Eleccions al Parlament de Catalunya: Posicionament de les candidatures en referència a l’educació

Eleccions al Parlament de Catalunya

Posicionament de les candidatures en referència a l’educació

El dijous 30 de novembre, CCOO de Catalunya va presentar públicament el seu document de “propostes del sindicat davant les eleccions al Parlament de Catalunya, del 21 de desembre”. En ell es marquen les propostes que considerem irrenunciables per a defensar els drets socials i nacionals, i confiem que totes i tots compartim el paper cabdal de l’educació, en el seu sentit més ampli, com a un dret de la màxima importància pel conjunt de la nostra societat.
Creiem que és important poder concretar les mesures educatives que contemplen cadascuna de les candidatures i en aquest sentit les hi hem fet arribar un conjunt de posicionaments clars per tal que subratllin el seu grau d’acord o desacord amb aquests, amb la possibilitat d’afegir-hi alguna consideració.
Així doncs, fem públiques les seves respostes per facilitar a les treballadores i treballadors de l’educació la crida que fa la CONC al conjunt de la nostra classe “perquè participi de manera activa i crítica en el procés electoral, en defensa de les polítiques que cregui més adequades als seus interessos.”

  

Aclariments de les diferents candidatures de les seves respostes.
Junts per Catalunya
1a pregunta: El pressupost destinat a Catalunya al conjunt de l’Educació és clarament insuficient i el Govern que es constitueixi s’ha de comprometre a incrementar-lo fins al 6% del nostre PIB, en la línia dels països més avançats del nostre entorn: La Llei d’educació de Catalunya (LEC) estipula que es dedicarà el 6% a l’educació. Aquesta xifra constitueix l’horitzó a assolir quan a Catalunya disposem plenament dels recursos econòmics que generem.

2a pregunta: Cal garantir la gratuïtat de l’educació entre els 0 i els 16 anys. S’ha de garantir la compensació de les desigualtats econòmiques de l’alumnat amb una política de beques adequada, tant per l’accés als diferents estudis com per a la cobertura del conjunt de les activitats educatives. Apostem per garantir la universalització dels estudis de 2 a 18 anys i per incrementar la dotació de beques.

3a pregunta: La lluita per la igualtat de gènere ha d’arribar als centres educatius amb el compliment de les lleis d’igualtat de gènere, l’elaboració de plans d’igualtat tant als centres com a les empreses que presten servei a l’Administració, el foment de programes de coeducació amb la formació adequada, i altres mesures amb el mateix objectiu, així com l’eliminació del finançament de les escoles que segreguen per sexe.Completament d’acord amb tota la formulació, excepte el darrer punt, que ara està garantit per la LEC, una Llei aprovada amb un amplíssim consens social i polític. Totes les escoles que compleixin la normativa vigenttenen dret al concert educatiu.

4a pregunta: Cal mantenir i reforçar el compromís amb el model d’escola catalana, més quan als darrers temps, s’ha atacat greument la professionalitat dels docents amb acusacions d’adoctrinament. No s’ha d’utilitzar l’educació com a arma d’atac entre els diferents grups polítics ni es pot permetre anar cap a una escola que segregui lingüísticament l’alumnat, o que no defensi la laïcitat, la pluralitat ideològica i la llibertat dels seus treballadors i treballadores: Completament d’acord, amb un matís. Apostem per una laïcitat convivencial, per gestionar la diversitat cultural, que no privatitza les creences sinó que les fa presents a l’escola amb un esperit integrador i de diàleg.

5a pregunta: L’Educació pública és la garantia de la igualtat d’oportunitats educatives per al conjunt de la ciutadania i l’Administració ha d’exercir la seva titularitat, defensant-la i promovent-la. Els concerts educatius es van instaurar per tal de garantir l’escolarització de la totalitat d’infants, però amb el temps s’han utilitzat per consolidar una doble xarxa educativa. Els centres sostinguts amb fons públics han d’escolaritzar en condicions d’igualtat a tot l’alumnat, independentment dels seus recursos econòmics, i s’ha de realitzar un control de la utilització d’aquests fons públics, així com de la seva gestió democràtica i el respecte als drets laborals i sindicals de les seves treballadores i treballadorsCatalunya és un país d’una forta tradició d’iniciativa social. Això s’ha manifestat en tots els camps, també a l’educació. Aquest fet constitueix un tret característic del nostre país. Hi ha un sol Servei d’Educació de Catalunya, que ha de promoure la igualtat d’oportunitats entre els alumnes i ha de preservar els drets laborals i sindicals de tothom.

