El Govern menysprea als docents amb propostes insuficients. Recuperem el que ens pertoca!

El Govern torna a menystenir els professionals de l’educació. 
Les propostes del Govern per complir la resolució parlamentària de retornar els drets arrabassats als treballadors i treballadores dependents de l’Administració són del tot insuficients.

Les propostes que ha fet avui el Govern de la Generalitat són clarament insuficients per donar compliment a la Resolució Parlamentària de 20 de gener , aprovada per unanimitat, que l’insta al retorn de la paga de 2012 i a la recuperació de la resta de drets suspesos o suprimits en els darrers anys.

Sobre la paga de 2012 el Govern proposa abonar una mínima part al 2016 i deixar el gruix, un 80% del deute, pels anys 2017 i 2018.
Hem recordat al Govern que totes les Administracions de Catalunya han abonat part del deute a 2015, i pagaran la resta al 2016. Demanem que per complir amb els acords parlamentaris que van donar lloc a la Resolució Parlamentaria, tocaria abonar-la entre 2016 i 2017, i com a molt, al primer trimestres de 2018, i fer-ho en dos o tres terminis d’igual quantitat.
Els sindicats acceptarien el retorn del que ens duen de 2012 en tres terminis d’igual quantia en els anys 2016 ,2017 i primer trimestre de 2018, i en el seu cas, que la quantitat a retornar a 2016 fos igual a la de 2018 i el gruix es cobrés al 2017. I per nosaltres la part mínima per a 2016 hauria de ser del 20% del que ens deuen.
Pel que fa a la resta de temes pendents hem reclamat amb urgència la constitució de grups de treball per elaborar propostes per presentar a la Mesa sobre: recuperació de drets per IT, Fons d’Acció Social, Ocupació Pública i estabilitat laboral, recuperació de les pagues de 2013 i 2014… Entre d’altres temes.
Sobre aquest temes, CCOO, d’acord amb la resta de sindicats, farem les propostes que segueixen: 
1. IT: 
  • Recuperació del 100% per retornar a la situació anterior a les retallades.

    No patir discriminació vers els treballadores i treballadores d’altres Administracions.

2. Oferta ocupació pública:
  • L’oferta pública que hi ha hagut fins ara ha estat absolutament insuficient. Cal convocar un nombre de places suficient per reduir la inestabilitat laboral .El nombre de personal interí (actualment més del 21%) està molt per sobre del que seria acceptable.
3. Borses de treball: 
  • Cercar mecanismes per garantir que hi hagi borses de treball transparents de les diferents professions.

    Accés a la “Borsa” amb garantia d’igualtat, mèrit i capacitat.

4. Fons d’acció social: 
  • Recuperar el que hi havia abans de les retallades.
5. Substitucions:
  • Substituir des del primer dia en els serveis i professions d’atenció, educació, cura de persones o per altres serveis essencials.
6. Reducció de temporalitat:
  • Reduir la temporalitat i augmentar les interinitats, seguit d’una oferta d’ocupació i estabilització de les plantilles.
7. Jornada:
  • A ICS tornar al que tenien abans del 2012 (1599 diürnes i 1445 nocturnes)
  • A Ensenyament tornar a la situació d’hores lectives anterior a 2012.
  • Al personal tècnic-administratiu estudiar la reducció de la jornada actual.
8. Cotitzacions:
  • Cotitzar per jornada sencera al personal que va veure reduïda la seva jornada de forma forçosa.
9. Permisos i conciliació:
  • Aplicació del permís per embarassades de 37 setmanes. Establir criteris comuns de no discriminació a la Mesa General i desenvolupament a cada Mesa Sectorial.

    La Mesa General tractarà els casos de possible discriminació. A l’ICS establiment de les 30 hores d’absència per malaltia sense necessitat de baixa.

10. Pagues 2013 i 2014: 
  • Establir un calendari pel retorn de les pagues de 2013 i 2014.

    La representació del Govern s’ha negat a parlar d’aquests punt si no hi havia acord en el tema de la paga.

    Els sindicats entenem que s’han de negociar tots els punts per tal d’intentar a un acord global, i si ens encallem en un, cal passar al següent per al final fer una valoració global. 

CCOO demana al Govern propostes clares i ràpides per resoldre la situació i que deixi d’utilitzar els treballadors públics com a eina per quadrar comptes, davant la seva incapacitat de fer-ho amb polítiques fiscals progressives o per reduir els interessos que genera el deute, entre d’altres.