Amb la celebració del nou any els desitjos s’encadenen. Somnis, projectes, nous reptes que dibuixem davant nous escenaris on tot pot ser possible. En aquesta projecció imagino que l’educació és una prioritat per als qui poden decidir que així ho sigui. L’educació és i ha estat tema de debat, de decrets que retallen drets, d’imposicions de veritats que es creuen absolutes, d’interessos polítics, de desitjos amb manca de compromís… i no ha estat “mimada”, respectada, dignificada, prioritzada.
L’educació com a dret fonamental que dignifica tota persona, que permet a un mateix projectar-se com a individu capaç de ser, de crear i de transformar ha estat relegada a ser un objecte més de discussió i de projecció de creences limitadores, d’opcions polítiques nefastes.
Amb l’excusa d’una crisi es sacrificava l’educació en nom de l’austeritat que alguns i algunes defensaven com a necessària i com a acte de responsabilitat. Han estat anys de retallades, de pèrdua de drets, de pèrdua de democràcia. Alguns d’aquests drets, recollits en un acord que CCOO signava en solitari al 2005. Drets que milloraven substancialment les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’educació pública i que van ser fruit de la lluita, de la mobilització i de l’acord.
El passat mes de desembre acordàvem la convocatòria d’una jornada de vaga dins del procés de lluita per recuperar aquests drets laborals i de millora de la qualitat educativa. En aquests dies les demandes dels sindicats i els plantejaments inicials del Departament d’Ensenyament s’han acostat i hem arribat a un acord que encara està pendent de signar. Un acord que és un pas endavant per recuperar els drets laborals conquerits amb molts anys de mobilitzacions i negociacions tot i que encara estarem lluny d’aconseguir el retorn de la totalitat dels drets arrabassats.
Per això en aquest nou escenari que ens ofereix el nou any, la Federació d’Educació de CCOO seguirem lluitant perquè apostem per una educació pública i de bona qualitat. Una educació de bona qualitat per oferir a tota la ciutadania la possibilitat real de desenvolupar les seves potencialitats sigui quin sigui el seu origen o classe social. Perquè l’educació té noms i cognoms de persones i és una eina brutal de transformació social, segurament la més poderosa.
