CCOO ha editat una guia en què es recullen els diferents tipus de “pràctiques” (laborals i no laborals) que poden realitzar-se en les empreses i organismes públics i privats. Una útil eina que permetrà a la representació sindical, així com a qualsevol persona interessada, identificar les pràctiques que es realitzen en el seu centre de treball i diferenciar-les d’aquelles activitats que s’han de cobrir mitjançant contracte laboral.
CCOO també vol amb aquesta guia facilitar l’acció sindical als seus delegats i delegades, a l’hora d’introduir criteris en la negociació col·lectiva que permetin diferenciar les activitats “de pràctiques”, i informar els joves i treballadors en general sobre qualsevol dubte relacionat amb aquest tema.
A qui s’adreça aquesta guia?
A delegades i delegats de CCOO a les empreses i organismes públics i privats, encara que també pot ser útil per a qualsevol persona interessada en conèixer les condicions en què s’han de fer els diferents tipus de pràctiques que preveu la normativa vigent.
Com aconseguir aquesta guia?
CCOO presenta una Guia per a informar dels seus drets als joves en pràctiques i evitar abusos per part de les empreses
La Guia sobre pràctiques en l’empresa “Aprendices, becarios y trabajo precario” està destinada a informar als joves en pràctiques dels seus drets i facilitar als delegats i delegades sindicals de CCOO una eina per a evitar els abusos que pateixen els joves en les empreses i administracions públiques.
Javier López, secretari de Formació, Tania Pérez, secretària de Joventut, Ramón Górriz, secretari d’Acció Sindical de CCOO, i Gema Torres, tècnica de la Secretaria de Formació, han presentat en roda de premsa la Guia sobre pràctiques en l’empresa “Aprenentes, becaris i treball precari”, destinada a informar als joves en pràctiques dels seus drets i facilitar als delegats i delegades sindicals una eina per a evitar els abusos que pateixen els joves en les empreses i administracions públiques.
Segons han explicat en roda de premsa, una de les “respostes” que es donen a l’elevada desocupació juvenil – en el nostre país, 1 de cada 2 joves està aturat -, són les pràctiques, tant en empreses privades com en l’administració pública, vinculades a la formació o a programes d’inserció laboral. No obstant això, han denunciat, amb massa freqüència aquestes pràctiques que no impliquen relació laboral dirigides a joves en formació o aturades, “s’usen per a cobrir llocs de treball laborals”.
“Al voltant d’1.250.000 persones joves poden beneficiar-se o ser víctimes de la utilització fraudulenta de les pràctiques”. L’abús, treballar sense cobrar o cobrant poc, es veu facilitat per l’existència d’almenys 11 modalitats de pràctiques, a les quals cal sumar diversos programes de les comunitats autònomes i les iniciatives de grans empreses que, sota el paraigua de la responsabilitat social promouen programes de pràctiques, habitualment per a joves amb formació universitària, sobre els quals hi ha poc (o cap) control.
Aquesta situació no és exclusiva del nostre país, assenyala CCOO. Davant l’evidència de la proliferació de pràctiques de “mala qualitat” en contingut formatiu i condicions laborals, al març de 2014 el Consell de la Unió Europea va aprovar una Recomanació sobre un “marc de qualitat per a les pràctiques”, requerint als estats membres l’adopció de mesures perquè es vinculen sempre amb objectius de formació, s’establisca la seua durada màxima i les condicions laborals mínimes que han de respectar-se. França, per exemple, va aprovar en 2013 una llei per a regular les pràctiques, en la qual s’estableix l’Estatut de l’estudiant en pràctiques, es fixa una durada màxima de 6 mesos i l’obligatorietat de compensació econòmica a partir dels 2 mesos.
Para CCOO, és urgent que les declaracions sobre la preocupació per la situació dels joves es concreten en una legislació transparent, estable i que garantisca que no es produïsquen abusos a compte de la seua qualificació o de la falta d’ocupació.
