Article de Marga Cuéllar. Que no ens enganyin amb Merlí

Que no ens enganyin amb «Merlí»

A la història fictícia en Merlí té una classe de pocs alumnes, tots catalans i totalment homogènia. Tampoc se’l veu patir gaires dificultats econòmiques, malgrat les retallades salarials que sofrim els docents de Catalunya 

És bona notícia que l’educació aparegui a la televisió pública catalana en una sèrie de ficció i s’aconsegueixin rècords d´audiència. Parlo de Merlí, aquesta producció pròpia que TV3 s’ha encarregat de convertir en el «fenomen Merlí» amb un ressò mediàtic que ha culminat la segona temporada amb el programa La nit de Merlí i amb els protagonistes presentant les campanades de Cap d’Any.
Ha estat un encert recrear en la ficció el món educatiu i els adolescents de casa nostra, i cal reconèixer la pretensió social del projecte. Tanmateix, el rebombori que ha provocat, tant per les crítiques com pels entusiasmes, demostra que el tema de l’educació i formació per a la vida dels joves, així com el paper que hi té la comunitat educativa, interessa i preocupa molt, entre altres coses, perquè no el tenim resolt. En aquest sentit, possiblement no s’ha situat la ficció a la franja de l’ensenyament obligatori –a les aules d´ESO, per exemple– perquè la complexitat i duresa de la seva problemàtica, la que defineix amb més exactitud la realitat educativa i social del país, difícilment permetria maquillatges o amabilitats als guionistes.
El batxillerat correspon a l’ensenyament postobligatori i, per tant, la ficció pot passar per alt amb major tranquil·litat elements decisius que condicionen negativament la tasca educativa des de la seva base: l’augment de ràtios a les aules, la manca de mitjans per atendre la diversitat de l’alumnat a la classe, la minva d’aules d’acollida per a l’alumnat nouvingut, la insuficient assignació d’hores de personal vetllador per atendre els alumnes amb dificultats motrius i/o hiperactius, la sobrecàrrega de feina dels docents que han d´afegir hores a la seva jornada laboral per elaborar nous projectes pedagògics, per adaptar-se a les noves tecnologies i, malauradament, per dedicar-se a tasques burocràtiques.
Tot i que el batxillerat comporta una sel·lecció de l’alumnat, a la història fictícia en Merlí té una classe de pocs alumnes, tots catalans i totalment homogènia. Gràcies a la ficció, no veiem en Merlí desenvolupant les nombroses feines de professor, sinó que el veiem fent les seves particulars tutories per cases, per bars o pels carrers. Igualment, la precarietat laboral que pateix el 23% dels docents públics, és a dir, els interins com en Merlí, queda desdibuixada per l’excessiva esquematització del personatge de la directora Coralina.
Avui, la confirmació o no del professorat interí en el lloc de treball depèn de la direcció, la qual cosa obliga el professor a estar-hi a bones i el manté tot el curs en una situació d´incertesa semblant a la que podria viure en l’àmbit privat. A la sèrie, en Merlí, com que només és un personatge, pot plantar cara a les amenaces de la directora sense preocupar-se de les conseqüències. Tampoc se’l veu patir gaires dificultats econòmiques, malgrat les retallades salarials que sofrim els docents de Catalunya, tant de pública com de concertada.
Però, Merlí conté elements positius: subratlla la importància del pensament filosòfic i de l’esperit crític per a la formació dels alumnes, justament quan s’arraconen les humanitats del currículum acadèmic; revaloritza la figura del professor, perquè en Merlí motiva la classe amb el que duu posat i amb un guix a la mà, empès per la passió pel que ensenya i pels alumnes; mostra alguns dels problemes que viuen els estudiants a l´aula i a la família, i que cal tenir presents a l´hora d´educar-los; fa visible la funció social del centre educatiu, de vegades molt desprestigiada; i, finalment i amb més o menys encert, Merlí humanitza el professorat, mostrant persones que no són déus, amb virtuts i febleses, com tothom.
L’univers que ens mostra Merlí, correspon a la ficció i no ens ha de confondre que la sèrie tingui un tractament realista i que estableixi moltes connexions amb la realitat, algunes encertades i d’altres més qüestionables. És ficció televisiva d’entreteniment, sotmesa als criteris d’audiència, i aquest fet condiciona substancialment la realitat que se´ns mostra. Sense entrar en les crítiques rebudes (masclisme, poca rigorositat filosòfica, valors ètics dubtosos?), és incontestable que Merlí esdevé «model» per als estudiants i els televidents, tant per bé com per mal.
Per aquest motiu, em sembla que no s’hauria de fomentar la barreja realitat/ficció amb programes com La nit de Merlí, perquè faciliten la confusió que el que veiem a la pantalla respon veritablement a la realitat de centres, de docents i d’estudiants de batxillerat i, potser per extensió, també a la de l’educació en general, i alimenten el convenciment que el patró Merlí és un ideal possible a assolir. Canviar i millorar l´educació d´aquest país és complex, però no avançarem si no tenim l’honestedat de reconèixer les seves necessitats i sense una correcta sensibilització social que col·labori a aconseguir que els canvis arrelin.

Llegiu l’article al Diari de Girona aquí