6a pregunta: Cal un pla de rehabilitació de centres i nova construcció, per fer possible l’eliminació dels 1.000 barracons actuals i per escolaritzar els milers d’alumnes que passaran a la secundària en aquests propers 10 anys: La planificació escolar ha d’atendre les necessitats emergents del país i millorar les edificacions actuals que ho necessitin, especialment els mòduls prefabricats.

7a pregunta: Les actuals ràtios no garanteixen una atenció educativa adequada a les necessitats actuals. Per aquest motiu, s’haurien de reduir significativament i a totes les etapes educatives, aprofitant la caiguda de natalitat per tal d’evitar així també el tancament de línies i centres educatius: Les ràtio actuals són prou bones (21 a P3 de mitjana; 27,7 a 1r d’ESO) en general. Cal millorar la ràtio professor/alumnes, comptabilitzada globalment per centres, per disposar de més professorat allà on sigui necessari.

9a pregunta: Malgrat les millores introduïdes pel nou Decret del Sistema inclusiu, aquest no contempla els recursos ni la formació suficients per dur-lo a la pràctica. Cal incrementar la participació de les organitzacions sindicals i de la resta de la comunitat educativa per tal de prevenir les deficiències en el seu desenvolupament: El Decret de l’Educació Inclusiva significa un gran pas endavant. S’està desplegant progressivament, d’acord amb el que estava previst i amb els mecanismes de seguiment estipulats.

10a pregunta:  La segregació escolar és un dels principals problemes del nostre sistema educatiu, tal com ha denunciat el Síndic de Greuges en els seus informes. El Govern s’ha de comprometre a treballar amb el Síndic de Greuges i la comunitat educativa per tal de reduir-la al mínim: El Departament d’Ensenyament està treballant amb el Síndic de Greuges i la comunitat educativa les polítiques que afavoreixen l’equitat i eviten la segregació.

11a pregunta: Cal un nou Decret de Menjadors Escolars on es garanteixi la participació de tots els agents implicats, per potenciar la seva funció eminentment educativa, la millora de les condicions laborals del personal que hi treballa i la gratuïtat i universalitat del servei, així com l’atenció adequada a l’alumnat amb diversitat funcional: D’acord en tot, excepte amb la gratuïtat del servei amb caràcter universal, al menys a curt termini.

12a pregunta: Malgrat alguna millora en l’actual legislatura, els empleats públics no estan tenint dret a una veritable negociació col·lectiva. El nou Govern de ha de garantir-la amb l’objectiu de recuperar els drets laborals arrabassats i aconseguir-ne de nous, millorant així l’accés a uns serveis públics de qualitat per al conjunt de la ciutadania: Els treballadors públics no han deixat de tenir dret a una negociació col·lectiva, al servei de la millora de les seves condicions de treball i de la qualitat del servei que presten.

17a pregunta: Respecte a les escoles bressols municipals, no es pot mantenir la situació actual a on la Generalitat no té cap partida pressupostària destinada. La Generalitat ha de complir l’acord que es va signar entre el Departament d’Ensenyament, la FMC i ACM el 19 de novembre de 2010, pel qual la Generalitat estableix una aportació de 1800 € per alumne a partir del curs 2010-11: S’ha d’universalitzar el curs dels dos anys, i estudiar com afrontar els ajuts a les escoles bressol municipals, tenint en compte que el Govern Central va retirar unilateralment els ajuts a l’educació infantil. Aquesta dotació econòmica és indissociable del dèficit fiscal que pateix el país, i que ha estat ben gestionat políticament amb la participació de les Diputacions.

18a pregunta: Les universitats públiques tenen un finançament clarament insuficient que caldria igualar, com a mínim, amb la mitjana dels països de l’OCDE, entorn de l’1.2% del PIB. Igualment, cal eliminar les limitacions de despesa en capítol 1, permetent l’exercici de l’autonomia pressupostaria de cada universitat: Cal millorar el finançament de les universitats públiques i la recerca, incrementant l’aportació pública i privada, en el marc de l’autonomia universitària.


