Canvia la normativa de pràctiques en centres de treball.

El passat estiu va haver un canvi substancial a la normativa de l’FCT a la qual CCOO va mostrar la seva oposició al Consell Escolar de Catalunya fent un vot particular.

En el tràmit de consulta pública ja vam manifestar
que, per les gran implicacions  d’aquesta
ordre, s’hagués hagut de debatre al si del CCFP. Per tal que es recollís una
visió integrada de les pràctiques i l’alternança, en el marc de el III Pla
General de l’FP i de la nova Llei de Formació i Qualificació Professional de
Catalunya
, actualment en tràmit parlamentari.

Considerem que la 
present ordre presenta mancances en referència a la dedicació
horària, idoneïtat i formació dels professors encarregats de la tutoria de
pràctiques, així com dels tutors d’empresa, recursos humans que es consideren
fonamentals per a l’èxit d’aquestes pràctiques
. Per CCOO aquestes
pràctiques obligatòries son el fonament de qualsevol altra format de col·laboració entre els centres educatius i els centres
de treball i que garantir el seu èxit i bon funcionament depèn en gran part de
la figura dels tutors de pràctiques. Així mateix s’haurien de definir i
concretar aspectes organitzatius dels centres (coordinadors de pràctiques), per
tal de potenciar la millora d’aquestes pràctiques i d’oferir un suport real als
tutors que en son responsables.

A
l’actualitat la major part dels tutors de pràctiques desenvolupen múltiples
tasques cabdals en el procés, com
:
  • Cerca de centres de treball per realitzar les
    pràctiques. Creació en moltes ocasions sense cap suport d’una cartera de
    centres de treball, amb places disponibles. Tasca que no sempre te l’èxit
    esperat: s’han de tocar moltes portes per obtenir resultats satisfactoris. 
  • Valoració de la idoneïtat dels centres de treball,
    de vegades molt complexa degut a la itinerància de l’activitat. 
  • Entrevistes inicials per a fer coincidir perfils
    entre empresa i alumne. 
  • Seguiment de les pràctiques, fent coincidir
    agendes, fora de l’horari que el professor té establert, amb canvis sobtats o
    anul·lacions i sovint sense visualitzar el lloc físic on
    l’alumne les realitza. 
  • Modificació, prorroga, avaluació i tancament de
    convenis. I homologació d’empreses. 
  • Seguiment, orientació i acompanyament de l’alumne
    al centre educatiu per tal que introdueixi les dades al quadern. 
  •  Disponibilitat en períodes de vacances.
Per la
gran importància i existència de responsabilitats en determinats casos
d’aquests convenis creiem que s’ha fet un esforç en definir protocols
d’homologació d’empreses, d’elaboració de convenis, etc. Però és necessari
també que aquesta ordre desenvolupi uns criteris bàsics en referència a:
  • Suport efectiu i definit als tutors, del centre
    docent, de les Cambres de Comerç o del Departament d’Ensenyament a la cerca de
    centres de treball adequats i en la gestió administrativa. 
  • Reducció d’horari lectiu als tutors o adaptació del
    mateix, compactat de forma convenient, i de manera proporcional al nombre
    d’alumnes (mínim de 1 hora per cada 5 alumnes). 
  • El reconeixement adequat als tutors (mèrits,
    remuneració de la tutoria, etc.) 
  • Formació als tutors en la relació amb les empreses. 
  • Requisits específics dels tutors de pràctiques
    (estabilitat en el centre, coneixement del sector, etc.). No pot quedar només
    en “preferentment” (article 16.3). 
  • Responsabilitat legal en cas d’accident del tutor
    de pràctiques. 
  • Hores mínimes de docència al grup de tutoria
    (recomanable de 4 hores setmanals). 
  • Compartir la informació continguda als convenis de
    formació en centres de treball amb els representants legals dels treballadors
    de cada empresa. 
  • Concreció en la figura de coordinació de pràctiques
    una reducció lectiva mínima de 2 hores setmanals per família professional.

CCOO no
comparteix la manca de concreció de mínims
quan es parla de “formació” en centres de treball, ni en la possible
ampliació a més del 30% “en cas de programes o actuacions promogudes o que es
considerin d’interès pel Departamen
t” (article 7.5), o en la realització de les
pràctiques en els centres del sistema educatiu (article 15.3). No podem caure
en l’ambigüitat d’una formació de qualitat, quan no s’articulen els mecanismes
per garantir-la
, i menys, amb possibilitat d’ampliacions indefinides sense
informació/participació als representants legals dels treballadors.

Així mateix no
trobem necessària la utilització de “Formació Professional Bàsica”
per,
entre d’altres raons, les seves limitacions d’edat en la realització de les
pràctiques (edat laboral de 16 anys i utilització de determinada maquinària als
18) i per l’existència de programes propis com son els PFI.

Els
aspectes descrits no poden quedar pendents del desenvolupament anual de cada
curs
,
requereixen un marc regulador més consistent, amb uns mínims, que doni més
credibilitat a una part del currículum que té “moltíssima importància” per ser
una part de l’aprenentatge i el fonament de la relació entre el centre i l’empresa
per a d’altres formats com l’alternança simple
o l’alternança en formació dual.