Salut laboral i perspectiva de gènere

Des de Salut Laboral del LLeure Educatiu i Sociocultural
mostrem el nostre rebuig a la declaració d’inconstitucionalitat dels articles
33, 36, 39, 40 i 44 de la Llei d’Igualtat de Catalunya.
La Nova Estratègia
Comunitària de Salut i Seguretat en el Treball 2007-2012 parteix de la idea de
que les desigualtats poden afectar la salut i la seguretat de les dones en el
treball i influir en la seva productivitat. La UE planteja que, per a millorar
en l’aptitud i la qualitat de la vida professional, és necessari progressar en
l’àmbit de la igualtat de gènere.
D’altra banda,
l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, en un informe de
l’any 2003, ja destacava que l’adopció d’un enfocament neutral des de la
perspectiva de gènere pot comportar que les dones treballadores siguin
infravalorades o ignorades en matèria de Seguretat i Salut en el Treball.
La Constitució
Espanyola obliga els poders públics a vetllar per la seguretat i higiene en el
treball de manera que s’asseguri, no tant sols l’absència de risc, de pèrdua o
restricció de la salut de la persona, sinó també la progressiva millora dels
ambients de treball. La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos
laborals (LPRL) preveu que l’empresariat és deutor de la seguretat i la salut
del personal al seu servei. El principi de transversalitat de gènere s’ha incorporat
en l’àmbit de la salut, i més específicament,en la salut laboral, per mandat de
la Llei orgànica3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i
homes.
L’Estatut inclou, en
el seu títol preliminar, l’obligació dels poders públics catalans de promoure
la igualtat i l’equitat de gènere. D’altra banda, l’article 170.1 assenyala que
correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i
relacions laboral que inclou, en tot cas,..”g: la prevenció de riscos laborals
i la seguretat i salut en el treball”. Aquest marc de polítiques d’actuació es
configuren mitjançant objectius transversals, destacant el de garantir la
perspectiva de gènere en totes les actuacions en matèria de seguretat i salut
laboral.
Sota aquesta òptica
no es pot parlar de polítiques efectives de prevenció de riscos laborals si no
incorporen polítiques efectives d’igualtat de gènere. Els articles declarats
inconstitucionals promouen aquesta incorporació en la mesura que:
1. Afavoreixen
l’elaboració i implantació de Plans d’Igualtat en empreses no obligades per la
llei, fet que pot facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en les
polítiques de prevenció de riscos laborals en les mateixes.
2. L’establiment de
la figura de Responsable Sindical d’Igualtat  abunda en aquesta línia ja que pot ser un
col·laborador important dels delegats i delegades de Prevenció a l’hora de fer
present la perspectiva de gènere en les actuacions en matèria de Seguretat i
Salut Laboral.
Per tot ho esmentat,
des de Salut Laboral del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya mostrem
el nostre rebuig i decepció per la declaració d’inconstitucionalitat dels
articles 33, 36, 39, 40 i 44 de la Llei d’Igualtat de Catalunya i ens refermem
en la idea de mantenir aquesta línia de negociació en tot ho referent a la
Prevenció de Riscos Laborals al sector.