19a pregunta: S’ha d’executar la moció aprovada al Parlament de reducció de les taxes universitàries en un 30%: S’han d’incrementar les beques universitàries per potenciar la igualtat d’oportunitats. En la mesura que Catalunya disposi dels recursos que genera, es tendirà a reduir les taxes a les universitats públiques.

20a pregunta: Cal actualitzar l’Acord de Formació Professional de l’any 1999 per adaptar les estructures organitzatives, els recursos i les condicions de treball dels centres educatius als reptes actuals: orientació professional, reduir l’abandonament escolar prematur, fer front a la manca d’hores per la carta de serveis d’FP  (innovació, FP dual, emprenedoria, qualitat…), regular les condicions laborals dels Ensenyaments de Règim Especial entre d’altres. Per fer-ho possible és necessari la creació de 10.000 places de diferents nivells i modalitats de formació professional: S’ha de seguir treballant a favor de l’èxit educatiu de tots: orientació i personalització, autonomia de centres i lideratge pedagògic, impuls de la formació al llarg de la vida, impuls de les xarxes de centres innovadors i creació de totes les places docents necessàries.

Voleu afegir, breument, quelcom que considereu rellevant del vostre programa en relació a l’educació?  No han afegit cap aclariment més.







Esquerra Republicana de Catalunya
1a pregunta: El pressupost destinat a Catalunya al conjunt de l’Educació és clarament insuficient i el Govern que es constitueixi s’ha de comprometre a incrementar-lo fins al 6% del nostre PIB, en la línia dels països més avançats del nostre entornEn qualsevol cas, siguem conscients que ni el nou Parlament ni el nou Govern disposaran de totes les eines d’un estat per poder decidir sobre aquest percentatge del PIB. Hem de tenir present les polítiques de limitacions en la despesa pública imposades pel Govern espanyol i les institucions europees.

6a pregunta: Cal un pla de rehabilitació de centres i nova construcció, per fer possible l’eliminació dels 1.000 barracons actuals i per escolaritzar els milers d’alumnes que passaran a la secundària en aquests propers 10 anys.: Falta el més important: un acord polític en el Parlament de Catalunya que pugui garantir en els propers 10 anys un pla de finançament en els Pressupostos de cada any per poder realitzar aquestes rehabilitacions i noves construccions. Sense aquest compromís polític és impossible planificar cap inversió a llarg termini.

7a pregunta: Les actuals ràtios no garanteixen una atenció educativa adequada a les necessitats actuals. Per aquest motiu, s’haurien de reduir significativament i a totes les etapes educatives, aprofitant la caiguda de natalitat per tal d’evitar així també el tancament de línies i centres educatius: De la mateixa manera que s’ha comentat en el punt anterior, cal també un pla de finançament, consensuat políticament, que possibiliti aquest finançament a llarg termini. 


Voleu afegir, breument, quelcom que considereu rellevant del vostre programa en relació a l’educació? 
No han afegit cap aclariment més.






Ciutadans
4a pregunta: Cal mantenir i reforçar el compromís amb el model d’escola catalana, més quan als darrers temps, s’ha atacat greument la professionalitat dels docents amb acusacions d’adoctrinament. No s’ha d’utilitzar l’educació com a arma d’atac entre els diferents grups polítics ni es pot permetre anar cap a una escola que segregui lingüísticament l’alumnat, o que no defensi la laïcitat, la pluralitat ideològica i la llibertat dels seus treballadors i treballadores: S’ha d’escoltar a tota la comunitat educativa i això inclou a les famílies i professorat que denuncien males pràctiques. Actualment hi ha segregació lingüística per raons econòmiques: els alumnes de les famílies que poden pagar escoles privades reben educació en tres llengües vehiculars mentre que la majoria que no pot pagar aquestes escoles han de conformar-se amb una sola llengua vehicular. Per raons d’equitat i igualtat d’oportunitats, l’escola pública ha de tenir tres llengües vehiculars –català, espanyol i angles- com totes les privades.


20a pregunta: Cal actualitzar l’Acord de Formació Professional de l’any 1999 per adaptar les estructures organitzatives, els recursos i les condicions de treball dels centres educatius als reptes actuals: orientació professional, reduir l’abandonament escolar prematur, fer front a la manca d’hores per la carta de serveis d’FP  (innovació, FP dual, emprenedoria, qualitat…), regular les condicions laborals dels Ensenyaments de Règim Especial entre d’altres. Per fer-ho possible és necessari la creació de 10.000 places de diferents nivells i modalitats de formació professionalEn general, d’acord, tot i que no tenim estimació de les places necessàries.

