«Profe», per què tothom parla de política?
Article de Anna López Carbonell
Professora de secundària, psicopedagoga i permanent de CCOO Educació a Girona.
Hora de tutoria a la classe de 6è, fem una pluja d´idees sobre temes d´interès que voldríem tractar. A mà alçada, cada alumne va fent la seva proposta. Quan li toca a la Laura ens diu: «jo voldria treballar la política, és que “profe”, per què tothom parla de política a tot arreu?».
Aquesta situació s´ha donat fa poc en una aula i suposo que, aquesta o similar, segurament s´ha donat a moltes aules dels centres docents de Catalunya, i és que l´actualitat política és present a l´escola i a qualsevol àmbit educatiu. Ho és ara i ho ha estat sempre, fins i tot quan no existien els debats televisius ni internet. Cal puntualitzar, però, que com que internet ha canviat la manera de relacionar-nos i d´informar-nos, ens trobem davant un món de relació més intens i amb molta informació i tot tipus d´informacions, incloses les fakenews.
Educació i política sempre han anat agafades de la mà, ens ho mirem com ens ho mirem. Politeia i Paideia (Teoria de la Polis i Educació) ja eren relacionades per Plató i Aristòtil amb la intenció de «conduir l´infant de la mà pel camí de la vida».
La qüestió és com podem acompanyar els infants i joves per la vida, en una societat tan complexa com l´actual? Què hem d´ensenyar a les aules? Podem parlar de tot a les aules? Hem d´explicar el nostre pensament o ideologia política? Per què aquesta alumna es fa aquesta pregunta? De política, se´n parla més ara que anys enrere?
Segurament, l´actual moment social i polític amb la seva inestabilitat, complexitat i implicació emocional ho fa més present. I també tenim molts més mitjans per parlar-ne i difondre diferents pensaments i ideologies. Les aules no viuen d´esquenes a aquests fets.
Em fan por aquells que diuen que l´educació ha de ser neutra. L´educació no és neutra, no ha estat mai neutra, com tampoc ho som els docents. No podem deixar de transmetre la nostra ideologia i valors que provenen de les nostres vivències com a persones i formació professionals. És impossible ser neutre però és totalment necessari donar veu a la pluralitat i al debat, per fomentar l´esperit crític, objectiu bàsic de l´educació.
Com deia el mestre Paulo Freire: «Les persones ens eduquem mediatitzades pel món».
No hem de defugir de parlar de tot el que inquieta al nostre alumnat, sempre i quan sapiguem moderar el debat de manera que aquest sigui plural i respectuós.
Una educació que ajudi a la construcció de l´esperit crític ha d´oferir coneixements i instruments per a l´anàlisi i la reflexió perquè l´alumnat entengui què està passant i per què està passant. Eines per fer-se preguntes que desenvolupin la seva pròpia opinió i espais per expressar-se lliurement. Hauríem d´ensenyar que tothom ha de poder fer-ho, prenent com a marc la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta dels Drets de la Infància, que són el patrimoni ètic que tenim tots en comú.
La situació política afecta tots els àmbits, també els centres educatius. Malauradament, hem vist com s´ha utilitzat l´escola per part de formacions polítiques amb interessos partidistes. Precisament aquesta utilització és la que ens ha portat al debat sobre neutralitat i adoctrinament. En aquest sentit comparteixo les paraules de Jaume Carbonell en el seu darrer llibre L´Educació és política: «La neutralitat és una coartada ideològica que utilitzen els governants per mantenir-se en el govern» (pag.21, 2018).
L´educació no pot ser neutral, però tant les institucions públiques com els centres educatius haurien de vetllar perquè cap conflicte polític acabi derivant en un conflicte de la comunitat educativa.
Tampoc ho ha de ser el model lingüístic. CCOO ha denunciat l´intent de barrejar el conflicte polític amb el model pedagògic de la immersió lingüística. A Catalunya, la immersió lingüística ha demostrat al llarg de trenta anys la seva eficàcia en l´assoliment de la cohesió social gràcies al coneixement de les dues llengües oficials per part de la totalitat de l´alumnat, independentment del seu origen. Es pot qüestionar qualsevol mètode pedagògic, però s´haurà de fer científicament, i no amb opinions polítiques que només busquen rèdits partidistes. En l´actualització d´aquest model lingüístic cal la implicació i participació de tota la comunitat educativa.
Com sempre, continuarem defensant l´Escola de la mateixa manera que ho hem fet fins ara: demanant que ens deixin Educar en llibertat i que deixin l´Escola en pau.
