Escriure begut. Una història d’amor. Article de Marçel Barbens publicat al Diari de Girona.

Article publicat el dimarts, 20 de setembre al Diari de Girona.


Escriure begut. Una història d’amor.
5 minuts per les nou. Arribar tan just té un preu, un preu resignat de zona blava sota les vies del tren. A les nou en punt entro al despatx de CCOO de Girona i l’ordinador m’espera inhert amb les pampallugues habituals de desenes de missatges. Amb la son al cos i l’olor de desodorant, només seure davant la lluminosa pantalla, m’adono que hi ha un missatge perdut entre les consultes laborals habituals. Perdut per ser trobat, una història d’amor:
“M’adreço a tu des de la gosadia, desfermant les bèsties. In-te-ri-na. Amb les copes per terra, els fulls del diccionari estripats, per marcar el so del mot que et defineix (dixit el poeta). In-te-ri-na. He abocat copes i gots contra la paret, rajant el vi, paret avall. He dibuixat un Pollock, a la meva manera, vi negre, roig, escuma, ous esclafats, desfermant les bèsties.
Perquè un altre cop ets lluny, in-te-ri-na. Un curs sencer d’enyorar-te, cent quilòmetres enllà del meu cos, un cos que es perd en la memòria del cap de setmana que no podies venir, perquè havies de corregir aquells exàmens. Ja són cinc anys d’amunt-i-avall, com un pèndol foragitat del rellotge, dèiem, recordes? 
De com desfer un lligam de cordes de cànem, et deia. Quan preníem el te abans que no marxessis, una altra setmana. Com la setmana passada, com la setmana que vindrà. Una història d’amor de lluny, Jaufre Rudel embarcat cap a Terra Santa, em deies.
Les muntanyes, i un altre cap de setmana lluny, creixent dins meu com una pedra enorme d’absència, per la feina que tindràs. El sou de final de mes, el lloguer del pis, els quilòmetres i la benzina, el cotxe nou. Amor de lluny i tantes hores penjat del fil del telèfon, diríem, anys enrere. Ni la missatgeria més moderna, el quatre-G, el meu jo virtual omple de carn i vísceres l’absència. Jo. Com un ens a quilòmetres durant anys d’absència, perseguint l’amor.
Dramàtic? És clar que sí. Perquè dos cossos a cinc anys de distància, tret de caps de setmana i aquelles vacances són tragèdia, més que no pas drama. Perquè volies ser professora de matemàtiques, però a mi no em surten els números.
De com dibuixar una absència. T’hauria seguit les passes, si no fos perquè jo també sóc in-te-rí. Llengües mortes, en deien. Llatí. Matemàtiques i llatí, qui ho diria. Binomi de l’absència, o declinació macabra. La Història de la literatura no deu conèixer tragèdies d’interins separats per nomenaments absurds, per corrupcions que instiguen nomenaments a quilòmetres de distància, però tu i jo som així. La conjunció astral errònia de dues vides separades per un nomenament. (…)”
Aturo la lectura emocionat, el que ve després és la consulta laboral sense més. Noto l’agraïment que em desperta l’afiliat que ha gosat posar-hi poesia a tanta tragèdia. I ara, des d’aquest altaveu mediàtic, elevo les gràcies fent-les públiques.
Després de ser espectador actiu de la situació laboral del personal interí i substitut de l’escola pública, CCOO no deixa de denunciar, un cop més i tants cops com faci falta, la injustícia d’un sistema de contractació que vulnera molts drets laborals i professionals i que situa a aquest col•lectiu dins la creixent bossa d’incertesa laboral.
Hi ha persones que porten anys apuntades a les llistes de la borsa docent per poder fer substitucions i no les han cridat encara. No poden treballar d’una altra cosa i si ho fan i les nomenen per cobrir una substitució les fan fora de les llistes. Pots comunicar que treballes d’una altra cosa, però llavors no et nomenaran mai. El Departament vol que hi hagi personal substitut esperant a que el cridin per treballar de docent sense treballar de res més. Qui pot viure així? Milers i milers i milers. Segons dades dels Serveis Territorials de les Comarques Gironines 4000 van ser les persones afortunades que el curs passat van cobrir places de docents. Aproximadament 10000 són els docents que es necessiten a la província de Girona, per tant gairebé un 40% del total de la plantilla no són funcionaris, són precaris. N’hi ha que porten 20 anys treballant així, amb la incertesa de cada curs per saber si tindran feina i a on, vint anys treballant a la mateixa empresa,… i no els hi han fet un contracte fixe!
Cada cop hi ha més nomenaments sense la transparència necessària de contractació pública. És un escàndol la quantitat de consultes i queixes rebudes arrel dels nomenaments per cobrir vacants. I més colpidor és encara la situació personal derivada d’errades informàtiques i maniobres poc clares de contractació. Per exemple, un de tants: A l’Eva li van comunicar al juliol que l’havien destinat a una població lluny de casa seva, va pagar la fiança per llogar un pis a prop de l’escola, i el 26 d’agost li comuniquen que un persona li passa pel davant perquè la direcció del centre així ho vol. 
Aquest curs s’implanta a les Comarques Gironines la contractació de substituts i substitutes a través de la tria que puguin fer les direccions del centre. És un nou sistema que emana del Decret de plantilles i provisió de llocs docents, aprovat el 25 de març de 2014, decret no recolzat per CCOO. Entenem que és una contractació pública poc transparent, la llei permet la subjectivitat a l’hora de contractar i la indefensió del treballador o treballadora al no tenir cobertura sindical.
Sembla que ja ha arribat. Ja tenim al sistema educatiu públic les ombres de polítiques neoliberals com la Reforma laboral i Llei mordassa… precarització del treball i prohibit queixar-se.
Sempre ens quedarà la poesia.
MARÇEL BARBENS
CCOO EDUCACIÓ GIRONA