Voleu afegir, breument, quelcom que considereu rellevant del vostre programa en relació a l’educació?  
Catalunya es la CCAA amb més barracons: 1017 que afecten a uns 20.000 alumnes. És un problema estructural del nostre sistema educatiu que no han solucionat ni els governs de Convergència ni els tripartits ni el govern separatista. Això fa que molts alumnes catalans visquin tota la seva escolarització en condicions precàries.
D’altra banda, Catalunya és la CCAA on els resultats educatius depenen més de la situació socioeconòmica de les famílies i on pitjors resultats treuen els alumnes d’origen estranger. Tenim, doncs, una escola catalana que, lluny de ser el model d’èxit que molts diuen, no garanteix ni l’equitat ni la igualtat d’oportunitats. Per això, cal canviar el nostre sistema educatiu, adaptar l’escola catalana als nous reptes i, sobretot, garantir que és un ascensor socials. 
Si tornen a governar els mateixos, tornaran a fer el mateix i, per això, necessitem un canvi.




Partit Socialista de Catalunya


Voleu afegir, breument, quelcom que considereu rellevant del vostre programa en relació a l’educació?  
Ens han redirigit a l’apartat d’educació del seu programa.






En Comú Podem
5a pregunta: L’Educació pública és la garantia de la igualtat d’oportunitats educatives per al conjunt de la ciutadania i l’Administració ha d’exercir la seva titularitat, defensant-la i promovent-la. Els concerts educatius es van instaurar per tal de garantir l’escolarització de la totalitat d’infants, però amb el temps s’han utilitzat per consolidar una doble xarxa educativa. Els centres sostinguts amb fons públics han d’escolaritzar en condicions d’igualtat a tot l’alumnat, independentment dels seus recursos econòmics, i s’ha de realitzar un control de la utilització d’aquests fons públics, així com de la seva gestió democràtica i el respecte als drets laborals i sindicals de les seves treballadores i treballadorsEl nostre objectiu és disminuir progressivament els concerts educatius, per tal d’arribar a què tots els centres subvencionats amb diners públics, siguin de titularitat pública. Es farà de tal manera que queden garantides les suficients places per l’alumnat i els drets laborals dels docents dels centres.

13a pregunta: El personal de l’escola concertada ha de disposar d’una Mesa tripartida amb la participació de la seva representació sindical, les patronals i el Departament d’Ensenyament, per poder negociar la implementació de polítiques educatives i laborals determinades pel Departament d’Ensenyament i que els afecten laboralment: Tot i que volem que els centres privats concertats acabin sent de titularitat pública i no privada, mentrestant, els seus docents han de tenir garantits els seus drets laborals i òbviament, estar representats a una Mesa tripartida.

14a pregunta: S’ha d’assegurar l’homologació efectiva en drets laborals i retributius per al personal de l’escola concertada, tal com venint reclamant i exigint les organitzacions sindicals des de fa molts anys: El nostre model, com ja he exposat, passa per la reconversió progressiva de les escoles concertades a centres de titularitat pública. Dit això, òbviament, s’ha de garantir i blindar els drets laborals del professorat mentre segueixin sent centres privats concertats. 

Voleu afegir, breument, quelcom que considereu rellevant del vostre programa en relació a l’educació?  
No han afegit cap aclariment més.




Candidatura d’Unitat Popular
2a pregunta: Cal garantir la gratuïtat de l’educació entre els 0 i els 16 anys. S’ha de garantir la compensació de les desigualtats econòmiques de l’alumnat amb una política de beques adequada, tant per l’accés als diferents estudis com per a la cobertura del conjunt de les activitats educatives: Al programa electoral de la CUP, concretament al punt 152, afirmem el següent: Tots els ensenyaments públics, des de l’escola bressol fins a la universitat, han de ser gratuïts i ningú no podrà ser privat del dret a l’educació. Hi haurà necessàriament una oferta suficient de places públiques. Cal que la gratuïtat sigui real i cobreixi les necessitats de l’alumnat d’aquesta xarxa pública pel que fa a les matrícules, el material escolar, els menjadors, les estades en altres països, el transport, etc. En cap cas s’han d’acceptar aportacions d’empreses privades.

