Sobirania segrestada, drets en perill

• El TTIP amenaça drets, serveis públics, igualtat de gènere i sostenibilitat.
• 18 d’abril,  Dia d’Acció Global contra el TTIP.

Resolució de dijous 17 d’abril, del Comitè Confederal de CCOO de Catalunya, per l’aturada immediata de les negociacions sobre el TTIP

Què és el TTIP?

Des de l’estiu de 2013 les més altes instàncies político-financeres de l’Unió Europea (UE) i dels Estats Units (EUA) gesten l’aprovació del TTIP (sigles en anglès del Tractat transatlàntic de comerç i inversions UE-EUA).

Des del nostre punt de vista, les converses sobre comerç entre la UE i els EUA serien profitoses si es fessin servir per ajudar a realinear una política de comerç que posés les bases d’unes normes per a una globalització més justa. L’objectiu hauria de ser aportar una major prosperitat per a un segment més ampli de la població, millorar les normes econòmiques, socials i mediambientals, i crear estructures per a una competència justa i unes bones condicions laborals.

Però les actuals negociacions del TTIP, en secret i a esquenes de la ciutadania, s’encaminen en el sentit equivocat. I el que anem coneixent ens esgarrifa. 

D’aprovar-se, el TTIP sentenciaria el segrest de la sobirania en mans d’empreses transnacionals. Sota el pretext d’estimular el creixement econòmic i amb l’objectiu d’una suposada creació de llocs de treball, el TTIP suposaria la destrucció de la protecció social, dels serveis bàsics, la destrucció del medi ambient i el desviament dels drets legals, jurídics, socials i polítics de la ciutadania a les corporacions.

El TTIP contempla l’eliminació d’aranzels a la importació, l’harmonització reglamentària i la instauració de mecanismes ISDS (sigles en anglès del Mecanisme de solució de controvèrsies Inversors-Estat), tribunals privats situats fora dels sistemes de justícia estatals i supraestatals, creats amb l’objectiu de resoldre els conflictes d’interessos entre empreses i estats, per exemple, quan les empreses considerin que les lleis relacionades amb els serveis públics de salut, medi ambient o protecció social interfereixen en els seus beneficis presents o futurs. L’ISDS es el mecanisme per protegir els drets dels inversors, concretament de les grans corporacions transnacionals

Què suposa el TTIP?

Tenim motius multiplicats per alarmar pels retrocessos i els riscos individuals, col•lectius, socials i ecològics sense precedents que implicaria l’aprovació del TTIP:

• El TTIP pot afeblir els drets laborals de les treballadores i treballadors europeus, ja que els EUA no han signat 6 de les 8 normes bàsiques de l’Organització Internacional del Treball, com la negociació col•lectiva, la igualtat en els salaris o la llibertat de reunió. 
• Els EUA tampoc no han signat el Protocol de Kyoto, no han posat límit als transgènics ni han assegurat la qualitat dels aliments en qüestions com els tractaments hormonals. 
• La pressió més forta del TTIP és amb l’amenaça als serveis públics d’educació i sanitat i a la gestió de recursos com l’aigua, ja que l’acord afavoreix la seva privatització. 
• El TTIP, que s’està negociant amb total opacitat, pot suposar un retrocés i una degradació de la legislació laboral, social i mediambiental de la UE i afavorir la privatització dels sistemes públics.

  

–CCOO fa una crida a participar, el proper 18 d’abril, en els actes i manifestacions convocats a tot el país amb motiu del Dia d’Acció Global contra els Tractats de Lliure Comerç (TTIP).
–Una jornada de mobilització contra el TTIP que actualment estan negociant EUA i la UE a esquenes de la ciutadania, sense transparència ni participació dels interlocutors socials i la societat civil, i que d’aprovar-se tindria un greu impacte sobre l’ocupació, els drets laborals i socials, la democràcia, el medi ambient i els serveis públics.

Una mirada de gènere

El perill de retrocedir en drets laborals és enormement perillós per a la ciutadania, especialment, per a les dones. Perquè EUA, contràriament Europa i al que estableix l’Organització Internacional del Treball (OIT), agència de l’ONU per al món laboral, no reconeix la negociació col•lectiva ni els convenis col•lectius en les relacions laborals, deixant a la part treballadora desprotegida davant l’empresarial. Un model basat en la individuació de la relació laboral que menyscaba les garanties laborals de la persona treballadora i facilita els abusos i l’explotació laboral.

