CCOO rebutgem el curriculum de religió que incorpora la LOMCE 

El text legal que organitza la formació religiosa i moral d’aquest país no és una Llei educativa, sinó els Acords amb la Santa Seu, encara vigents i més empoderats que mai. Aquests acords garanteixen que l’educació impartida en els centres públics ha de ser respectuosa amb l’ètica cristiana, que els plans educatius han d’incloure la religió catòlica, per aquells que la vulguin, obligant a pronunciar-se a tot l’alumnat –en contra d’allò que s’estableix constitucionalment- sobre les seves creences o religió segons l’esculli o no, i obligant a crear una assignatura alternativa que no pot ensenyar res perquè això resultaria discriminatori pels alumnes de religió que no la cursin.

Aquests acords estableixen que la religió catòlica l’han d’ensenyar aquells que han estat autoritzats per la jerarquia eclesiàstica i que aquesta jerarquia és la que ha de determinar el contingut de l’ensenyament, els llibres i el material didàctic. I que l’Estat es farà càrrec del cost de tot.. Aquesta situació és incompatible amb un sistema educatiu que garanteixi el dret a les creences i a les pròpies conviccions, la pluralitat democràtica, la convivència respectuosa, la cohesió social i la solidaritat. Per això, #CCOOExigeix la derogació definitiva d’aquests acords.

Nosaltres creiem que l’actual oferta obligatòria de religió i la seva matèria alternativa no garanteix que tots els alumnes cursin e algun moment de la seva escolaritat obligatòria continguts relatius a l’educació ciutadana i democràtica que el sistema educatiu hauria de garantir pel fet de ser un acord dels estat membres de la Unió. Per aquest motiu, CCOO va plantejar en el seu moment les iniciatives legals pertinents.

Sempre hem defensat l’escola laica i ens hem oposat amb rotunditat a que la religió es doni dins de l’horari lectiu dels alumnes. I el debat per a nosaltres segueix estant aquí i no en el currículum publicat al BOE, perquè ens oposem a qualsevol tipus d’adoctrinament en l’horari escolar. Tècnicament, el currículum no és més que una amalgama d’elements que s’intenten organitzar en base a un suposat model pedagògic per competències que està mal concebut, en aquesta i en altres matèries.

Òbviament, és una mostra manifesta de com de malament es pot projectar un model d’aquestes característiques: resulta ridícul, per exemple, un resultat d’aprenentatge (la qual cosa pressuposa que els alumnes han de poder demostrar objectivament que han après) de la següent manera: “reconoce con asombro y se esfuerza por comprender el origen divino del cosmos y distingue que no proviene del caos o del azar”. Més enllà del biaix ideològic que se li suposa per ser una creença determinada, “ensenyar” a “reconocer algo con asombro” és una tasca tan “divina” com el pretès origen del cosmos. No resulta creïble des del punt de vista de la pedagogia més elemental.

Hi ha altres exemples més preocupants: es descriu un criteri d’avaluació com “reconocer la incapacidad de la persona para alcanzar por si mismo la felicidad”. Realment els ensenyarem això als alumnes de religió?; o el fet que es suprimeixin les comparacions amb d’altres creences com el judaisme o el budisme, com si no existissin.
El problema fonamental, insistim, és que la LOMCE es rendeix als interessos de la jerarquia catòlica perquè satisfà dues de les seves demandes històriques: que hi hagi una assignatura alternativa a la religió que legitimi una oferta obligatòria en horari escolar i que la religió sigui avaluada (s’inclou en el promig de les matèries cursades a l’ESO i al Batxillerat). Un problema que només es solucionarà amb la derogació de la llei.



Montse Milán Hernández
Secretaria de Política Educativa

Més informació aquí

image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.

Ús de galetes

Aquest lloc web empra galetes per a una millor experiència d'usuari. Accedeix a l'enllaç de política de cookies per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies