L’educació continua sense ser una prioritat pel govern de Catalunya

Malauradament no podem compartir les afirmacions del vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras. El que es destina a Educació als Pressupostos de la Generalitat del 2017 demostra que segueix sense ser una prioritat en les polítiques del Govern. I és que durant els darrers 6 anys, no ho ha estat. No és una opinió si comparem les xifres dels darrers pressupostos. Així, veiem que el pes de les partides dedicades a educació han caigut del 19,4% del total del pressupost de la Generalitat que es dedicava el 2010, al 16,1% del 2016. Això vol dir que, en termes absoluts, en cinc anys el Govern ha deixat d’invertir més de 4.700 milions d’euros en educació. 

Pel que fa a la despesa en educació respecte al PIB, també s’ha reduït de forma brutal, passant del 3% del 2010 al 2,4% del 2016. Aquests són uns diners que han passat a altres mans: deixant de recaptar-los o bé dedicant-los a altres interessos. Ha estat aquesta una opció de Govern, una decisió política contrària als interessos de la classe treballadora, a la qual representem des de CCOO. El Govern no pot seguir justificant la manca d’inversió en educació només amb un finançament estatal insuficient, que ho és sense cap mena de dubte. En aquesta caiguda de diners destinats a l’educació està sobretot la falta d’interès del Govern cap a l’educació i la continuïtat de la desfiscalització que va engegar el primer Govern d’Artur Mas i que no han corregit, en el que és substancial, els diferents governs posteriors.
Malgrat el miratge dels nombres del projecte de pressupostos presentats pel Govern al Parlament, continuarem igual; perquè s’incrementa la despesa educativa en gairebé 450 milions d’euros, dels quals 378,56 seran per al Departament d’Ensenyament. És un gest, però és absolutament insuficient, molt lluny de recuperar el que teníem. La despesa educativa, 5.684,1 milions d’euros, representarà un 16,7% del pressupost total de la Generalitat, i el pressupost del Departament d’Ensenyament, un 14,2%. Respecte al PIB previst, la inversió en educació només continuarà representant un 2,4%.
Però què volen dir aquests nombres? Doncs que si es continués dedicant el 3% del PIB del 2010 a Educació, aquest 2017 disposaríem de 1.278 Milions d’euros més. Una xifra que hauria d’avergonyir els nostres dirigents. Una xifra molt llunyana del 6% que segons la Llei d’Educació de Catalunya s’hauria d’invertir en polítiques educatives. Així doncs, algú pot afirmar que l’educació és una prioritat pels grups parlamentaris que aprovin aquests pressupostos?