El passat 25 de gener CCOO vam portar a judici el Departament d’Ensenyament per discriminar salarialment una companya d’una escola concertada pel simple fet de ser mare.
Des de fa temps el Departament es nega a reconèixer estadis, un cop passats els sis anys (o 9 en el cas del primer), a aquelles docents que en reduir jornada per cura de fills o de familiars no arriben als percentatges exigits de jornada en pagament delegat.
L’aplicació pràctica del pacte d’estadis que aparentment es neutre, té com efecte un resultat desigual i negatiu per a les dones. Es tracta d’una discriminació indirecta, camuflada i injusta. Per una banda es facilita la reducció de jornada o les excedències per la cura de filles i fills i per un altra es penalitza aquesta decisió impedint la promoció professional.
A fi que s’acompleixi plenament aquest dret, exigim el Departament d’Ensenyament que, independentment del sentit de la sentència, rectifiqui i reconegui els estadis de totes aquelles persones que es trobin en aquesta situació.
A la nostra societat no hi caben actuacions tan injustes com aquesta, sobretot si considerem que més del 97% dels docents que sol·liciten aquest tipus de reducció són dones. D’aquesta manera s’està vulnerant el dret fonamental de la igualtat de dones i homes perpetuant en les relacions laborals de les escoles concertades un sistema patriarcal androcèntric i sexista. A la pràctica les dones no gaudeixen dels mateixos drets que els homes. De què serveix aprovar al Parlament de Catalunya una Llei d’Igualtat efectiva entre homes i dones si després des de la mateixa administració no se’n fa cas? És aquesta la societat democràtica i moderna de la què ens parlen?
