CCOO davant els greus problemes d’escolarització a Catalunya

Com cada any, quan s’acosten les dates de preinscripció a les escoles de Catalunya, torna a quedar palès que el Departament d’Ensenyament no ha fet els deures. 

L’evolució demogràfica i econòmica  de la societat catalana s’ha trobat amb una resposta política que no ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies:

Per una banda tancaments a aules de P3 amb la corresponent pèrdua de llocs de treball.

Per l’altra, la massificació a les de secundària: cosntrucció de barracots, creació de seccions d’intitut a altres centres, increment de les ràtios.

En tots els casos, hi ha una evident pèrdua de la qualitat educativa.

Planificació vs programació

Com comprovem contínuament, la manca de planificació escolar és patent. Una manca de planificació acordada a Catalunya amb la redacció de l’Estatut d’Autonomia i la LEC, i reforçada amb l’aprovació i aplicació de la LOMCE. L’Estatut ordena a la Generalitat establir un model d’interès públic, enlloc d’un servei públic d’educació. Un bé públic és nostre, de tothom, i n’ostenta la titularitat el poder públic, que ens representa democràticament. Un sistema privat és un sistema de mercat i, en conseqüència, el concepte planificació desapareix de la LEC. A partir d’aleshores, el Govern de la Generalitat no planifica, sinó que únicament programa l’oferta educativa, seguint un procediment pervers: al mes de gener de cada any, els centres concertats ofereixen al Departament les unitats que volen tenir concertades, que són autoritzades provisionalment de forma gairebé automàtica. Aquestes places escolars s’incorporen al Mapa Escolar, que serà la foto fixa de l’oferta del sistema educatiu. Per tant, la Generalitat no treu cap plaça pública a la preinscripció si hi ha un centre privat que la vulgui ofertar.

Els grups de la pública que “sobren” es suprimeixen al febrer, mentre que els grups de la privada mantenen la possibilitat de matricular fins al setembre. No serà fins aquell moment que es puguin eliminar les unitats pre concertades.

Llibertat d’elecció de centre?

La llibertat d’elecció de centre és un dret reconegut per les lleis educatives: LODE, LOMCE i LEC. A la Constitució Espanyola, aquest dret no està reconegut explícitament.

Des de CCOO considerem que, amb el sistema de programació escolar i del procés de matriculació, aquesta llibertat s’ha convertint en la “llibertat d’elecció de l’alumnat” per part d’alguns centres.

El model educatiu de mercat, comporta de manera ineludible segregació de caràcter socioeconòmic. La segregació que genera la selecció de l’alumnat no és un valor educatiu. Al contrari, opera contra la creativitat, contra la cooperació, contra la solidaritat, contra la pròpia construcció del coneixement.

Objectius de CCOO

  • Assegurar la gratuïtat de l’ensenyament obligatori i secundari amb oferta de places públiques o mitjançant contractes programa en l’ensenyament concerta.
  • Defensa de l’escola pública.

 Propostes de CCOO

  • Cal modificar la legislació catalana perquè els poders públics garanteixin el dret universal a l’educació.
  • No es pot deixar la garantia del dret a l’educació al mercat. Els drets de ciutadania només poden ser garantits pels poders públics vetllant els interessos de l’alumnat i de la societat a la que va dirigida l’educació.
  • Cal recuperar el mapa escolar com a instrument de planificació, amb la participació efectiva dels poders públics locals i de la comunitat educativa.
  • Cal modificar la legislació catalana per tal que, mentre existeixi el dret a la “llibertat d’elecció de centre”, no es puguin eliminar grups de titularitat pública abans del període de preinscripció.
  • No poden forçar-se canvis de condicions o de centre després de la matrícula, que és un compromís mutu. La permanència en el centre ha de garantir-se per a tota l’etapa educativa.
  • En els grups d’educació infantil, no es poden admetre tancaments d’aules. Cal promoure la reducció d’alumnes per classe, com a element de qualitat en els primers aprenentatges.
  • L’increment d’alumnat a l’ESO no es pot resoldre amb increments de ràtio i barracots, ni amb derivacions forçoses entre centres al setembre. El Departament d’Ensenyament ha de construir o ampliar les instal·lacions necessàries. També és aconsellable crear institut-escola, per aprofitar espais, i per les seves possibilitats pedagògiques.
  • No es poden suprimir més llocs de treball a l’educació. Cal negociar processos de mobilitat, de formació, o d’altres mecanismes que permetin adaptar la plantilla a l’increment d’alumnat de la secundària i la reducció d’alumnat a l’educació infantil.

La Federació d’Educació de CCOO requereix al Departament d’Ensenyament per a què el proper curs 2016-17, no es tanqui cap aula de P3 i es redueixin les ràtios com a màxim a 20 alumnes per aula. Igualment exigeix diàleg i consens per trobar sortides a les necessitats d’aules de secundària.

Llegeix i descarrega aquí el comunicat complet (pdf)

Recull de premsa