3a pregunta: La lluita per la igualtat de gènere ha d’arribar als centres educatius amb el compliment de les lleis d’igualtat de gènere, l’elaboració de plans d’igualtat tant als centres com a les empreses que presten servei a l’Administració, el foment de programes de coeducació amb la formació adequada, i altres mesures amb el mateix objectiu, així com l’eliminació del finançament de les escoles que segreguen per sexePunt 152: Un ensenyament que combati les discriminacions per raó de gènere i que garanteixi la igualtat real a fi de trencar amb les lògiques patriarcals. Apostem per la coeducació com a sistema educatiu que reverteix les lògiques de perpetuació del capitalisme i del patriarcat en aliança, conformat per la cooperació entre professorat, famílies i alumnat amb l’objectiu de crear espais realment igualitaris. Hem de garantir l’enteniment de les xerrades d’educació sexual com a camps conformats per múltiples sexualitats dissidents, per la introducció de la perspectiva de gènere dins els plans docents i per la visibilització del sostre de vidre que pateixen PAS i PDI i la seva major relegació a àmbits educatius que requereixin el treball reproductiu i de cures. Entenem el sistema coeducatiu com la resposta adequada a la necessitat d’un model realment igualitari que combati i reverteixi les corrosives conseqüències del patriarcat.
Punt 153: També és necessari incorporar protocols contra violències LGTBIfòbiques, ja que, si bé la llei del parlament català contra la LGBTIfòbia és una de les pioneres a tot l’Estat, aquesta llei no s’està aplicant. Així doncs, cal reclamar-ne l’aplicació, ja que segons els articles 12 i 13 tots els centres docents de tots els cicles formatius tenen l’obligació legal de tenir protocols contra les agressions LGBTIfòbiques, respectivament. Treballar per assegurar uns protocols contra les violències masclistes a tots els centres educatius que compleixin les funcions següents: – reconèixer que les violències masclistes existeixen i que els centres educatius no en són exemptes, – prendre partit del costat de les agredides, ja que els reconeixen la seva posició de vulnerabilitat i els donen eines per poder sortir-ne, – també són positius per als possibles agressors, ja que s’està establint un procediment formal que els suposa una garantia en el procediment de gestió i disciplinari, – l’aplicació dels protocols inclou una formació prèvia, tant per al personal docent com no docent, i per a l’estudiantat, per tal de prevenir aquestes violències, ja que, en última instància, aquest és l’objectiu del protocol.

4a pregunta: Cal mantenir i reforçar el compromís amb el model d’escola catalana, més quan als darrers temps, s’ha atacat greument la professionalitat dels docents amb acusacions d’adoctrinament. No s’ha d’utilitzar l’educació com a arma d’atac entre els diferents grups polítics ni es pot permetre anar cap a una escola que segregui lingüísticament l’alumnat, o que no defensi la laïcitat, la pluralitat ideològica i la llibertat dels seus treballadors i treballadoresPunt 148: Pel que fa a la llengua, cal garantir que el català sigui una eina d’inclusió social i, per tant, la principal llengua d’acollida per a les persones nouvingudes. Així doncs, la universitat, com tots les àmbits educatius, ha de ser un espai de socialització entorn la llengua i la cultura on se’n normalitzi l’ús a fi d’aconseguir que la cultura catalana deixi de ser marginalitzada i folcloritzada, i esdevingui un element transversal i transcendental en l’educació, per tal com constitueix un element de cohesió social. Aquest model d’immersió lingüística és una garantia d’igualtat d’oportunitats, ja que dóna la capacitat a les filles de persones migrades de la resta de l’Estat, provinents generalment de classes treballadores, d’assolir el mateix nivell en llengua catalana i castellana que aquell estudiant que parlava el català a casa.

