Educació financera sí; crítica, social i impartida per professorat
que hem recollit sobre les activitats de formació financera a les escoles, fan
evident que respon a un determinat relat de la crisi financera que vol
responsabilitzar d’aquesta a les persones que van subscriure crèdits de difícil
retorn i productes d’inversió complexes. Amagant les responsabilitats de les
entitats en concedir-los i que els crèdits a particulars són una petita part
dels crèdits fallits.
coneixements per prendre decisions suficientment informades sobre productes
financers i que això ha facilitat les pràctiques poc rigoroses de les entitats
en facilitar crèdit i abusos en les condicions d’aquests –clàusules sòl per
exemple-.
l’economia quotidiana formin part del currículum de secundària. La realitat en
la que vivim fa necessaris uns coneixements financers bàsics que ha de proveir
el sistema educatiu tot capacitant –com en tantes altres matèries- per una
visió crítica.
on l’alumnat és vist com a “clientela” ni per resoldre una “situació de
distanciament excessiu” de la ciutadania envers les entitats financeres, ni com
a “objectiu” de la política de RSC d’un banc.
elaborats i aprovats de la mateixa manera que ho són la resta de matèries
curriculars i no dependre dels recursos d’una entitat privada, com és
l’Institut d’Estudis Financers, una fundació que té com a Patrons les grans
entitats financeres que operen a Catalunya.
ha de donar aquesta formació
d’impartir el propi professorat dels centres, rebent –si cal- la formació necessària.
És el professorat qui millor pot orientar els alumnes a retenir la informació
bàsica per prendre decisions financeres i l’existència d’opcions i recursos
d’assessorament diferents dels que ofereixen les entitats financeres.
de persones externes, amb experiència concreta sobre les matèries tractades, és
el professorat qui garanteix la qualitat pedagògica de l’activitat i que
quedarà com a referent per l’alumnat sobre aquesta i qualsevol altra matèria.
En tot cas, el professorat, en funció de la realitat de cada centre hauria de ser
qui decidís a qui convidar –si aquest és un format a consolidar- a formar els
alumnes.
continguts
coneixement sobre el productes financers i ignoren les opcions alternatives. Si
cal parlar de nòmines, potser hi ha altres professionals o militants més
qualificats. Portar alumnes de 4rt d’ESO a la Borsa o parlar de
productes com bons, fons d’inversió, accions, etc, va més enllà dels conceptes
imprescindibles i treuen temps per tractar d’altres que no existeixen al
programa, com les finances ètiques, la manera de reclamar a les entitats
financeres i la protecció com usuaris dels seus abusos.
L’espai que dedica l’EFEC a determinats productes
financers que bona part de l’alumnat no farà servir mai, contrasta amb
l’absència en el currículum escolar de temes com la fiscalitat, el funcionament
del sistema públic de pensions, les diferents maneres d’accés a l’habitatge –no
sols la compra i conseqüent hipoteca- etc.. Cal reconèixer que s’ha de donar formació
financera, però també sobre moltes altres matèries que formen part de la
quotidianitat adulta per tal de que els nois i noies puguin prendre decisions
autònomes sobre qüestions fonamentals pel seu projecte de vida. El debat que
l’EFEC genera, s’ha de resoldre amb una revisió general i la incorporació al
currículum dels continguts que s’ha de proveir a l’alumnat i la seva impartició
per part i/o sota la responsabilitat del professorat del Departament
d’Ensenyament.
