350 preguntes de resposta múltiple determinen la superació de les revàlides

  • CCOO Educació adverteix que, a través d’aquestes proves homogènies i estigmatitzadores que l’alumnat haurà d’aprovar al final de cada etapa, el Govern vol exercir un control ferri sobre els continguts que s’imparteixen en els centres.
  • CCOO s’oposa frontalment l’esborrany que regula les revàlides conseqüència de la LOMCE i seguirà promovent i participant activament en totes aquelles iniciatives que tendeixin a derogar la llei que les sustenta.

Document en PDF (+)

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha elaborat l’esborrany que regularà les característiques de les proves finals de Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat.

La seva estructura, calendari i regulació bàsica es mantenen tal com es van projectar en la LOMCE pel que l’esborrany no ha incorporat grans novetats, però sí alguns aspectes que empitjoren encara més un model d’avaluació que utilitza la diversitat de l’alumnat com a factor d’exclusió .

Les proves que determinaran si un alumne pot accedir o no a l’educació superior al nostre país, les revàlides d’ESO i Batxillerat, consistiran en un test de 350 preguntes multi-resposta de 4 opcions, més del doble que la majoria d’exàmens d’oposició a qualsevol cos o escala (100 per jutge, per posar un exemple). Sembla realment difícil endevinar com resultaran realitzables per als alumnes amb més dificultats.

Es manté el caràcter censal de la prova i la posterior publicitat dels resultats a la comunitat educativa. Aquesta publicitat, expressament prohibida en l’anterior llei orgànica, només servirà per ordenar als centres per les puntuacions obtingudes.

També es manté el disseny homogeni de la prova, igual per a tothom, tot i la diversitat de nivells i ritmes d’aprenentatge que necessiten una resposta educativa diferent per aconseguir el progrés d’una part important de l’alumnat.

El centre de l’acció educativa es desplaça de l’alumne a la prova, ja que els docents, a fi de no desfavorir la promoció dels seus alumnes, hauran de centrar els seus esforços en les respostes, i molt menys en l’adaptació de l’ensenyament a les necessitats i possibilitats reals del seu alumnat.

S’indica que els centres faran un qüestionari sobre les condicions socioeconòmiques i culturals de l’entorn per contextualitzar la prova, però no regula els criteris d’ús, és a dir, no sabem si el context analitzat ha de tenir o no un impacte en els resultats que obtingui el centre; o si només servirà per abundar en la publicitat d’unes característiques que podrien estigmatitzar encara més els centres.

L’únic que es fa amb aquestes proves és bàsicament mesurar, no avaluar. No requereixen previ coneixement del procés d’aprenentatge de l’alumnat i no estan pensades per millorar els processos d’ensenyament, que és la funció fonamental de l’avaluació.

Els objectius reals d’aquestes proves són bàsicament dos: per una banda, regular la quantitat d’alumnes que podran accedir a l’educació superior al nostre país (cal recordar que el govern s’adjudica el disseny total de la prova per a tot l’Estat, per el que té plena capacitat per establir el seu nivell de dificultat en cada moment) i, d’altra, exercir un elevat nivell de control sobre el que s’ensenya i s’aprèn en els centres, generant un ensenyament homogènia i estàndard que no respon als veritables principis i fins que hauria de tenir un sistema educatiu com el que defensem.

Per tot això, CCOO s’oposa frontalment a l’esborrany que regula aquestes avaluacions i seguirà promovent i participant activament en totes aquelles iniciatives que tendeixin a derogar la llei que les sustenta.


-“No requereixen previ coneixement del procés d’aprenentatge de l’alumnat i no estan pensades per millorar els processos d’ensenyament, que és la funció fonamental de l’avaluació”-“Només servirà per abundar en la publicitat d’unes característiques que podrien estigmatitzar encara més els centres”