Un cop revisat l’esborrany del Reial Decret que regula les proves finals de primària, ESO i batxillerat
CCOO impulsa la no aplicació de les proves de revàlida que desplega la LOMCE i demana al Govern i al Parlament que no es realitzin a Catalunya
CCOO ha proposat en nombroses ocasions que no s’apliquin les proves de revàlida del ministre Wert ja que l’experiència ens diu que aquest tipus d’exàmens no tenen rigor tècnic ni científic.
L’ús que es farà d’aquestes proves serà la realització d’un rànquing i la seva posterior publicació. Això suposarà una estigmatització dels centres educatius ja que no reflecteix la veritable qualitat educativa de la feina dels professionals de l’educació.
El RD indica que els centres respondran un qüestionari sobre les condicions socials, culturals i econòmiques de l’entorn per contextualitzar la prova, però no regula els criteris d’ús. No se sap si aquest context analitzat ha de tenir o no un impacte en els resultats que obtingui el centre.
El que figura a la llei és l’estructura general i el calendari de les proves, que seran censals, amb professorat extern (amb excepció de les proves orals de llengua, que podran fer-les els professorat del propi centre, encara que subjecte a verificació) i publicables, per poder establir el rànquing.
La primera revàlida de primària es realitzarà el 2016, la primera de l’ESO el 2017 (sense efectes acadèmics), la primera de batxillerat el 2017 (amb dues convocatòries i no comptarà per obtenir el títol però si per accedir a la universitat).
Es farà una excepció per titulats d’FP que podran realitzar per 2 cursos (2015/16 i 2016/17), les proves d’obtenció de l’ESO que feien els adults. Per tant, no seran les mateixes que les de l’ESO convencional.
Les proves seran de tipus test, de resposta múltiple. El que faran serà mesurar, no avaluar. En llengua oral i escrita serà resposta oberta.
La LOMCE vol convertir l’ensenyament en una cursa d’obstacles i mostra un absolut desconeixement del procés d’aprenentatge. L’avaluació és necessària però aquest no és l’instrument. És per tot això que CCOO rebutja la LOMCE i el seu desplegament i exigeix al Govern i el Parlament que no s’apliqui a Catalunya.
Breu resum:
Tot i que no s’ha publicat en Reial Decret, aquí teniu un resum de l’esborrany sobre les revàlides segons la LOMCE.
Tota l’estructura general i el calendari de les proves és el que ja figurava a la llei: censals, per professorat extern al centre (a excepció de les proves orals de llengua, que podran passar-les els docents del propi centre, tot i que subjectes a verificació), publicitables per establir el famós ràquing.
El calendari esdevé molt important.
Primària: Primera prova el 2016.
ESO: Primera prova el 2017 (una sola convocatòria i sense efectes acadèmics, és a dir, no es tindrà en compte per l’obtenció del títol).
Batxillerat: Primera prova el 2017 (dues convocatòries. No comptarà per l’obtenció del títol però si per l’accés a la universitat).
FP Bàsica
Efectivament, faran una excepció amb els titulats d’FPB ja que podran fer les proves d’obtenció de l’ESO que estant fent els adults. Per tant, no serien les mateixes que les de l’ESO convencional. Això serà possible durant dos cursos (2015/16 i 2016/17).
S’indica que els centres faran un qüestionari sobre les condicions socials, culturals i econòmiques de l’entorn per contextualitzar la prova, però no regula criteris d’ús. Això vol dir, que no sabem si aquest context analitzat tindrà o no un impacte en els resultats que obtingui el centre.
Es descriuen les competències associades a les matèries que incorpora l’examen.
L’examen és tipus test de resposta múltiple amb 350 preguntes, excepte en llengua oral i escrita, que serà de resposta oberta. És a dir, és qüestió de mesurar, no d’avaluar.
LA VANGUÀRDIA, Maite Gutérrez:
Fins a 350 preguntes tipus test decidiran si un alumne assoleix el títol de secundària i de batxillerat o no. El Ministeri d’Educació té a punt el decret que regularà les revàlides que introdueix la Lomce, una de les principals novetats de la llei. Segons aquest decret, el departament que dirigeix José Ignacio Wert ha optat per un format de respostes d’elecció múltiple més una resposta oberta per mesurar l’expressió escrita.
Amb la llei Wert ja no n’hi haurà prou amb aprovar les assignatures de l’ESO i el batxillerat. Els alumnes hauran de superar una prova al final de cada etapa. A primària, l’esborrany del decret preveu una revàlida sense efectes acadèmics, és a dir, tots els alumnes estaran obligats a examinar-se, però aquesta avaluació no determinarà que un estudiant aprovi la primària i passi a l’ESO o no, sinó que ho faran els professors, com sempre. Només serà una prova orientativa per als docents i els pares. Les comunitats autònomes s’encarregaran de dissenyar aquests exàmens i aplicar-los. Es tracta d’una de les mesures que Catalunya va reclamar fa uns mesos al Senat, abans de l’aprovació definitiva de la Lomce, quan va denunciar novament “invasió de competències”.
