i propostes en tots
els grups de treball com: la necessitat d’un Pla d’informació, orientació i
acompanyament coordinat entre etapes obligatòries, postobligatòries i Universitat,
i coordinat entre les conselleries implicades; la necessària participació dels
Agents Socials en l’elaboració, seguiment i avaluació de les mesures amb
indicadors; la perspectiva de gènere i la necessitat de potenciar la
difusió de les vocacions industrials i la figura dels/les orientadors/es; incentivar
la formació contínua dins de la jornada laboral com a salari indirecte
en l’àmbit industrial; ampliar els recursos per als plans d’oferta formativa
dels sectors industrials (sense perjudici d’altres sectors) per a persones
ocupades o en situació d’atur; una formació en alternança o en dual amb diàleg social per afavorir la transició escola-treball per una ocupació de qualitat amb vinculació laboral.
2.- Un nou Acord per la Formació Professional
S’ha d’actualitzar l’Acord de Formació Professional de l’any 1999 per
adaptar les estructures organitzatives, els recursos i les condicions de treball dels centres educatius als reptes actuals, com són l’orientació, l’abandonament escolar
prematur, la manca d’hores per la carta de serveis d’FP ( innovació , l’FP dual,
emprenedoria, qualitat…), la manca de professorat i de formació permanent per aquest, reduir ràtios, afavorir l’atenció individualitzada,
regular les condicions laborals dels ERE i
fent possible una FP amb equitat i de màxima qualitat.
3.- Les relacions Centre-Empresa
S’ha desenvolupar l’FP dual, les pràctiques, l’alternança i la Formació en
Entorn Laboral amb consens social, equitat, la millor vinculació laboral possible,
garanties de màxima qualitat dels aprenentatges a les empreses, inserció laboral de qualitat, dedicació, formació i reconeixement de les tutories i coordinacions als centres educatius i empreses, sense pèrdua d’hores curriculars ni de dotacions als
centres.
No es contempla en la normativa cap hora de reducció
lectiva, ni cap retribució complementària per poder desenvolupar els seus
càrrecs. D’altrament s’indica al director/a que les hores a adjudicar a
aquests responsables s’obtenen de les hores alliberades per la
reorganització curricular del grup,
Continua estenent-se la Formació en Entorn Laboral (FEL)
derivada de l’aplicació del Decret 284/2011 d’ordenació general de l’FP inicial
i cal plantejar el paper i funcions dels tutors del centre educatiu. Cal  vetllar per l’aplicació de la FEL en
les Escoles d’Art i Disseny, per tal de poder fer el seguiment dels
continguts amb els mòduls atorgats i hores lectives corresponents que
s’impartiran a l’empresa o s’impartiran de forma compartida entre el centre
docent i l’empresa per evitar que esdevingui una retallada de plantilla i una
externalització.
4.- Desplegament Llei 10/2015
S’ha de desenvolupar la Llei 10/2015 amb recursos i diàleg social, establir-ne la governança i els centres integrats, per tal de coordinar els subsistemes d’FP inicial i per
l’ocupació. Es requereix d’una aposta clara com a Govern, no únicament en el
seu finançament sinó també en la coordinació interdepartamental.
El dret a l’educació i la
formació al llarg de la vida és una necessitat urgent per a la nostra
societat si volem transformar el nostre sistema productiu i avançar en la
igualtat d’oportunitats, la reducció de desigualtats i la justícia social. Un
pilar bàsic d’aquesta educació, ha de ser l’Educació de persones adultes i
els programes de noves oportunitats, així com l’acreditació de competències
professionals i la formació contínua dels treballadors i treballadores.
5.- Combatre la privatització
El context de
manca de qualificacions intermèdies, desinversió dels serveis públics, d’atur
juvenil i la manca d’oferta pública d’FP han afavorit, amb la col·laboració del
Departament d’Ensenyament, l’entrada al mercat de l’oferta formativa privada d’empreses, multinacionals, editorials i fundacions universitàries que
imparteixen totes les modalitats (a distància, semipresencial i presencial) de
nombroses famílies professionals a preus desorbitats. Mitjançant convenis i
habilitació de mesures flexibilitzadores es facilita l’obtenció de titulacions
cursades per aquestes entitats sense els requisits, supervisió i condicions que
s’imposen als centres de titularitat pública, creant una competència directe a
l’oferta del territori. L’exemple més flagrant
d’aquesta privatització és l’obertura a l’Hospitalet de Llobregat del centre
més gran d’FP privat a distància als antics jutjats, de titularitat pública.


