Manca de voluntat política per a recuperar el Borsí, patrimoni històric i referent dels ensenyaments artístics públics

La Generalitat de Catalunya propietària de l’edifici incompleix la Llei
9/1993 del Patrimoni Cultural Català que obliga a la preservació i manteniment
dels béns culturals catalogats, al permetre l’abandonament i deteriorament de
l’edifici del  Borsí.
El passat diumenge 1er de maig un grup d’activistes va ocupar “el
Borsí”, l’edifici històric de La Llotja. Resta així palesa la desídia i manca
de voluntat de les administracions públiques en recuperar per a usos cívics,
ciutadans i públics aquest edifici emblemàtic situat al cor de  la Barcelona vella. 
CCOO va denunciar fa un any la possible
privatització de l’edifici en “Museu Woody Allen” per part de l’anterior govern
municipal i va promoure la “Plataforma Recuperem el Borsí”, oberta a la
participació veïnal, escoles d’art i disseny i artistes per tal d’elaborar un
projecte artístic i cultural de barri i de ciutat.
El passat 1 de febrer CCOO va presentar als grups
municipals de l’Ajuntament de Barcelona una proposta de moció per tal d’iniciar
les accions i iniciatives necessàries per la recuperació i rehabilitació de
l’edifici (propietat de la Generalitat), el retorn de l’activitat artística i
cultural pública i el caire social del projecte. Cap grup la va presentar.
L’antiga seu de la Llotja del carrer Avinyó ha
estat epicentre històric d’un entorn cultural en el qual s’ha fomentat
l’educació artística durant vàries generacions.
L’arrelament de la Llotja a Ciutat Vella va
començar el 1775 quan l’escola va iniciar la seva activitat docent a l’edifici
de Pla de Palau, Llotja de Mar. La vinculació amb el Borsí data de 1940. L’edifici  obra de Tiberi Sabater i Carné forma part del Patrimoni Cultural Català i està catalogat com a bé  cultural d’interès local.

La sortida de l’escola de Ciutat Vella es va dur a
terme de forma abrupta fa ja sis anys per la desídia i l’abandonament de
l’administració, perdent el seu arrelament secular al districte.
L’edifici va ser desallotjat per risc en la
seguretat, per manca de manteniment. Els sostres tenen risc de desplomar-se i
les condicions generals d’ús de l’edifici són extremadament precàries, fins hi
tot perilloses.

L’edifici conté elements d’alt valor artístic, patrimoni cultural que la Generalitat té el deure de preservar (article 25 de la Llei9/1993 del Patrimoni Cultural Català). Però l’oblit i l’abandonament  és històric, les queixes d’alumnes i professors sobre el mal estat es remunten a l’any 1998 com podem llegir en el següent article.

Després del desallotjament, l’escola va ser
traslladada al districte de Sant Andreu. Recordem que la Seu de Sant Andreu va
estar en perill l’any passat quan es va conèixer el projecte de Poliesportiu
Municipal que afectava els tallers de la seu.

CCOO
de Catalunya va denunciar i va participar en en la reivindicació d’alumnes i professors que es van mobilitzar i van acampar a les instal·lacions. Finalment amb
el nou Govern Municipal s’ha arribat a un acord per tal de mantenir les naus i
els tallers sense cap tipus d’afectació.
Encara esperem que el Departament d’Ensenyament, titular de l’Escola, respongui davant les afectacions a les instal.lacions de Sant Andreu.

El Govern no ha invertit els darrers anys en els
Ensenyaments Artístics públics i ha apostat pel model privat . Així, actualment
Barcelona disposa de més oferta privada de Disseny que Nova York o Londres.
CCOO defensa la recuperació i rehabilitació de l’edifici
del Borsí i la utilització com a espai públic de formació, creació i difusió
dels ensenyaments artístics i del disseny. Reclamem de l’administració que els
tingui en compte en el desplegament legislatiu i que posi els recursos
necessaris per a que l’oferta pública a la ciutat de Barcelona no sigui
inferior a la privada, al temps que es garanteixin les condicions laborals del
cos docent d’aquestes
especialitats.