La nova Llei d’FP i l’Agència Pública de Formació i Qualificacions Professionals de Catalunya
- Pels fets que s’han produït en la tramitació de la nova Llei d’FP, en la seva defensa i difusió, fins i tot en la seva aprovació, presentada per l’exconsellera Rigau, és gairebé un fet que l’Agència Pública de Formació i Qualificacions Professionals de Catalunya restarà adscrita al Departament d’Ensenyament. A més, el Decret 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, ja estableix que el Sistema de Formació Professional és competència exclusiva del Departament d’Ensenyament. Per tant, la demanda principal del manifest no té raó de ser: el centre de gravetat de l’FP continuarà depenent d’Ensenyament. Aquest no hauria de ser el problema fonamental de l’FP a Catalunya.
- Entenem que el Departament d’Ensenyament ha de garantir i vetllar per la vessant més educativa de l’FP, així com per la gratuïtat de l’oferta. Aquesta condició però, no pot constituir un aval directe de la seva política: no només té responsabilitat objectiva en els greus problemes que històricament pateix el nostre sistema d’FP, sinó que la seva gestió no suposa cap garantia front la privatització i/o externalització de l’educació.
- Les polítiques privatitzadores, externalitzadores i de retallades han estat importants i profundes en el Departament d’Ensenyament. En FP, bressol, adults, universitat, escola inclusiva, menjadors o beques…, per posar exemples. De fet, molt més que a altres Departaments. I això ha estat així perquè formen part de les polítiques econòmiques i socials neoliberals que ha aplicat el Govern fins ara. Per tant, no és garantia de res l’adscripció a un o altre Departament. El que considerem prioritari és revertir aquestes polítiques antisocials del Govern.
- CCOO considera que el present manifest constitueix una visió reduccionista de tots els elements que la Llei inclou i que poden generar incertesa i risc, tant a nivell de condicions laborals dels docents com d’equitat educativa i formativa per als seus destinataris i que transcendeixen amb escreix la mera adscripció orgànica de l’Agència. L’FP és un tema prou ampli i complex, d’especial transcendència pels que hi treballen, pels alumnes i les famílies, pels centres o pel model d’FP i de pràctiques que es plantegen, que no es pot reduir a un simple titular ni tampoc eludir el debat i el consens amb tota la comunitat educativa.
- Resulta extremadament oportú recordar que tant a la tramitació parlamentària com a l’aprovació de la Llei, CCOO s’hi va oposar des del primer moment i no va rebre el recolzament d’organitzacions sindicals promotores d’aquesta resolució que, en algun cas, fins i tot han donat suport a través del vot favorable al dictamen del Consell Escolar o no fent oposició a l’aprovació.
- En aquest sentit, tampoc està de més recordar que les forces polítiques que formen part del Govern actual o que li donen estabilitat, han estat a favor de la Llei d’FP, per activa o per passiva. Per tant, és també a aquests partits als que hem d’exigir rectificacions de les polítiques antisocials, i de les polítiques educatives del Govern anterior. Totes elles són responsables de les polítiques econòmiques, educatives o socials que vulgui aplicar el nou Govern.
Per tots aquests motius, la Federació d’Educació de CCOO ja ha sol·licitat reiteradament la convocatòria d’una Mesa Sectorial específica, amb l’objectiu d’aconseguir un acord per a la Formació Professional, que garanteixi la qualitat d’aquests ensenyaments i una millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores.
En base a tot això, i per la importància i transcendència que tindrà el desplegament de la Llei, per la complexitat i riquesa que suposa l’FP, la Federació d’Educació de CCOO no compartim aquesta visió parcial i reduccionista recollida en la resolució.
