Actes in memoriam d’Abel Martínez Oliva. 20 de maig, concentració a les 9.20h #TotsSomAbel. Manifest Unitari.

ACTES IN MEMORIAM D’ABEL MARTÍNEZ OLIVA

El nostre record per l’Abel, professor assassinat el dilluns, dia 20 d’abril. No t’oblidem

Imatges de les concentracions: 

Dimecres 20 de maig, a les 9.20h del matí 


-Concentracions al Departament i als Serveis Territorials

Exigim la protecció del professorat i de tots els prfessionals que treballen als centres educatius

Convoquem una persona en representació de cada centre educatiu, que porti un cartell amb el text #TotsSomAbel
Concentració a les 9.20h del matí davant del Departament d’Ensenyament, Via Augusta, d’una persona de cada centre de Barcelona ciutat i Barcelona comarques, que pot ser de qualsevol dels col·lectius que hi treballen, amb un cartell, del qual enviem model amb el segon document adjunt, on amb el missatge  #TotsSomAbel caldrà afegir-li a sota el nom del centre. 
Si cal pot utilitzar-se la figura de l’encàrrec de serveis per facilitar l’assistència.
A la resta de territoris proposem que una persona de cada centre amb el citat cartell vagi  davant de la Delegació dels Serveis Territorials d’Ensenyament el dimecres 20 de maig a les 9.20h.
(us demanem que l’arribada sigui abans de les 9.20h)


MANIFEST UNITARI


Recordarem sempre que el company Abel
Martínez Oliva va morir fent un acte educatiu. Un acte educatiu és generós,
compromès, digne. Rebre la mort com a resposta és el més dolorós dels
contrasentits. També volem donar el nostre suport i acompanyament a les altres
víctimes.
No podem passar de llarg, ni fer com si res no hagués passat.  Sembla com si el Departament d’Ensenyament
hagués fet tot el possible per mantenir-ho en l’oblit I llençar un bombardeig
mediàtic (fins i tot comunicant de forma precipitada el possible diagnòstic
d’un menor) per aïllar la seva mort de la degradada situació social en què
vivim, argumentant que havia estat un cas excepcional, un accident imprevisible.
Els governs central o català, no donen
resposta a la problemàtica social i la seva política de retallades contribueix
al deteriorament de la situació.  A més,
aquestes retallades a l’educació també impedeixen que els centres puguin
apaivagar aquestes tensions, i detectar i prevenir conductes de risc. La
precarietat no és compatible amb la dignitat ni la qualitat de l’educació.
Hi ha hagut reduccions  en els Equips d’Atenció Pedagògica, en els
psicopedagogs i departaments d’orientació, en les Unitats de Suport a
l’Educació Especial (USEE) i en el personal de suport del Departament (TEI,
vetlladores, etc.). També hi ha hagut 
reduccions en els temps per establir l’atenció tutorial  amb alumnes i famílies per part de
professorat sobrecarregant l’horari lectiu, supressió
de  reforços i atenció
individualitzada, reduccions d’espai i temps
per coordinacions, no cobertura de les baixes
des del primer dia, increment de ràtios….
Volem que el dol esdevingui força, reflexió i
generi propostes. A les escoles i instituts necessitem les mesures educatives,
els recursos i les condicions necessàries per a atendre a la diversitat amb
l’objectiu de millorar la qualitat de l’educació pública.
Us demanem que el resultat dels debats i
reflexions li envieu al Departament d’Ensenyament a [email protected]
a  l’atenció de la Consellera Irene Rigau  i ens el feu arribar a les organitzacions
sindicals que subscrivim aquest manifest.
També us volem animar a participar a la mobilització del dissabte 13 de
juny.
USTEC·STEs
(IAC)             CCOO         ASPEPC·SPS           
CGT             UGT




-A migdia, Claustre extraordinari
  • Minut de silenci
  • Reflexió i debat sobre la violència en els centres escolars. Recursos, protocols, criteris educatius, criteris laborals…


Dissabte, 13 de juny, 18h Participació en convocatòria del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa)




  • PER LA DIGNITAT I EL RESPECTE A L’EDUCACIÓ
20 d’abril de cada any
  • JORNADA DE LA DIGNITAT EN L’EDUCACIÓ
  • Proposta de convertir a partir de l’any vinent el 20 d’abril en la jornada per la dignitat en l’educació.

