Article de Montse Ros: Sense escola inclusiva no hi haurà millora educativa

ELS GRUPS HOMOGENIS NO SÓN JUSTOS
Els grups homogenis no són justos perquè sempre exclouen a algú i això és dolorós per a aquest algú.
Per sort, a mi no em van mesurar a l’escola per la meva cama torta: la gimnàstica era una maria i jo tenia memòria, que era el que comptava. I si el que comptava hagués estat el salt d’altura i els cent metres llisos?
Qui diu què compte, diu qui val. I és una decisió política, no la llei de la gravetat. El nostre sistema educatiu s’atreveix a dir que hi ha persones que no valen. Això és molt greu, perquè en la nostra societat totes les persones, afirmem, neixen iguals en drets i valor.

El currículum no és neutre. Hem analitzat moltes vegades el biaix de gènere i poques el del biaix de classe. Els sabers de la classe treballadora no compten per a aprovar. Els de la convivència i les cures tampoc. Encara que siguin imprescindibles per viure. Vegeu PISA: els bons resultats correlacionen sempre amb famílies d’un “nivell social i cultural” mitjà-alt. Veuen el que miren: coneixements de classe “alta”, que són els que consideren valuosos. Si miressin una altra cosa, veurien una altra cosa. El valor està en el seu ull.
No recomanaria no aprendre els sabers dels rics. Estaríem perduts … Però si no valorem els sabers dels nostres pares i de les nostres mares, també.
ELS GRUPS HOMOGENIS NO SÓN DESITJABLES
Si trenta persones saben fer la mateixa cosa, la suma de coses que es saben fer és igual a un. Si cadascuna sap una cosa diferent, les possibilitats de fer coses diferents sumen trenta. Però a més, es pot crear nou saber a partir de la combinació de coneixements. El coneixement es construeix en xarxa. Per a què volem conformar-nos amb un si en podem tenir trenta, i trenta per trenta, i més?
El 90% de les persones que s’han dedicat a la investigació en tota la història de la humanitat són vives avui, produint coneixement a cabassos. La societat de coneixement és alhora la societat de la ignorància. Com més coneixement hi ha, major és la part que ignoro. Avui més que mai, cal ensenyar coses, perquè a qui no sap qualsevol l’enganya. Però que aquestes coses siguin iguals és una pèrdua d’oportunitats. És millor aprendre coses variades i cooperar.
Les xarxes riques, diverses i connectades produeixen més coneixement i menys injustícies. La segregació en grups homogenis retalla la connexió, aïlla els coneixements i limita la creació.
PROMOCIÓ DE LA DIVERSITAT
Cal passar de l’atenció a la diversitat com atenció a les mancances a la promoció de la diversitat com atenció a les potències.
Pot ser que la medicina sàpiga arreglar un ull cec. La pedagogia, no. Però pot potenciar el tacte, l’oïda, l’enteniment, la concentració, les habilitats… de la persona cega perquè tingui millor autonomia personal però sobretot perquè pugui aportar alguna cosa pròpia i valuosa a la societat. Doncs així amb tots els punts cecs de tot el món.
Ningú és perfecte. El millor és que podem ajudar-nos, en una relació interdependent i responsable. El repartiment de treball i el coneixement compartit, en una xarxa social solidària i extensa, va ser la base adaptativa sobre la qual es va expandir l’homo sapiens. La humanitat prospera per la cooperació. La competència va començar sent una cosa de mascles joves presumint de gens (legítimament) i mira com està deixant el món (sense cap legitimitat).
En el context cultural i social actual, no hi ha grups homogenis tret en centres d’elit. Després, les elits es gasten un dineral en construir diversitats culturals, esportives i lingüístiques per a la seva prole: estades a Irlanda, o al Canadà, potser a Alemanya. En canvi, tenim a les escoles una classe treballadora plurinacional, plurilingüe, pluricultural, que té una potència combinatòria explosiva. En qualsevol barri es parlen almenys cinc o sis llengües, es coneixen geografies i ecosistemes de tres continents i almenys una dotzena de sabers vinculats a la feina. Són aquí, no calen cinc mil euros per criatura perquè passin un mes a San Diego alternant-se amb altres criatures japoneses, àrabs, russes, argentines. En un centre de 450 alumnes, això costaria més de dos milions d’euros. Amb menys de cent mil, ben gastats en professionals, es pot aconseguir un efecte molt superior. Derogar la LOMCE és gratis.

EMPODERAR I COOPERAR
Perquè cal derogar la LOMCE i donar-li una volta al sistema educatiu. Aurelio Arteta es referia al sistema educatiu com “la factoria educativa en tots els seus graus, que produeix titulats”. Això és exactament la pretensió de la LOMCE: un sistema d’expedició de títols que ens seleccioni i ens emboliqui com paquetets de currículum homologables.
Doncs bé, aquests paquetets homogenis no són justos ni desitjables, però és que a més no els compra ningú.
El sistema escolar ha de ser un node de nodes a la xarxa social i a la xarxa del coneixement. És la forma més justa de donar poder a les persones i de vertebrar les comunitats d’al·luvió que ens està deixant el nomadisme laboral i la hiperindividualización del neoliberalisme global.
És a dir, educant persones lliures, alhora que teixint societat democràtica: una cosa no es fa sense l’altra.

Llegiu aquí l’article sencer a El Periódico de Catalunya