Importants sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea referents als contractes temporals

CCOO reclama una ràpida modificació legal
Importants sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea referents als contractes temporals

El passat 14 de
setembre, el Tribunal Europeu de Justícia ha dictat tres importants sentències
relatives a diferents aspectes de la contractació temporal:

En primer lloc, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de data 14 de setembre de 2016, assumpte C 596/14, resol
la qüestió prejudicial formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid,
sobre la conformitat de la legislació espanyola en el tractament de la
indemnització per l’extinció del contracte dels treballadors temporals.
En essència, el
TJUE considera que és discriminatòria la legislació espanyola amb els
treballadors i treballadores temporals, ja que no reconeix una indemnització
equivalent a la dels treballadors fixos per l’extinció de la seva relació
laboral. Per tant, exigeix ​​als tribunals espanyols que a l’hora de resoldre
els processos, reconeguin una indemnització als treballadors temporals
equivalent a l’establerta per a l’acomiadament per causes objectives; és a dir,
de vint dies per any de servei.
És important
destacar que aquesta sentència també inclou dins del seu
abast als funcionaris interins. Textualment hi diu: “El mero
hecho de que este trabajador haya prestado sus servicios en virtud de un
contrato de interinidad no puede constituir una razón objetiva que permita
justificar la negativa a que dicho trabajador tenga derecho a la mencionada indemnización
.” El caràcter general d’aquest principi també hauria de permetre
incloure com a treballadors objecte d’indemnització per cessament de contracte
al personal docent associat.
En les seves
implicacions pràctiques, suposa equiparar els costos de l’acomiadament dels
treballadors temporals als treballadors fixos. D’aquesta manera s’elimina
l’enorme distorsió que genera la nostra legislació laboral, que de manera
tradicional es fonamenta en l’absoluta desprotecció dels treballadors temporals
davant l’acomiadament.
No és necessària
cap reforma legal per habilitar que els tribunals puguin reconèixer, en el curs
d’un procés laboral, l’abonament d’una indemnització de 20 dies de salari per
any de servei davant l’extinció de qualsevol contracte temporal.
Aquesta mesura
s’aplica a tots els contractes temporals que s’han subscrit i que estan
vigents, o que se celebrin en el futur al nostre país. Però també comprèn a
tots els contractes temporals que s’han extingit amb anterioritat a la pròpia
data de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb l’únic
límit que no hagi transcorregut el termini d’un any des que va tenir lloc
aquesta extinció.
Aquesta situació
requereix una reforma legislativa urgent, que modifiqui l’Estatut dels
Treballadors (ET) en el sentit de reconèixer el dret de tots els treballadors
temporals a percebre una indemnització equivalent a la prevista per a
l’acomiadament objectiu quan finalitzi el seu contracte per les causes
previstes en el mateix, al marge de la data de celebració d’aquest contracte.
Fins el moment que
es faci aquesta reforma legal, des de CCOO, com el sindicat més representatiu
d’aquest país, es promouran accions judicials que comprenguin la totalitat de
treballadors i treballadores temporals, per fer efectives les diferències
econòmiques que els puguin correspondre.

La sentencia C16/15 del TJUE denuncia la manca de
garanties en l’ocupació pública davant l’encadenament de contractes temporals i
habilita els òrgans judicials a prendre mesures dissuasòries per assegurar que
un lloc fix es cobreixi amb un contracte fix.
El nostre sindicat
entén que el contingut de la sentència és d’aplicació a tots els sectors
d’ocupació pública i per tant d’aplicació al conjunt de les Administracions
Públiques (General, Autonòmica, Local, Universitats, …).
En conseqüència,
CCOO exigeix l’obertura d’un procés de negociació que revisi i adapti la
normativa estatal a allò que estableixen les directives comunitàries i els
pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb un nivell de
garanties per a tot el personal temporal, sigui la seva relació laboral o
estatutària (funcionarial). Cal que es respecti el principi d’estabilitat en la
ocupació, i per tant, que es mantingui el lloc de treball fins a la seva
cobertura reglamentària quan existeixi frau de llei o irregularitats en la
contractació.
Cal tenir en compte
que perquè la sentència sigui d’aplicació, és necessari modificar les lleis
bàsiques estatals, que a dia d’avui impossibiliten, per una banda, generar noves
places vacants en les que s’haurien de convertir els actuals eventuals
estructurals, que, com el seu nom indica, no cobreixen necessitats temporals o
esporàdiques sinó que venen a cobrir necessitats de plantilla. D’una altra
banda, també caldria eliminar les taxes de reposició i  convocar ofertes públiques d’ocupació que
dotin d’estabilitat el conjunt de la ocupació pública

Finalment, la sentència referents als casos C 184/15 i  C 197/15 assegura al personal funcionari temporal els mateixos drets
indemnitzatoris que als treballadors i treballadores laborals: no només assegura
el dret a la indemnització davant l’extinció de la seva relació, sinó que també
inclou el reconeixement de la seva condició de personal indefinit no fix si el
contracte era abusiu.  Caldrà, també en
aquest cas, fer les modificacions legislatives pertinents. 
Des de CCOO Universitats
celebrem aquest nou pas en la lluita contra la precarietat i la discriminació
dels treballadors i treballadores temporals i reclamem a la Generalitat i als
equips de govern de les universitats públiques que posin fil a l’agulla per a
aplicar-les en tota la seva extensió.
Salut i lluita,
CCOO Universitats