6.- Precarietat del professorat
Malgrat  l’acord de 16
de juny de 2017 per donar estabilitat a les plantilles i reduir l’índex de temporalitat
al 8% no s’ha afegit cap plaça de cap
especialitat d’FP en la
convocatòria d’oposicions 2017.
El nivell d’interinatge en l’FP és dels més elevats d’Ensenyament,
amb un 30% en la majoria d’especialitats, fet que augmenta la inestabilitat que es dona des de fa
cursos i produeix que substitucions o vacants de força especialitats puguin
trigar setmanes o mesos en cobrir-se. Veure denúncia de principi de curs de
manca de 100 places de professorat d’FP.
Aquesta retallada constant de condicions laborals dels darrers anys fa
empitjorar la qualitat del sistema públic i augmenta la precarietat d’un
col.lectiu que enveilleix, només 1,2% de professorat FPmenor de 30 anys, sense cap mesura per
garantir la formació permanent, la innovació i la promoció professional,
allunyant-se de l’alumnat i del món professional.
7.- Reduir les
ràtios més elevades de l’Estat
Són les ràtios més altes del sistema educatiu estatal amb 27 alumnes grup de mitjana, 5 punts
per sobre de la mitjana estatal, sense comptar alumnes que cursen mòduls
suspesos matriculats en altres cursos ni aquells que abandonen a mig curs, amb
el que es pot arribar perfectament a tenir 40 alumnes .
CCOO ja va reivindicar en
les meses tècniques d’FP la necessitat de blindar els desdoblaments i
ampliar-los a molts mòduls on no s’ha previst, sense emmascarar-ho en el còmput
d’alumnat i comptabilitzant l’alumnat que cursa cada UF del mateix grup classe.
8.- L’abandonament escolar prematur (AEP)
Tot i la manca d’indicadors d’AEP a l’FP no facilitats pel Departament
d’Ensenyament, és notori el desfasament, sobretot en els cicles formatius de grau
mitjà, entre la matrícula i la graduació, degut a múltiples causes que ja ha vingut denunciant CCOO en cursos anteriors, l’inexistència d’un Sistema d’informació, orientació i acompanyament i el debilitament de l’atenció individualitzada degut a l’augment de ràtios. Les
recomanacions de la UNESCO són d’un orientador/a per cada 450 alumnes. L’increment
de l’alumnat d’FP inicial en 10 anys ha estat del 100% mentrestant el de
graduats ha estat del 50%, detall que ens fa pensar en un elevat % d’AEP
sobretot als cicles formatius de grau mitjà, d’alumnat que plega el primer curs.


9.- Contra la implantació progressiva de la LOMCE
L’aplicació de la LOMCE
en relació a l’accés directe dels cicles formatius de Grau Mitjà als cicles
Formatius de Grau Superior
ja mostrà el seu impacte el curs
passat en els primers cursos dels cicles formatius de Grau Superior.
CCOO sempre hem estat
crítics a l’accés directe al GS que planteja la LOMCE, pels seus efectes devaluadors, ja que el currículum de
GM no prepara a l’alumnat pels continguts curriculars del GS. Amb la normativa
vigent es permet l’accés directe a cicles pertanyents al mateix itinerari però
de famílies o de cicles de la mateixa família molt diferents.
10.- La Formació Professional a distància.
La manca de  recursos
amb que compta l’Institut Obert de Catalunya (IOC) per poder implementar
la seva oferta formativa amb qualitat a l’hora d’oferir materials adients i
actualitzat amb suport audiovisual i per fer el seguiment apropiat de l’alumnat
dels diferents mòduls i de les tutories, i els efectes de l’externalització, concretament dels serveis informàtics, ha
causat nombroses aturades i incidències, amb gran malestar del seu alumnat que
les denuncià davant del Departament.
D’aquesta manera la matrícula
de l’IOC ha disminuït notablement
aquests darrers anys, en canvi l’oferta privada d’FP a distància amb el
vistiplau del Departament ha augmentat exponencialment.
image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.

Ús de galetes

Aquest lloc web empra galetes per a una millor experiència d'usuari. Accedeix a l'enllaç de política de cookies per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies