Article de Montse Ros al Diari de l’Educació.
Accedeix a l’article íntegre
Triar escola no és el mateix que educar
El sistema català d’escolarització dóna la mateixa oportunitat a totes les escoles de ser triades? Dóna oportunitat a les escoles de triar el seu alumnat? Dóna les mateixes oportunitats a les famílies de triar?
Triar és el mateix que decidir? Decidir és el mateix que fer?
El dret a l’educació és de la persona o del seu pare i la seva mare?
L’educació de les persones és una obligació exclusiva de les famílies o és una obligació compartida socialment i que implica el propi educand, les persones del seu entorn i els poders públics? La distribució de responsabilitats pot ser la mateixa abans i després dels 16 anys?
És el mateix educacióque escolarització?
La llibertat d’educació ha de consistir en què tots els actors educatius posin a disposició de cada educand els seus propis coneixements i creences o consisteix en què els progenitors decideixin que només els seus propis coneixements i creences siguin posats a disposició dels seus fills i filles? Traslladat a l’escola, és preferible maximitzar la pluralitat en cada escola o maximitzar la pluralitat d’escoles no plurals?
És comparable triar botiga, benzinera, gimnàs, telèfon o assegurança amb exercir el dret a l’educació? Pot ser l’educació un producte? Ha de ser l’escola un producte?
Acaba algú d’educar-se en un moment determinat? Pot mesurar-se el nivell d’educació pel nivell de titulació?
El sistema català d’escolarització dóna la mateixa oportunitat a totes les escoles de ser triades? Dóna oportunitat a les escoles de triar el seu alumnat? Dóna les mateixes oportunitats a les famílies de triar?
Totes les escoles donen a les famílies la mateixa oportunitat de participar i decidir en l’educació i les ensenyances que s’hi fan?
El dret a l’educació ha de ser un dret mercantil o un dret de ciutadania?
Posar preu a l’escolarització provoca l’agrupació de l’alumnat per nivell econòmic? Té això conseqüències en termes d’aprenentatge? I en termes de cohesió social?
Hi ha altres possibilitats d’agrupació en el sistema escolar català? Per sexe? Per religió? Per origen? Per cultura? Per “capacitat”? Per territori? Podem pensar en l’ètica de les causes i de les conseqüències d’aquesta segregació?
El sistema escolar ha d’atenir-se a les lleis del mercat o necessita planificació dels poders públics?
La competència entre escoles millora l’educació? És preferible en termes de cost/benefici a la cooperació?
És útil assegurar una bona educació per als meus fills i filles i no preocupar-se de la bona educació de la resta de les persones? És ètic?
Quin preu té l’educació fora de l’escolaritat obligatòria? Quins beneficis? Tothom hi té accés?
La Unió Europea va redactar una definició d’educació que m’interessa: Educar és atorgar poder a les persones. Les lleis democràtiques han de servir per equilibrar poders i responsabilitats. Les preguntes que he escrit, no suficients però crec que pertinents, m’interroguen sobre la naturalesa d’aquest equilibri. Les tensions i els resultats del model que tenim indiquen que les lleis no han encertat a trobar-lo.
