Companyes i companys,
Dimarts, 22 de novembre, es va reunir la Mesa de PDIF; una mesa depenent de la Mesa d’Universitats on es negocien temes que afecten al PDIF.
El resultat es pot resumir amb aquest titular: Avancem cap a la igualtat però es confirma que la demanda de les Universitats de més finançament no anirà a la recuperació dels nostres drets. No hi ha voluntat política.
Seguint l’ordre del dia us expliquem breument com va anar la reunió.
1. Ratificació de l’Acord de la Mesa d’Universitats dels dies addicionals de vacances i assumptes propis per antiguitat (a proposta de UGT).
Seguint els acords de la Mesa d’11 de novembre 2015 i de 6 de juliol 2016, ratificats sense problemes en l’àmbit del PAS, es sol·licita el mateix en el nostre àmbit de negociació. Després del debat, les Universitats acorden no ratificar de manera expressa aquests acords.
Tot i que costa entendre la relació, condicionen la ratificació a unir aquest debat al de la jornada laboral i control de presència del PDI. Finalment, s’arriba a l’acord tàcit que el PDIF sí podrà demanar els dies addicionals de vacances en els mateixos termes que gaudeix dels dies normals de vacances. Els addicionals es gaudeixen en funció dels anys de serveis prestats seguint la progressió: als 15 anys de serveis, 1 dia addicional; als 20, 2 dies; als 25, 3 dies, i a partir de 30 anys, 4 dies més.
En relació als dies addicionals d’assumptes propis, des de CCOO entenem que s’ha d’aplicar el mateix principi i que es poden gaudir en els mateixos termes que fins ara.
2. Jubilació incentivada del PDI-F. Situació actual de la comissió tècnica sobre el Pla de renovació de les plantilles (a proposta de UGT i CCOO).
Des de CCOO ja us vam explicar el nostre posicionament sobre aquest tema. El 9 de setembre de 2015 es va reunir per darrera vegada la Comissió tècnica sobre el Pla de renovació de les plantilles, depenent de Mesa de PDIF. Els membres d’aquesta Comissió es van emplaçar a reprendre el diàleg un any després. Aquest any ja ha exhaurit i CCOO espera encara resposta jurídica dels motius pels quals les propostes que es van presentar no encaixen en el marc actual. Des del famós informe del Tribunal de Comptes alguna cosa ha canviat, entre d’altres, el fet que altres universitats públiques han arribat acords fruit de l’estudi, l’anàlisi i el consens per donar suport a la jubilació incentivada pel PAS i PDI (veure per exemple, aquí).
Des de CCOO lamentem informar la manca de voluntat política de les Universitats per explorar plans per renovar les plantilles. No volen perdre el temps (diuen). Per CCCO les conseqüències que aquesta paràlisi té en l’agreujament dels problemes de precarització, estabilització i promoció existents són més que evidents.
3. Gratuïtat de la formació (a proposta de CCOO).
El passat mes de gener, el Parlament de Catalunya, per unanimitat, va aprovar una Resolució que insta el Govern a negociar amb les organitzacions sindicals el retorn dels drets perduts. Un d’aquests drets és la gratuïtat de la formació. Tot entenent que la demanda de recuperació en les condicions prèvies a la crisi comportarà un no absolut i el tancament de les negociacions, des de CCOO es planteja, recuperar la gratuïtat de la formació quan estigui lligada al desenvolupament professional. En un context de canvi en els perfils professionals (i en els criteris d’avaluació d’ANECA!) la formació és una eina clau per garantir el dret a l’acompliment efectiu de les nostres tasques i el dret a la progressió i promoció professional (art. 14 de l’EBEP)
El debat ens ha permès constatar la reticència de les Universitats a negociar la reversió de les retallades. Però també hem pogut constatar que compartim la necessitat de la formació com element clau tant per les persones com les pròpies institucions. Aquest interès comú ens ha obert la via a negociar, més enllà dels plans de formació de les universitats, i universitat a universitat, l’ampliació de la formació gratuïta per al desenvolupament. Això sí, sempre dintre del marc de la suficiència pressupostària!
4. Acord per incorporar la transversalitat de gènere en les mesures que afectin al PDI (a proposta de CCOO).
Des de la dècada dels 90 la transversalitat de gènere és una prioritat de la UE. Malgrat aquest fet, les normatives i accions sobre igualtat que es fan en el nostre àmbit d’actuació són més reactives que proactives. La complexitat de l’entorn actual deixa clar que la igualtat no és només qüestió de quotes ni de comissions paritàries. I, per tant, des de CCOO considerem que s’ha d’avançar.
L’acord assolit en aquest punt ens permet incorporar la transversalitat de gènere a la negociació col·lectiva i facilitar l’avaluació dels impactes de normatives i polítiques en la bretxa de gènere. També es facilita la negociació de mesures correctores per assolir l’objectiu d’una universitat més igualitària.
5. Reforma horària. Creació comissió tècnica per estudiar els efectes i la implantació (a proposta de CCOO).
Tot i que sembla que el debat s’ha obert fa dos dies arran de la proposta de Llei de la Reforma horària, ja des de l’any 2010 el Consell de Relacions Laborals de Catalunya recomana garantir una gestió més flexible i racional del temps a través de la negociació col·lectiva.
Amb la crisi hem perdut drets relacionats amb la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Per tant, des de CCOO creiem que és el moment de tornar a portar a tots els àmbits de la negociació aquest tema i, per això, es proposa la creació d’una Comissió per estudiar com el debat de la reforma horària pot ser una oportunitat per introduir mesures sobre temps de treball. Les prolongacions de jornada amb una primera classe a les 8 del matí i una última a les 8 de vespre, la mobilitat intercampus o la no incorporació del concepte de conciliació a totes les persones en situació de dependència són alguns exemples que dificulten la conciliació i que s’han de millorar.
En aquest sentit les parts presents a la Mesa s’han emplaçat a definir un llistat de temes per portar als diferents àmbits de negociació. Aquest és, sens dubte, un pas que es farà avançar en la direcció correcta, sempre que la voluntat política no decaigui.
Us seguirem informant!
CCOO Universitats
){kind=link}