Davant l’envelliment del professorat a Catalunya cal mantenir l’edat de jubilació del professorat als 60 i convocar oposicions

El sindicat exigeix una convocatòria d’oposicions amb les places no convocades al 2011, més les no reposades amb les jubilacions.

CCOO analitza l’envelliment del professorat en els darrers anys a Catalunya


Ens cal:

  • Mantenir l’edat de jubilació del professorat als 60
  • Tornar a incentivar la jubilació voluntària,
  • Implantar el contracte de relleu 
  • Convocar oposicions: hi ha més de 5.750 places de dèficit!.

La Federació d’Educació de CCOO ha elaborat un informe que demostra que les plantilles de professorat públic a Catalunya han envellit, de manera continuada, en els darrers anys, i a més, de manera accentuada respecte a la resta de l’Estat.

Les polítiques de congelació de les plantilles, adoptada pel Govern del PP i secundada pel Govern de CiU, ha generat un dèficit estimat en 5.752 places, cosa que, a més de provocar una clara disminució en la qualitat de l’ensenyament, contribueix a accentuar l’envelliment de les plantilles, en no permetre noves contractacions de professorat jove.

Per al sindicat, cal replantejar l’edat de jubilació del professorat, tornar a incentivar la jubilació voluntària, estudiar la possibilitat d’implantar el contracte de relleu i desbloquejar l’oferta pública de places docents, tornant a una taxa de reposició del 100% i recuperant en les properes convocatòries d’oposicions les 5.752 places que s’han perdut per l’aplicació de taxes més reduïdes en els darrers anys.



Conclusions

Les plantilles de professorat públic a Catalunya han envellit, de manera continuada, en els darrers anys. 

El fet que, entre el curs 2005-2006 i el curs 2012-2013, els 13.927 docents en que s’han incrementat aquestes plantilles només hagin fet créixer en 682 el nombre de docents joves (menors de 30 anys) així ho posa de manifest.  Per haver mantingut o millorat la proporció de joves en funció de l’augment total de les plantilles l’augment mínim en el nombre de docents joves s’hauria d’haver situat en un mínim de 1.275 places. 

Lluny d’això, les noves dades del curs 2014–2015 empitjoren aquesta situació. 

Així, revisant l’evolució del nombre de docents i del nombre de docents joves entre els cursos 2005-2006 i 2014-2015 veiem que, en aquest període, el nombre total de docents ha augmentat en 14.859 mentre que, per contra, el nombre de docents menors de 30 anys ha disminuït en 926. Això vol dir que s’agreuja la diferència entre els nombre de docents joves que correspondria en funció del creixement de les plantilles i el de docents joves que realment hi ha a les aules de Catalunya, passant del dèficit de 1.275 del qual parlàvem en relació al curs 2012-2013 a un dèficit de 2.287 joves en l’actual curs.    

•A Catalunya l’envelliment del professorat és més accentuat que a la resta de l’Estat. 

En el curs 2012-2013, tot i que a Catalunya el percentatge de docents menors de 40 anys supera en gairebé 10 punts el de la resta de l’Estat (37,66% – 28%), la qual cosa podria fer pensar que les plantilles catalanes són més joves que les de la resta de l’Estat, això no és així ja que el percentatge de docents catalans amb edats situades entre els 40 i els 59 anys també supera el de la resta de l’Estat de la mateixa franja (59,34% – 56,31%), cosa que també passa amb el percentatge de docents majors de 40 anys (60,84% – 59,72%). Tot i no disposar de les dades de la resta de l’Estat, creiem que les noves dades de Catalunya corresponents al curs actual empitjoraran encara més aquesta situació ja que com vèiem a la taula 7, disminueix el professorat jove i augmenta tant el professorat amb edats compreses entre els 40 i el 59 anys i el d’edat superior als 60 anys.

Catalunya s’allunya cada cop més dels estàndards europeus recomanats per l’OCDE per evitar l’envelliment del professorat

La ràtio “professorat < 30 anys / professorat > 50 anys”, que l’OCDE recomana sigui igual o major que 0,5, tenia un valor de 0,34 en el curs 2005-2006, va passar a 0,26 en el curs 2012-2013 i és 0,17 en el curs 2014-2015.

•Pel que respecta a la composició de les plantilles en funció del sexe vèiem que, en el curs 2012-2013, el percentatge femení de docents a Catalunya era del 76,51 %, superant en prop d’un 11% el de la resta de l’Estat i triplicant el percentatge masculí de docents.

En quant a les jubilacions i la cobertura de les vacants que generen, ressaltem que les polítiques de congelació de les plantilles, adoptada pel govern del PP i secundada pel govern de CiU, ha generat un dèficit estimat en 5.752 places, la qual cosa, a més de provocar una clara disminució en la qualitat de l’ensenyament, contribueix a accentuar l’envelliment de les plantilles catalanes, en no permetre noves contractacions de professorat jove.

Propostes

•Cal replantejar l’edat de jubilació del professorat, tornar a incentivar la jubilació voluntària, estudiar la possibilitat d’implantar el contracte de relleu i desbloquejar l’oferta pública de places docents, tornant a una taxa de reposició del 100% i recuperant en les properes convocatòries d’oposicions les 5.752 places que s’han perdut per l’aplicació de taxes més reduïdes en els darrers anys. 

•Pel que respecta a la composició de les plantilles en funció del sexe creiem que cal estudiar mesures que permetin arribar a percentatges dona – home més equilibrats que els actuals, potenciant la tendència a la igualtat en la tasca docent.

•I, pel que respecta a les recomanacions de l’OCDE en quant a la ràtio “professorat < 30 anys / professorat > 50 anys”, les propostes apuntades al primer paràgraf contribuirien a acostar-nos cada cop més a la ràtio de 0,5.