Curs 2014-15: ESCALFANT MOTORS
Pràcticament tots hem sentit alguna vegada l’inoblidable Gila relatar el mètode amb el qual va aconseguir que Jack l’esbudellador es lliurés a les autoritats. Cada vegada que es creuava amb ell a l’hotel, li deia, dissimulant i mirant cap a un altre costat: “Algú ha matat a algú…!” i “no m’agrada assenyalar…”. L’endemà: “Aquí algú és un assasíííííí!… i no ho vol dir…”. I és clar, l’altre no va poder suportar una tortura psicològica semblant i va confessar els seus crims. En fi, el cap de setmana, mirant el telediari (cosa que darrerament no faig quasi mai, ja que quan un es fa gran aprecia cada cop més les bones digestions i el dormir bé…) em venia aquest acudit al cap en sentir les declaracions del ministre d’hisenda Cristóbal Montoro sobre el que podria dir i no dir en roda de premsa sobre els delictes fiscals, en relació amb el cas Pujol, i deixant entreveure que ell sap més del que pot dir i que la Llei General Tributària l’hi impedeix…
Aquest joc d’insinuacions, de frases no acabades, de donar a entendre però sense mullar-se, de jugar a la puta i a la ramoneta; en definitiva, de continuar embolicant la troca i despistant (per variar) l’opinió pública, no deixa de ser una estratègia en mans d’alguns personatges polítics que intenten continuar amb la tradició històrica d’aquest país de tractar els ciutadans com a autèntics ignorants. Ja està bé d’aquesta broma! Que si la culpa la té Madrid, que si tot ve imposat per Brusel·les, que si Europa mana, que si els mercats, que si la prima de risc, que si la Merkel, que si el finançament, que si el deute, que si hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que si la consulta, que si el Constitucional, que si, que si, que si…
Mirin senyors, justament com diria Jack l’Esbudellador, anem per parts. La darrera llei educativa (LOMCE) que des del govern central s’intenta imposar com a norma inamovible al conjunt de l’estat i que ha topat una i altra vegada amb l’oposició de tota la comunitat educativa, n’és una mostra. Per part del Departament, la indignació pel que fa a la llengua i a la invasió de les competències (malgrat que una part de l’articulat hagi estat aprovat amb la seva connivència). Per part del professorat, malestar i preocupació en quedar relegat totalment en les decisions en benefici de la figura del director o directora. A Catalunya és constatable que hi ha un desconeixement flagrant per part d’escoles i instituts sobre l’aplicació d’aquesta llei al nostre país. La Conselleria, intencionadament o no, no n’ha informat correctament. I la LOMCE, malgrat tot –a banda del joc polític de les insinuacions i els despropòsits (elements sempre calculats i amb finalitat objectiva de poder)– s’està aplicant. És una llei que conté molts preceptes d’aplicació directa i el desenvolupament d’una gran varietat de reials decrets que són norma bàsica n’asseguren la seva presència ja en la vida educativa dels centres de Catalunya. I les famílies també es veuen afectades, en negar-los completament la intervenció en el govern d’escoles i instituts. Els ajuntaments, exactament igual: no tenir en consideració aquest element d’administració propera que pugui prendre decisions és, per a CCOO, una greu errada. Les direccions dels centres queden en mans totalment de l’administració i el concepte d’escola catalana es transforma en una idea més propera a la d’educació “estatal”.
CCOO estem clarament a favor de resistir i, si cal, desobeir la implantació de la LOMCE. Donem suport a la xarxa d’escoles insubmises que ha tirat endavant la FAPAC. Necessitem directors i directores amb suficient coratge per poder fer la resistència perquè considerem que hi ha un forat legal que ho permet. CCOO fem, novament, un exercici de responsabilitat i ens oferim per donar un servei tècnic d’assessorament específic per a l’educació democràtica.
I amb aquest esperit de protesta i de desobediència CCOO hem començat el curs ahir mateix fent present la nostra protesta a les portes del Departament d’Ensenyament a Girona amb la campanya: LLANÇA UN OU CONTRA LA LOMCE. La presència d’un ou gegant i d’un mur amb múltiples al·lusions a aspectes de la llei amb els quals no estem d’acord i que inviten a llançar-hi, precisament, aquest “ou” o descontent de la comunitat educativa, han donat aquest caràcter festiu i reivindicatiu a l’acte. Igualment un programa informàtic que com una mena de joc interactiu es presta al mateix propòsit (llançar ous contra la LOMCE) ha estat presentat als mitjans informatius i pensem que, de manera simpàtica, pot servir també, en aquest inici de curs, de protesta i d’insubmissió a la llei. En trobareu tota la informació al nostre web (www.sindicat.cat).
I fent novament al·lusió a l’acudit d’en Gila, doncs sí, aquí algú ha matat algú, aquí fa pudor de mort i no cal fer cap prova de l’ADN per saber la identitat del difunt: es diu “nova llei d’educació” o LOMCE. Neix morta des de bon començament per l’oposició reiterada de tota una comunitat educativa, que la considera nefasta per al sistema i a la qual s’està obligant a aplicar-la; per l’oposició dels primers actors que, teòricament, l’ha de dur a terme i fer-la efectiva: els professors i professores; per l’oposició de tota una xarxa d’escoles insubmises que es neguen a ser-ne còmplices i a les quals donarem tot el suport legal des del nostre sindicat; per l’oposició de l’administració local i del mateix Departament d’Ensenyament, a qui demanem, sincerament, més contundència i compromís, més sentit de país, més seny i coratge i valentia per oposar-s’hi frontalment i liderar-ne la resistència.
David Pérez
CCOO Educació Girona
 del dimarts, 16 de setembre de 2014){kind=link}