El curs vinent, els alumnes que comencin 6è de primària ja s’hauran d’enfrontar a aquestes proves. Però pot ser que a Catalunya no es produeixin grans canvis. Des del 2009 els alumnes catalans passen una avaluació final en aquest curs per radiografiar la salut del sistema educatiu, també sense conseqüències acadèmiques i orientativa. “A Catalunya continuarem realitzant la prova de 6è curs com fins ara”, afirma la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.
A l’ESO i el batxillerat la cosa canvia. El Ministeri d’Educació dissenyarà les revàlides de 4t de secundària i 2n de batxillerat i determinarà els continguts i el pes per calcular la nota final de cada estudiant. L’esborrany del decret, al qual ha tingut accés aquest diari, assenyala que els alumnes de 4t d’ESO es podran presentar a la revàlida amb un màxim de dues assignatures suspeses sempre que no coincideixin llengua castellana i matemàtiques. En el cas de Catalunya, llengua catalana tindrà la mateixa consideració i també s’haurà d’aprovar per realitzar la revàlida. Les preguntes test es dividiran en tres parts i es mesuraran els coneixements en “llengua, matemàtiques, ciències i tecnologia, socials, emprenedoria i la competència i expressions culturals”. Els alumnes s’examinaran de quatre assignatures obligatòries i tres d’optatives, que no podran ser ni ètica ni religió. A més, l’esborrany del decret porta un dard pensat especialment per a Catalunya: els pares podran triar la llengua en la qual s’examinen els fills, castellà o català. La nota final de l’ESO i que determinarà l’obtenció del títol sortirà de la ponderació de la nota de l’expedient acadèmic i la de la revàlida. La de l’expedient valdrà un 70% i la de la revàlida un 30%. Si se superen els cinc punts, els alumnes obtindran el graduat escolar.
Quant al batxillerat, l’esquema de la prova és pràcticament igual. Però en aquest cas la revàlida compta més per calcular la nota final, un 40%, i l’expedient acadèmic, un 60%. Es tracta de la mateixa ponderació que s’utilitza ara a la selectivitat per obtenir la nota d’accés a la universitat. Tot i això, per poder presentar-se a la revàlida de 2n de batxillerat, l’estudiant haurà d’aprovar totes les matèries.
Les revàlides de l’ESO i el batxillerat arribaran el curs 2016- 2017, però només serviran com a prova pilot i no determinaran l’obtenció del títol. Al curs següent, 2017-2018, ja estaran a ple rendiment i llavors sí que s’hauran de superar per poder aprovar aquestes dues etapes educatives. La selectivitat, a més, desapareixerà. Cada universitat establirà proves d’accés pròpies, encara que a Catalunya les universitats i el Govern han pactat que establiran algun tipus d’examen similar al de la selectivitat. Així ordenaran l’entrada a les facultats d’una forma semblant a l’actual. El decret també preveu que els alumnes que suspenguin les revàlides tinguin l’opció de repetir la prova en convocatòries posteriors.
Aquest dimecres el Ministeri d’Educació mantindrà una reunió tècnica amb les comunitats autònomes i la setmana vinent Wert es trobarà amb els consellers d’Educació per tractar l’esborrany. La consellera d’Ensenyament confia a modificar-ne el contingut igual que va fer amb la prova de 6è de primària. “Les revàlides són un dels aspectes de la Lomce contra el qual hem recorregut davant el Constitucional per invasió de competències, perquè les proves generals les ha de realitzar l’administració que té les competències sobre educació, en aquest cas la Generalitat”, assenyala Rigau. En el pla concret del decret, la titular d’Ensenyament considera que no es poden tractar igual “etapes diferents, i la revàlida d’ESO i batxillerat són molt semblants”. “A la secundària, l’objectiu de l’etapa no es correspon amb la prova final d’examen; l’ESO és una etapa integral, i la revàlida que preveu el reial decret posa el focus en unes quantes matèries i obvia les assignatures artístiques, algunes de científiques i la tecnologia”, reflexiona Rigau.
A més de la reunió amb les comunitats autònomes, el contingut del decret es debatrà en el Consell Escolar de l’Estat, que haurà d’emetre el dictamen preceptiu, encara que no serà vinculant.
http://www.lavanguardia.com/20150414/54429882818/revalida-eso-test-preguntes.html