#TotsSomAbel

Recordarem sempre que el company Abel Martínez Oliva va morir fent un acte educatiu. Un acte educatiu és generós, compromès, digne. Rebre la mort com a resposta és el més dolorós dels contrasentits.
Totes les persones que treballem en escoles i instituts ho hem sentit com una ferida pròpia perquè toca el propi concepte d’educació i la pròpia dignitat professional. És per això que no podem abandonar la memòria del company i que no podem abandonar la solidaritat amb les altres víctimes.
La Federació d’Educació de CCOO vol que el dol esdevingui força, reflexió i en propostes. El compromís de CCOO amb la memòria d’Abel Martínez Oliva consisteix en fer tot el possible perquè mai més hi hagi una altra víctima en un centre educatiu. No ha de tornar a passar. A ningú. Mai.
La funció del sindicat ha de consistir en lluitar per les condicions laborals, materials i organitzatives que requereix avui l’educació. La precarietat no és compatible amb la dignitat ni amb l’eficiència.
El sindicat és un subjecte col·lectiu. Construïm les anàlisis i les propostes des de baix. Desitgem les vostres aportacions.

Us preguem feu difusió entre el professorat del vostre centre i us organitzeu perquè pugui venir una persona representant del centre a les concentracions del proper 20 de maig, i engegueu el debat que us proposem.

Desitgem les vostres aportacions.

Federació d’Educació de CCOO de Catalunya








GENT
No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins són com històries de planetes.
Cada un és únic, sol, ell sol,
no n’hi ha cap altre que s’hi assembli.
I si algú ha viscut en silenci,
feliç en el seu racó,
la seva mateixa insignificança
l’ha fet interessant.
Cadascú té un món secret, ben seu,
on s’amaga el millor instant,
on s’amaga l’hora més terrible.
Però nosaltres no en sabem res.
I si un home mor,
mor també la seva primera nevada,
i el primer petó, i el primer combat…
La mort tot s’ho emporta.
Sí, queden llibres i ponts,
màquines i teles de pintors;
sí, moltes coses han de restar,
però alguna cosa fuig!
Així és la llei d’aquest joc sense pietat.
Desapareixen mons, no persones.
Els homes, pecadors i terrenals, els recordem,
però, en realitat, què en sabíem, d’ells?
Què en sabem nosaltres, dels germans, dels amics?
Què en sabem, de la nostra estimada?
Fins del nostre pare,
coneixent-ho tot, no en sabem res.
Se’n va la gent, no la podem retornar.
No podem fer renéixer els seus mons secrets.
I cada vegada,
tinc ganes de xisclar davant d’aquesta impotència.
Eugeni Alexandrovitx Ievtuixenko


RECULL DE PREMSA

DIARI DE GIRONA 21.05.2015

En col·laboració amb el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), l’acte ha pres el to de “protesta i demanda” de més recursos per prevenir agressions físiques i verbals a mestres, segons ha explicat a Europa Press el representant de CCOO a Girona, David Pérez. El portaveu sindical ha destacat que la mort del professor lleidatà, que es trobava fent una substitució a l’IES Joan Fuster de Barcelona, “no és un fet aïllat”, i ha acusat Ensenyament de voler tapar la qüestió dient que la víctima és el nen i invisibilitzant el professor mort.

En aquesta línia, el manifest assenyala: “No podem passar de llarg, ni fer com si res. Sembla com si la Conselleria d’Ensenyament hagués fet tot el possible per mantenir-ho en l’oblit i llançar un bombardeig mediàtic per aïllar la seva mort de la degradada situació social en què vivim, argumentant que havia estat un cas excepcional, un accident imprevisible”.


BTV NOTÍCIES 21.05.2015

EUROPAPRESS 21.05.2015

CATALUNYAPRESS 21.05.2015

TELECINCO 21.05.2015