QUÈ SÓN ELS RISCOS PSICOSOCIALS?


El INSHT (‘Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo’) defineix els riscos psicosocials com “aquelles condicions presents en
una situació laboral directament relacionades amb l’organització del treball, el
contingut del treball i la realització de la tasca, i que es presenten amb la capacitat
per afectar el desenvolupament del treball i la salut del treballador, és a dir, com
treballem, quin i de quina manera ho fem, pot ser un factor de risc
psicosocial. 

 PRINCIPALS RISCOS PSICOSOCIALS 

Les cinc dimensions que expliquem a continuació, engloben les característiques
desfavorables de l’organització del treball que generen els riscos psicosocials
(definició estàndard dels següents riscos psicosocials): 




  • Excés d’exigències psicològiques: quan cal treballar ràpid o de
    forma irregular, quan el treball requereix que amaguem els
    sentiments, callar l’opinió, prendre decisions difícils i de
    forma ràpida; 
  • Manca d’influència i de desenvolupament: quan no tenim marge d’autonomia
    en la forma de realitzar les nostres tasques, quan el treball no dóna
    possibilitats per aplicar les nostres habilitats i coneixements o manca de
    sentit per a nosaltres, quan no podem adaptar l’horari a les
    necessitats familiars, o no podem decidir quan es fa un descans;
  • Manca de suport i de qualitat de lideratge: quan cal treballar aïllat,
    sense suport dels superiors o companys i companyes en la realització
    del treball, amb les tasques mal definides o sense la informació adequada i a temps; 
  • Escasses compensacions: quan es falta al respecte, es provoca la
    inseguretat contractual, es donen canvis de lloc o servei contra la nostra
    voluntat, es dóna un tracte injust, o no es reconeix el treball, el salari és
    molt baix, etc. 
  • Doble presència: el treball domèstic i familiar suposa exigències
    quotidianes que han d’assumir-se de forma simultània a les del treball
    remunerat. Les dones segueixen realitzant i responsabilitzant-se del
    treball domèstic i familiar, per la qual cosa la doble presència és més
    prevalent entre el col·lectiu de dones.