Ensenyament públic. Per aquest curs, ni més educació ni millor

Rigau manté la mateixa política de sempre. Menys recursos per a més alumnes i una aplicació de la LOMCE a Catalunya a més bon ritme que a altres comunitats. 

L’educació segueix sense ser una prioritat.
El pressupost per ensenyament és el 16,6% menor que l’any 2010 però el de la Generalitat només s’ha reduït un 0,1%. Alhora, la xifra d’alumnes al sistema és la més gran de la història i no hem recuperat ni el professorat que teníem el 2010 (1.500 docents més) ni es preveu incorporar els 7.400 que caldrien per atendre correctament la població escolar catalana.
De les pagues, res de res.
Els professionals de Catalunya segueixen sent els més castigats de l’Estat. El Govern dels “millors” encara no s’ha pronunciat respecte del segon pagament parcial que ha de rescabalar la paga del 2012 i que el Govern central ja ha anunciat per al seu personal. CCOO exigeix un tracte, com a mínim, igual que el de la resta de funcionaris de l’Estat, la recuperació d’aquest dret vulnerat que és la paga del 2012 i també les de 2013 i 2014, que són el greuge salarial afegit  imposat pel Govern d’en Mas. 
Una despesa insensible amb els sectors més desfavorits que esdevé beneficència.
Després que el Departament hagi disminuït l’aportació econòmica al sosteniment del 0-3 en més d’un 60%, la consellera presenta com a gran “gir social” uns ajuts a menjador als que no podran accedir les famílies que ja han quedat excloses a causa d’aquesta pèrdua en l’aportació del Departament. A qui es destinen aquest ajuts per menjador si la gran majoria de persones que les podrien necessitar han hagut d’abandonar el sistema?
El mite de les ràtios
Les estadístiques enganyen i amaguen la realitat. El problema no és només numèric sinó de qualitat. Els alumes exposats a la sobre ràtio estan pitjor atesos. Són 12.000 a P3, 22.500 a primària, 7.000 a l’ESO i 5.000 a la postobligatòria. La consellera reconeix el sobre esforç que, juntament amb l’augment de jornada, se li ha demanat centres, però no explica el reguitzell de professionals “cremats” que es queden pel camí i que empitjora greument la qualitat de la salut laboral del sector.
Estabilitat de plantilles
El manteniment de les plantilles als centres indica que la immensa majoria del personal interí realitza les seves tasques com cal, no pas la idoneïtat del sistema de provisió. Les propostes de no continuïtat segueixen sent un instrument poc transparent i amb finalitats punitives.
Inclusivitat temporal en l’educació
El Pla d’inclusió contempla 360 professionals que seran acomiadats el 31 de juliol. L’escola deixarà de ser llavors inclusiva. Com es pot planificar la inclusivitat a un any vista?
L’increment d’hores disponibles per la contractació de personal vetllador no es recolza en cap dada objectiva i contrasta amb la situació d’un sector que està anunciant reduccions de jornades pel seu personal. CCOO continuem reclamant l’assumpció directa d’aquest servei per part del Departament.
A l’FP, continuem amb el màrqueting
Un model d’FP dual que segueix sense comptar amb diàleg social i sense generalitzar la vinculació laboral. A les diferents fórmules d’alternança només participa un 4% del nostre alumnat. Seguim sense model propi català i no es demostra objectivament enlloc que hagi millorat la inserció laboral dels nostres joves en major grau que els titulats d’FP convencional.

El decret de currículum de l’ESO no atura la LOMCE a Catalunya
A banda del menysteniment als professionals que suposa publicar el currículum a 28 d’Agost, el document transposa definitivament la LOMCE al sistema educatiu català. Regula la obligatorietat de fer la revàlida pels alumnes, malgrat la norma estatal no exigeix la prova amb efectes acadèmics fins al curs 2017-2018. 
La consellera anuncia un nou model metodològic que portarà Catalunya al compliment dels objectius de l’estratègia europea. És un exercici de cinisme i atreviment, tenint en compte l’estat real en què ha deixat el sistema educatiu i la manca d’enginy i talent que ha demostrat la seva conselleria per millorar l’educació d’un país que dobla la taxa d’abandonament prematur de l’educació de la Unió Europea, un abandonament que sembla tenir molt més a veure amb el fracàs “invisibilitzat” de la formació Professional que no pas sembla.
El document posa en clara contradicció els principis i els objectius que enuncia amb les previsions que posteriorment regula: no hi ha orientació sense orientadors, no hi ha tutoria sense hores, no hi ha atenció educativa sense professionals, no hi ha col•laboració ni coordinació sense temps per dur-les a terme… A qui volem enganyar de nou? Tothom s’ha adonat que no hi ha solucions màgiques darrera la tisora, consellera.

Descarrega aquí el full d’Actualitat complet (pdf)