5a pregunta: L’Educació pública és la garantia de la igualtat d’oportunitats educatives per al conjunt de la ciutadania i l’Administració ha d’exercir la seva titularitat, defensant-la i promovent-la. Els concerts educatius es van instaurar per tal de garantir l’escolarització de la totalitat d’infants, però amb el temps s’han utilitzat per consolidar una doble xarxa educativa. Els centres sostinguts amb fons públics han d’escolaritzar en condicions d’igualtat a tot l’alumnat, independentment dels seus recursos econòmics, i s’ha de realitzar un control de la utilització d’aquests fons públics, així com de la seva gestió democràtica i el respecte als drets laborals i sindicals de les seves treballadores i treballadors: Punt 153: No renovar els concerts educatius que finalitzen contracte entre 2018 i 2020 i fer possible que s’integrin, si ho desitgen, els centres i treballadores que reuneixin els requisits a la xarxa pública en un termini de 10 anys tal i com es demanava a la ILP presentada al Parlament.

6a pregunta: Cal un pla de rehabilitació de centres i nova construcció, per fer possible l’eliminació dels 1.000 barracons actuals i per escolaritzar els milers d’alumnes que passaran a la secundària en aquests propers 10 anys: Punt 153: La construcció de centres públics suficients per cobrir la demanda de places públiques, l’eliminació de tots els barracons i l’adequació dels centres escolars amb climatització sostenible per suportar les onades de calor que previsiblement cada vegada seran més freqüents.

8a pregunta: L’educació no és un tema únicament escolar. S’ha de garantir el procés educatiu arreu del territori i de la jornada, amb l’activació de Plans d’Entorn i de Projectes com l’Educació a Temps Complet, amb el treball conjunt de totes les administracions i de les entitats culturals i socials: Punt 153: Situar en el centre l’escola pública de qualitat i per a tothom, que reculli l’ideal pedagògic de l’escola catalana com a primer servei públic constructor de ciutadania que treballa per la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Això és una ciutadania democràtica, lliure igualitària i solidària. L’educació pública (de titularitat i gestió pública) és el centre d’un projecte alliberador i de justícia social per a Catalunya. 

9a pregunta: Malgrat les millores introduïdes pel nou Decret del Sistema inclusiu, aquest no contempla els recursos ni la formació suficients per dur-lo a la pràctica. Cal incrementar la participació de les organitzacions sindicals i de la resta de la comunitat educativa per tal de prevenir les deficiències en el seu desenvolupament: Adjuntem comunicat MUCE sobre el decret.

10a pregunta: La segregació escolar és un dels principals problemes del nostre sistema educatiu, tal com ha denunciat el Síndic de Greuges en els seus informes. El Govern s’ha de comprometre a treballar amb el Síndic de Greuges i la comunitat educativa per tal de reduir-la al mínim: Punt 152: Tota persona té dret a l’educació. Per garantir aquest dret, els poders públics estan obligats a oferir una única xarxa de centres i serveis de titularitat i gestió públiques, subjecta als valors i a les pràctiques democràtiques, així com desenvolupar mesures per lluitar contra la segregació escolar, dins i fora dels centres, perquè el dret a l’educació sigui efectiu.

11a pregunta: Cal un nou Decret de Menjadors Escolars on es garanteixi la participació de tots els agents implicats, per potenciar la seva funció eminentment educativa, la millora de les condicions laborals del personal que hi treballa i la gratuïtat i universalitat del servei, així com l’atenció adequada a l’alumnat amb diversitat funcional: Punt 153: internalització dels serveis que depenen del sistema educatiu, com el servei de menjadors entre altres, per tal que passin a ser gestionats pel propi Departament d’Ensenyament.

