Un de cada 35 alumnes d’FP de Grau Mitjà trobarà feina estable relacionada amb els estudis realitzats.

La mala gestió de la Formació Professional Inicial limita greument les oportunitats personals i
professionals, amb un cost econòmic i social irrecuperable. 

D’un grup de 35 alumnes de Formació
Professional de Grau Mitja, només 1 trobarà feina estable relacionada amb els
estudis realitzats. La tasca docent és cada cop més complexa alhora que menystinguda pels seus gestors.

Al març de 2015 una anàlisi longitudinal d’inserció laboral de la Formació Professional entre els cursos 2004-2005 i 2010-2011
evidenciava el descens en la inserció laboral de 20 punts. L’estudi no va ser
accessible fins a finals d’octubre i s’ometen els anys de major efecte de la
crisi que són cabdals per a una planificació estratègica d’aquests
ensenyaments.
El Departament d’Ensenyament va reconèixer als mitjans de comunicació el passat mes de setembre que un 15% dels alumnes de Cicles
Formatius de Grau Mitjà abandonen els estudis sense finalitzar el  primer curs i que només una mica més de la
meitat dels que continuen estudiant es treuen el títol. Catalunya és a la cua
en abandonament prematur (22%), en atur juvenil a la Unió Europea (40,7%) i en
nivell de qualificació en Grau Mitjà (9% respecte al 33% de l’OCDE).
Sobre l’abandonament a Grau Mitjà s’ha de tenir en
compte que si d’un grup classe de 35 alumnes (exemple de ràtio d’inici a molts
grups del Consorci d’Educació de Barcelona) el 16% no finalitzen el primer curs
i de la resta poc més de la meitat es graduen, ens quedem amb uns 16 alumnes.
Amb les dades del darrer estudi d’inserció laboral dels ensenyaments professionals (2015), dels 16 alumnes graduats un 39,1% ja treballava o
troba feina en els següents 6 mesos de finalitzar els estudis, el que equival a
uns 6 alumnes, d’aquests segons el mateix estudi un 27,02% trobarà feina
indefinida i un 71,27% d’aquests la trobarà indefinida i relacionada amb els
estudis realitzats, i ens queda només un alumne.
Enllaç a les dades
Les causes d’aquesta situació, que hipoteca qualsevol
política futura, es poden resumir en:
  • La crisi
    financera i les polítiques injustes, inútils i ineficaces aplicades pels
    governs espanyol i català per fer-hi front, com ara la reforma laboral,
    que ha provocat la precarització i destrucció generalitzada de llocs de
    treball.
  • La disminució de
    recursos en Educació en un 17% els darrers cinc anys, quan el Pressupost
    global del Govern quasi no ha sofert variació.
  • L’augment de
    ràtios (hi ha grups que comencen amb 40 alumnes si comptem repetidors),
    precarietat laboral dels docents i inexistència de canvis organitzatius
    i/o pedagògics destinats a combatre aquests problemes.
  • La inexistència
    de protocols coordinats d’informació, orientació i acompanyament acadèmic
    i professional entre les etapes obligatòries i postobligatòries.
  • La
    utilització de la Formació Professional per a segregar a l’alumnat que té
    dificultats en l’ensenyament obligatori, mecanisme propi de reformes
    ideològiques com la LOMCE.
  • El dèficit
    d’atenció tutorial a la Formació Professional de Grau Mitjà doncs els
    tutors/es només disposen d’una hora setmanal en grup i una hora per cada 5
    alumnes en el seguiment de les pràctiques en empresa que sovint no
    s’arriben a materialitzar.
  • L’enorme desajust
    estructural entre les famílies amb més oferta i les que tenen més inserció
    laboral (de les 5 que tenen més oferta, només Sanitat està entre les 5 que tenen major inserció).
  • El deficient
    funcionament del Servei d’Ocupació de Catalunya que només canalitza el 2%
    de la inserció laboral d’aquests ensenyaments.
  • La manca
    d’enteniment i coordinació entre els departaments d’Ensenyament i
    d’Empresa i Ocupació que ha dificultat i dificultarà el desenvolupament
    d’una Llei de Formació i Qualificació Professionals mal dissenyada.
Les polítiques del Govern de la Generalitat no només
limiten les oportunitats a persones que podrien trobar feina i abandonen el
Sistema Educatiu (fins els 24 anys comptabilitza com abandonament escolar
prematur) sinó que a més es mostren incapaces de donar el paper clau que li
pertoca a la Formació Professional.
Per a CCOO la qualificació de les persones és
imprescindible per garantir un model productiu de valor afegit i no un que
fonamenti la seva competència en els costos i generi llocs de treball precaris
i poc qualificats.
CCOO
demanem urgentment:
  • La recuperació
    del Diàleg Social, ara inexistent, com a garantía d’èxit reconeguda als
    models de Formació Professional de referència.
  • Presentar estudis
    de forma objectiva i actualitzada. No és admissible fer maquillatges amb
    les dades. 
  • Cal dotar al Sistema dels recursos necessaris i suficients.
  • Concreció de les
    mesures anunciades en educació inclusiva en matèria de formació
    professional per a determinar si tindran impacte en els greus problemes
    detectats.

Enllaç al comunicat de premsa i a les notícies relacionades.