Informe de CCOO: Evolució dels pressupostos de les universitats públiques 2010-2014
• El percentatge de despesa universitària en funció del PIB baixa al 0,83%.
• Prop del 32% de les retallades s’ha aplicat al personal universitari.
• El 56% dels retallades ha afectat el capítol destinat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc.
• Només el 27% dels estudiants rep beques i ajuts, enfront del 75% de l’alumnat d’Holanda o el 100% de Finlàndia.
• Les taxes i preus públics s’incrementen, de mitjana, més d’un 23% respecte al 2010 i un 66% a Catalunya.
• La despesa pública per alumne cau un 25,2% en els últims quatre anys.
CCOO denunciem el descens, per quart any consecutiu, dels pressupostos de les universitats públiques, que se situen en el nivell de despesa de l’any 2006. Tot i que el governs de l’Estat i de la Generalitat han decretat el final de la crisi i les dades anuncien el creixement del PIB, la inversió en l’Educació Superior disminueix perquè segueix sense ser una prioritat en l’agenda política.
L’informe “Evolució del pressupost de les universitats públiques 2010-2014“, elaborat per CCOO, revela que des de 2010 els pressupostos dels campus universitaris han baixat un 15,1% en euros corrents, una caiguda del 23,8% si sumem l’increment de l’IPC entre desembre de 2009 i 2013. Per tant, les universitats han perdut 1.523 milions d’euros. Si tenim en compte que el percentatge de despesa de les universitats en funció del PIB ha passat del 0,97% de 2010 al 0,83% de 2014, arribem a la conclusió que aquesta reducció ha estat més intensa que el descens del PIB fins al 2013 i ha continuat durant 2014, malgrat la recuperació del PIB.
Les universitats també han rebut menys transferències corrents de les administracions educatives: al 2014 aquesta xifra va ser de 5.458.000, inferior als 5.858.000 d’euros transferits el 2004 (1).
La brusca caiguda del finançament ha anat acompanyada, a més, d’una retallada de 75 milions d’euros en beques només durant l’últim curs, i de l’enduriment dels requisits per accedir-hi. Les conseqüències d’aquests dos factors són evidents: l’últim informe d’Eurydice, corresponent al curs 2014-2015, revela que només el 27% dels estudiants espanyols de formació superior rep beques i ajuts, enfront del 47% d’Irlanda, el 76% d’Holanda o el 100% dels casos a Finlàndia o Luxemburg. Espanya se situa al mateix nivell que Eslovènia i lleugerament per sobre de Polònia, Portugal o Hongria. CCOO hem denunciat que la disminució de fons per a beques i ajuts comporta una retallada de l’equitat i la igualtat d’oportunitats, a més de suposar un incompliment dels plans acordats l’any 2010.
L’informe de CCOO destaca també l’increment de les taxes i preus públics que han de pagar els estudiants. Aquests ingressos, que el 2010 suposaven el 16% del total dels recursos de les universitats públiques, s’han incrementat de forma global en 338 milions d’euros i han passat a suposar gairebé el 22,8%, de mitjana, i un percentatge superior en el cas de les universitats públiques catalanes.
A més, la despesa mitjana per alumne s’ha reduït un 16,5% (25,2% en euros constants), passant de 7.760 euros a 6.481, és a dir, 1.279 menys per estudiant.
Un dels capítols més afectats ha estat el de personal. En els últims quatre anys, el pressupost ha baixat més de 484 milions d’euros, fet que suposa que el 31,8% de les retallades s’ha aplicat a la plantilla de les universitats. Entre gener de 2012 i gener de 2014, 5.669 PDI i 2.455 PAS han perdut la feina. En relació a això, CCOO denunciem l’augment de la precarització de l’ocupació a la universitat i el fet que les limitacions a la contractació i la ridícula taxa de reposició estan provocant la destrucció de llocs de treball i l’èxode dels joves investigadors ja que s’impedeix necessària renovació generacional.
D’altra banda, la caiguda del finançament de la R+D ens allunya cada vegada més d’Europa. Hem passat d’invertir el 1,40% del PIB el 2010 al 1,24% el 2013, segons l’avanç de dades corresponent a aquest any.
En aquest context, s’han paralitzat els plans plurianuals d’inversió i el capítol dedicat a noves construccions, reparacions, compres, projectes de recerca, etc. ha perdut més de 832 milions d’euros en el període analitzat. Gairebé el 56% del total de les retallades s’ha produït en aquesta partida de despeses.
En definitiva, la reducció dels pressupostos destinats a l’Educació Superior per part dels governs central i autonòmics està dificultant el desenvolupament de la funció essencial de la universitat: la de servei públic d’educació superior i recerca. Mentrestant, la Conferència General de Política Universitària segueix sense complir amb algunes de les seves funcions principals: l’elaboració d’un informe sobre la situació del sistema universitari i el seu finançament, i la formulació de propostes que permetin millorar la seva qualitat i eficiència, i assegurar la seva suficiència financera, així com garantir als ciutadans les condicions d’igualtat per poder fer efectiu el dret a l’educació.
(1) Dades de l’article “Crisis económica y financiación universitaria: transparencia y buen gobierno en las universidades públicas españolas”. Juan Hernández Armenteros (Universidad de Jaén) i José Antonio Pérez García (Universidad Politécnica de Valencia).