15a pregunta:  La formació contínua del professorat és fonamental per aconseguir un bon sistema educatiu. No només s’ha d’incrementar el pressupost que s’hi destina, sinó que s’ha de garantir la participació de les organitzacions sindicals en la Comissió que la dissenya, per tal que els interessos dels treballadors i treballadores siguin també un dels criteris fonamentals: Punt 153: Fomentar la creació de recursos educatius que generen els centres educatius i que es comparteixin sota llicències d’ús lliure que ajudin a implementar el currículum de totes les assignatures de tots els ensenyaments públics.
17a pregunta: Respecte a les escoles bressols municipals, no es pot mantenir la situació actual a on la Generalitat no té cap partida pressupostària destinada. La Generalitat ha de complir l’acord que es va signar entre el Departament d’Ensenyament, la FMC i ACM el 19 de novembre de 2010, pel qual la Generalitat estableix una aportació de 1800 € per alumne a partir del curs 2010-11: Efectivament l´acord sempre va ser que el 33% ho pagava la Gene, 33% Ajuntaments i 33% famílies. Al retirar la partida la Generalitat, aquest percentatge en part l’ha assumit la Diputació.
Amb un permís de maternitat/paternitat més llarg es reduiria la demanda d’escola bressol, atenció amb l´Ara és demà i el seu començament als 2 anys. A Barcelona falten places i el preu s´ha incrementat moltíssim, a part de fer tarificació social i a la resta de Catalunya sobre tot rural, els ajuntaments no poden mantenir les bressols. Moltes han tancat en els darrers anys.
19a pregunta: S’ha d’executar la moció aprovada al Parlament de reducció de les taxes universitàries en un 30%: Punt 153: · Treballar per avançar cap a la gratuïtat completa del sistema educatiu, incloent-hi l’educació superior i l’escolarització dels 0 als 3 anys. Per tant, donarem suport a totes les mesures que vagin en aquesta direcció, prioritzant aquelles mesures de caràcter universal per damunt de les compensatòries. Treballar per reduir els sobrecostos del procés de formació: garantint beques per al transport, l’habitatge i l’accés al material acadèmic, i alhora suplir el cost d’oportunitats que suposa per a les classes treballadores el fet de prioritzar l’estudi per sobre de l’ocupació al mercat de treball en forma de beques-salari.
20a pregunta: Cal actualitzar l’Acord de Formació Professional de l’any 1999 per adaptar les estructures organitzatives, els recursos i les condicions de treball dels centres educatius als reptes actuals: orientació professional, reduir l’abandonament escolar prematur, fer front a la manca d’hores per la carta de serveis d’FP  (innovació, FP dual, emprenedoria, qualitat…), regular les condicions laborals dels Ensenyaments de Règim Especial entre d’altres. Per fer-ho possible és necessari la creació de 10.000 places de diferents nivells i modalitats de formació professional: Considerem que s’ha d’actualitzar la Formació Professional.
21a pregunta: S’ha de desenvolupar l’FP dual, les pràctiques, l’alternança, i la Formació en Entorn Laboral, sempre amb garanties de màxima qualitat dels aprenentatges a les empreses i una  inserció laboral de qualitat. Cal buscar mecanismes amb prou consens social  i assegurar la formació i el reconeixement de les tutories i coordinacions als centres educatius i empreses, sense pèrdua d’hores curriculars ni de dotacions als centres: Punt 150: El nostre sistema educatiu és, teòricament, un sistema comprensiu en tots el nivells obligatoris, i també en l’educació secundària. Ara bé, són nombrosos els exemples de pràctiques que contradiuen aquest principi, i que provoquen la segregació de l’alumnat i afavoreixen les dinàmiques de fracàs i abandonament escolar. Aquest fet s’accentua amb l’intent d’implementació de la Formació Professional Bàsica (LOMCE), que compta ja amb diverses proves pilot a Catalunya que, a més de segregar l’alumnat, relega la Formació Professional a una via de segona en servir d’itinerari per a l’alumnat
amb “dificultats acadèmiques”. Així mateix, el sistema d’educació postobligatòria es troba clarament dualitzat entre la via “acadèmica” i la “professional”, unes vies que reben un tractament a nivell públic i en l’orientació de l’alumnat clarament diferenciat que fomenta la reproducció de les desigualtats per raó d’origen social. En lloc de treballar per desenvolupar mesures inclusives al llarg dels ensenyaments obligatoris i garantir una formació professional de qualitat tant en recursos com en continguts, es tendeix a la seva minusvalorització, soscavant l’esforç de docents i administració per fer de la FP una via més de formació.
Punt 152: Als ensenyaments postobligatoris i superiors s’ha d’arbitrar un sistema de beques-salari per garantir-hi l’accés.
Punt 153: Treballar per aconseguir una regulació dels contractes de pràctiques a l’educació superior, tant curriculars com extracurriculas, per millorar les condicions laborals dels estudiants, començant per descarregar l’estudiant del cost dels crèdits que suposen les pràctiques curriculars.
Voleu afegir, breument, quelcom que considereu rellevant del vostre programa en relació a l’educació?  
No han afegit cap aclariment més.






Partit Popular de Catalunya
Voleu afegir, breument, quelcom que considereu rellevant del vostre programa en relació a l’educació?  
No han afegit cap aclariment més.