En el cas de les dones i la lluita per la igualtat de gènere, és enormement preocupant perquè els EUA segueixen sense ratificar ni la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació de la dona (CEDAW), ni el protocol que faculta la CEDAW per tramitar i investigar denúncies individuals per discriminació basada en el sexe amb caràcter supranacional. Sense aquesta garantia, com es pot assegurar el dret a no ser discriminada en qualsevol àmbit de la vida, si sabem la deriva retrògrada en matèria de drets reproductius, o en igualtat en l’educació, o en igualtat salarial, o en la lluita contra la violència de gènere i l’assetjament sexual, etc., que impera a EUA?

EUA tampoc ha subscrit vuit convenis principals de l’OIT que aborden drets i pràctiques sindicals d’especial rellevància per a les dones, com els que tenen a veure amb la igualtat salarial entre dones i homes, la protecció laboral de la maternitat, els drets laborals i de protecció social per a persones treballadores en l’ocupació de la llar, el treball forçós, el treball decent, o el dret a la negociació col•lectiva.

Per a l’OIT, la protecció de la maternitat de les dones ocupades és un element essencial de la igualtat d’oportunitats, i assenyala que s’ha de prevenir qualsevol discriminació d’oportunitats o tracte cap a les treballadores i tenir cura de manera especial la seva salut en funció de la seva lliure elecció de la maternitat, tant pel que fa al seu embaràs com al període de permís per maternitat o lactància, i drets derivats. Per l’OIT, la negociació col•lectiva és l’escenari de regulació de les condicions de treball i de garantia dels drets fonamentals de les persones que treballen en una empresa. La negociació col•lectiva és primordial per aconseguir la igualtat entre homes i dones. La igualtat salarial, la jornada laboral, la promoció, la formació, la salut laboral, la prevenció de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe … són qüestions emmarcades en la negociació col•lectiva a través de les quals es pot promoure la igualtat de gènere en el lloc de treball.

I què passarà concretament amb l’educació i altres serveis públics?

Els perills del TTIP no acaben aquí. Cal tenir molt presents els riscos per al manteniment dels serveis públics: el TTIP imposa la liberalització de serveis que comportaria que pilars de l’Estat del Benestar ja molt minvats per la crisi i les polítiques liberals d’ajust, com l’educació o la sanitat, passin a mans de corporacions internacionals en què prima el benefici i que imposen grans costos a les persones usuàries. 

Darrera la retòrica apologètica del lliure comerç, l’aprovació del tractat implicaria el desmantellament programat dels sistemes públics d’educació i la instauració d’un mercat educatiu global, obert a una major privatització i en el que resultaria impossible per a qualsevol govern regular l’activitat de les companyies privades. En definitiva, l’educació es veuria relegada als interessos econòmics de les transnacionals que només busquen el seu benefici, la rendibilitat, la productivitat i la competitivitat.

Guanyarem aquesta lluita: fem créixer la campanya contra el TTIP.

Són moltes les raons per les que des de CCOO diem NO a TTIP, juntament amb la confederació Europa de Sindicats (CES).

A CCOO lluitem per la defensa i extensió dels drets laborals, econòmics i socials de les persones. Lluitem per la defensa dels drets sindicals, inclosos per descomptat el dret a la negociació col•lectiva i el dret a la vaga. A CCOO ens preocupen les persones, les seves oportunitats, les seves condicions de vida i treball, la seva salut, la seva seguretat, el seu accés a serveis públics bàsics com l’educació, la sanitat, la protecció social … A CCOO ens hem compromès, de manera irrevocable, amb la igualtat de gènere. Ens comprometem amb la protecció del medi ambient i amb models de desenvolupament sostenibles. 

Per això, ens unim a les accions que denuncien els processos de negociació a esquenes de la ciutadania i els retrocessos del TTIP. No al TTIP, també, per raons de gènere.

CCOO fa una crida a participar, el proper 18 d’abril, en els actes i manifestacions convocats
a tot el país amb motiu del Dia d’Acció Global contra els Tractats de Lliure Comerç (TTIP).

Una jornada de mobilització contra el TTIP que actualment estan negociant EUA i la UE a esquenes de la ciutadania, sense transparència ni participació dels interlocutors socials i la societat civil, i que d’aprovar-se tindria un greu impacte sobre l’ocupació, els drets laborals i socials, la democràcia, el medi ambient i els serveis públics.

 

Susan George: “Cal dir que no a tot el tractat de lliure comerç”

 Susan George: per què la ciutadania sabe tan poc del TTIP?