8 de març Dia Internacional de les Dones
Prou desigualtats!
El 8 de març reivindiquem el dia de les dones denunciant les desigualtats, les bretxes econòmiques i socials, i la pobresa que afecten el col·lectiu femení mab més incidència. És per això que volem presentar-vos tot un seguit de material reivindicatiu i que us pot servir per treballar a l’escola.
Unitats didàctiques per treballar als centres educatius
Al document trobareu exemples d’unitats didàctiques que donen idees per poder treballar la Campanya “Dones que fan escola” a Infantil, Primària i Secundària.
Manifest
La recuperació econòmica és un miratge que
té un impacte diferent per a dones i per a
homes. A Catalunya creix la inactivitat per a
les dones respecte de l’any anterior, majoritàriament
per atendre necessitats de cura,
criança i dependència.
En canvi, la taxa d’ocupació no creix i quan ho
fa és per un tipus d’ocupació precària amb
contractes a temps parcial, temporals i amb
jornades irregulars, amb especial impacte en
la qualitat de vida i la salut de les dones.
Les dones tenim cada vegada menys temps
per guanyar el mateix, tenim menors ingressos
per salari, un poder adquisitiu inferior,
ens promocionem menys a les empreses i
ens costa molt assolir la paritat en àmbits
masculinitzats i en llocs més ben valorats.
La bretxa, tant en els salaris com en les prestacions
per atur o pensions, és cada vegada
més gran.
La taxa d’atur masculí minva lleugerament,
però la taxa d’atur per a les dones augmenta.
La majoria de les persones aturades de
llarga durada són dones i també la majoria
de les persones de 45 a 60 anys que, arran
d’aquesta situació, decideixen cercar la seva
primera feina.
La negociació col·lectiva és la via per poder
aconseguir millors condicions laborals per a
homes i per a dones, i CCOO està fent un pas
endavant prioritzant en les meses de negociació
l’eradicació de la bretxa salarial i el
combat envers la violència masclista, l’assetjament
sexual i l’assetjament per raó de sexe.
La violència masclista té una dimensió alarmant
en tots els àmbits, especialment la
que genera assassinats. En l’àmbit laboral
les dones tenen dificultats per fer visible
l’assetjament sexual i per raó de sexe, i els
pressupostos que es dediquen a les polítiques
públiques d’igualtat cada vegada són
menors i insuficients.
Amb la crisi europea de persones refugiades
tornem a constatar l’impacte, entre d’altres,
que tenen els desplaçaments en dones i
nenes i que suposen el patiment de vexacions,
agressions físiques, abusos sexuals i
violacions, o risc de ser traficades amb fins
d’explotació sexual.
té un impacte diferent per a dones i per a
homes. A Catalunya creix la inactivitat per a
les dones respecte de l’any anterior, majoritàriament
per atendre necessitats de cura,
criança i dependència.
En canvi, la taxa d’ocupació no creix i quan ho
fa és per un tipus d’ocupació precària amb
contractes a temps parcial, temporals i amb
jornades irregulars, amb especial impacte en
la qualitat de vida i la salut de les dones.
Les dones tenim cada vegada menys temps
per guanyar el mateix, tenim menors ingressos
per salari, un poder adquisitiu inferior,
ens promocionem menys a les empreses i
ens costa molt assolir la paritat en àmbits
masculinitzats i en llocs més ben valorats.
La bretxa, tant en els salaris com en les prestacions
per atur o pensions, és cada vegada
més gran.
La taxa d’atur masculí minva lleugerament,
però la taxa d’atur per a les dones augmenta.
La majoria de les persones aturades de
llarga durada són dones i també la majoria
de les persones de 45 a 60 anys que, arran
d’aquesta situació, decideixen cercar la seva
primera feina.
La negociació col·lectiva és la via per poder
aconseguir millors condicions laborals per a
homes i per a dones, i CCOO està fent un pas
endavant prioritzant en les meses de negociació
l’eradicació de la bretxa salarial i el
combat envers la violència masclista, l’assetjament
sexual i l’assetjament per raó de sexe.
La violència masclista té una dimensió alarmant
en tots els àmbits, especialment la
que genera assassinats. En l’àmbit laboral
les dones tenen dificultats per fer visible
l’assetjament sexual i per raó de sexe, i els
pressupostos que es dediquen a les polítiques
públiques d’igualtat cada vegada són
menors i insuficients.
Amb la crisi europea de persones refugiades
tornem a constatar l’impacte, entre d’altres,
que tenen els desplaçaments en dones i
nenes i que suposen el patiment de vexacions,
agressions físiques, abusos sexuals i
violacions, o risc de ser traficades amb fins
d’explotació sexual.
Des de CCOO, aquest 8 de Març exigim:
- Que el Govern de la Generalitat desenvolupi la Llei d’igualtat efectiva de dones i
homes, polítiques actives d’ocupació amb impacte de gènere, així com el ple desplegament
de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i recursos
humans i econòmics. - Polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere i incentivar les empreses
petites i mitjanes per al desplegament de mesures i plans d’igualtat. - La creació d’un sistema integral a Catalunya, fent xarxa amb els recursos i serveis
locals i comarcals, de protecció i seguiment a les dones que pateixen violència masclista
per part de parelles o exparelles encara que no cursin denúncies. - Dotar de personal format i especialitzat en gènere la Inspecció de Treball, que ha
de realitzar actuacions d’ofici per detectar i identificar no-aplicacions i discriminacions
sobretot en professions feminitzades. - Exigim que el Govern de l’Estat dediqui els pressupostos necessaris en la lluita
contra la violència masclista. - Pressupostos de l’Estat per garantir els serveis púbics d’atenció social i dependència.
- Obligació per al permís de paternitat que recull la Llei 3/2007 i dotació de partides
pressupostàries. - Que es despleguin els jutjats especialitzats en violència contra les dones amb
personal format i capacitat. - La urgent adopció d’un pla de seguretat per a les persones desplaçades, refugiades
i demandants d’asil, seguint les recomanacions de l’ONU.
