Els acomiadaments improcedents durant IT podrien ser nuls

El Tribunal de Justícia de la UE entén que un acomiadament en situació d’IT pot ser discriminatori

Recentment han aparegut a la premsa nombroses informacions sobre la Sentència del Tribunal de Justícia de la UE (1 de desembre de 2016) respecte una qüestió prejudicial que va plantejar un jutjat espanyol. El tema està en si resulta “discriminatori per qüestions de discapacitat” l’acomiadament objectiu d’una persona en baixa per incapacitat temporal (IT) de llarga durada i incerta recuperació, degut a un accident de treball.

Fins ara, tots els tribunals espanyols estaven considerant que els acomiadaments de persones en baixa per IT s’havien d’entendre com improcedents i indemnitzables. És a dir, s’aprofundia en el concepte que l’acomiadament és lliure però no gratuït. La UE els ha tornat a posar en evidència.
Es pot considerar com a discapacitat la prolongació indeterminada d’una IT si la persona que la pateix és objecte d’acomiadament? S’ha d’entendre que és un acomiadament discriminatori per la seva discapacitat i per tant nul?

L’acomiadament d’una persona en baixa per IT, s’ha d’entendre com una “discriminació” ja que l’empresari fa servir un problema de salut com a excusa per justificar l’acomiadament amb arguments com la manca de rendiment. El moll de la qüestió és el concepte de “vulneració de drets fonamentals” per discriminació de les persones amb les seves capacitats limitades. Això comportaria la consideració d’acomiadament nul si s’aplica a qui pateix una IT de llarga durada, sota la consideració del seu estat com a discapacitat.
El Tribunal Europeu deixa al criteri del jutge perquè interpreti què és una llarga durada i per tant, l’assimilació de la IT perllongada amb la “discapacitat”. Això podria comportar que l’acomiadament fos considerat nul si queda provat que va ser com a conseqüència de la baixa perllongada argumentant causes productives.
Posem un exemple. Una treballadora que, estant al vuitè més de baixa, ha sigut acomiadada de manera improcedent i decideix demandar l’empresa. Si el jutge considera que, com que hi ha incerta recuperació, es tracta d’una baixa de llarga durada i ho assimila a discapacitació, és possible que determini que hi ha hagut discriminació i que sentenciï l’acomiadament com a NUL.
A finals de desembre de 2016, el jutjat del social núm. 33 de Barcelona va sentenciar com a acomiadament nul el cas d’un cuiner que va ser acomiadat de manera improcedent després de passar vàries setmanes en IT. Ha estat el primer cas que s’aplica els principis establerts per la UE.
Aquesta interpretació jurídica limita les possibilitats 
de l’acomiadament “lliure”. 
Recull de premsa sobre el tema:
DARRERA INFORMACIÓ (28.03.2017)

Empresa d’hostaleria

CCOO celebra una nova sentència de nul·litat en l’acomiadament d’una treballadora en situació de baixa per malaltia

La sentència del Jutjat número 1 de Mataró dóna la raó a la demanda interposada pel Gabinet Jurídic de CCOO en representació d’una treballadora de l’empresa d’hostaleria Edificacions del Litoral, que va ser acomiadada per trobar-se en situació d’Incapacitat Temporal per malaltia comuna.

CCOO valora aquesta sentència com una molt bona notícia ja que reforça drets als quals s’ha volgut devaluar amb les últimes reformes laborals, com són el dret a la salut de les persones treballadores i la seva recuperació efectiva, així com la necessària causalitat per executar un acomiadament.

El conjunt de fets que es detallen a la sentència són cridaners ja que l’acomiadament de la treballadora -i d’altres dues persones treballadores més que també es trobaven en situació d’Incapacitat Temporal- es basa en les conclusions d’investigadors privats que van efectuar un seguiment i filmació del seu dia a dia, detallant en les seves conclusions com a incompliment greu de la bona fe contractual la realització de tasques quotidianes, com rentar i estendre la roba o passejar per les rodalies del domicili, en considerar-les activitats contràries a l’efectiva recuperació de la treballadora, que allargaria d’aquesta manera el període de baixa.

El jutge estima que no hi ha cap element per a l’acomiadament de la treballadora a part de la situació d’Incapacitat Temporal en la qual aquesta es trobava, desestimant les filmacions i seguiments com a elements probatoris. Subratlla que la treballadora no havia rebut sanció ni advertiment anterior per cap altre motiu en el qual l’empresa pugui fonamentar la transgressió de la bona fe contractual. Conclou que l’empresa va seleccionar per al seu posterior acomiadament a un grup de persones treballadores, a les quals distingeix amb un factor de segregació, la malaltia, negant en virtut d’aquest criteri importants drets, com el d’ocupació, atemptant amb això a les disposicions de normes fonamentals com l’article 14 de la Constitució i el 4 i 17 de l’Estatut dels Treballadors.