Comencem el curs amb una escola
menys a l’Alt Empordà. L’escola de Santa Llogaia d’Àlguema desapareix després
de desenes d’anys en funcionament. Així ho ha publicat el diari El Punt Avui
aquest dilluns passat (El Punt Avui 01/09/2014). Des de CCOO insistim
en que cal donar una altra mirada als motius que el Departament i
l’Administració exposen per justificar el seu tancament.
Fins a finals del curs passat
aquesta escola era un CAEP, un centre d’atenció educativa preferent. És a dir,
comptava amb un alumnat amb unes necessitats específiques fruit d’un entorn
desafavorit. L’etiqueta feia possible que el centre comptés amb més mestres i
més pressupost de l’habitual, feia possible la funció tan lloable de l’educació
de donar eines necessàries per pal·liar la discriminació social inherent a la
nostra societat. I per què un bé social i col·lectiu desapareix? Desapareix per
la baixa matriculació?
aquesta escola era un CAEP, un centre d’atenció educativa preferent. És a dir,
comptava amb un alumnat amb unes necessitats específiques fruit d’un entorn
desafavorit. L’etiqueta feia possible que el centre comptés amb més mestres i
més pressupost de l’habitual, feia possible la funció tan lloable de l’educació
de donar eines necessàries per pal·liar la discriminació social inherent a la
nostra societat. I per què un bé social i col·lectiu desapareix? Desapareix per
la baixa matriculació?
El curs passat hi havia 8 alumnes
atesos per unes mestres amb un compromís propi de la professió. Aquest nou curs
s’estimava que hi vindrien uns 14 alumnes, és a dir, l’escola creixia, resultat
de fer una bona publicitat en jornades de portes obertes i del treball educatiu
que s’hi desenvolupava. Tot va canviar a l’hora de fer la preinscripció. El
Departament d’Ensenyament va oferir menjador i transport escolar gratuïts si
optaven per anar a l’escola Sol i Vent de Vilafant. Aquest fou el motiu
principal, segons algunes mestres, de la davallada a la preinscripció.
atesos per unes mestres amb un compromís propi de la professió. Aquest nou curs
s’estimava que hi vindrien uns 14 alumnes, és a dir, l’escola creixia, resultat
de fer una bona publicitat en jornades de portes obertes i del treball educatiu
que s’hi desenvolupava. Tot va canviar a l’hora de fer la preinscripció. El
Departament d’Ensenyament va oferir menjador i transport escolar gratuïts si
optaven per anar a l’escola Sol i Vent de Vilafant. Aquest fou el motiu
principal, segons algunes mestres, de la davallada a la preinscripció.
Les treballadores compromeses
d’aquest centre van assabentar-se que tancaven l’escola després que Inspecció
d’Ensenyament ho comuniqués als pares i quan ja tenien la plantilla que els
adjudicaven pel curs vinent. Segurament la direcció ho va saber uns dies abans,
però poc hi podia fer. El Departament va comunicar a les seves treballadores un
trasllat forçós o una pèrdua del seu lloc de treball el 29 de maig passat,
sense comptar amb la seva opinió ni amb la consideració que com a treballadores
es mereixen.
d’aquest centre van assabentar-se que tancaven l’escola després que Inspecció
d’Ensenyament ho comuniqués als pares i quan ja tenien la plantilla que els
adjudicaven pel curs vinent. Segurament la direcció ho va saber uns dies abans,
però poc hi podia fer. El Departament va comunicar a les seves treballadores un
trasllat forçós o una pèrdua del seu lloc de treball el 29 de maig passat,
sense comptar amb la seva opinió ni amb la consideració que com a treballadores
es mereixen.
En definitiva, tot plegat, és un
altre exemple de les polítiques educatives de l’actual Administració, polítiques
que retallen el pressupost d’educació amb l’excusa de la crisi, polítiques que
no defensen l’escola pública, polítiques que ignoren la discriminació positiva
i la salvaguarda de la igualtat d’oportunitats. L’Ajuntament convergent de
Santa Llogaia d’Àlguema s’ha fregat les mans. Ingressos per la MAT, ingressos
per l’AVE i … ara l’estalvi que suposa deixar de mantenir un edifici públic .
No un de qualsevol, sinó el de l’escola. Adéu a la despesa de neteja, de
manteniment i de calefacció, una calefacció nova que l’any passat va costar
desenes de milers d’euros… un altre exemple de malbaratament dels nostres
diners públics, els de tots i totes, els que els paguem. I què perd un Poble, a
part de despesa, quan perd l’escola? Perd el seu motiu de ser una comunitat amb
tots els serveis necessaris; perd la
vitalitat que dona una escola; per l’arrelament dels nens i nenes al seu entorn
més immediat; per riquesa: perd vida.
altre exemple de les polítiques educatives de l’actual Administració, polítiques
que retallen el pressupost d’educació amb l’excusa de la crisi, polítiques que
no defensen l’escola pública, polítiques que ignoren la discriminació positiva
i la salvaguarda de la igualtat d’oportunitats. L’Ajuntament convergent de
Santa Llogaia d’Àlguema s’ha fregat les mans. Ingressos per la MAT, ingressos
per l’AVE i … ara l’estalvi que suposa deixar de mantenir un edifici públic .
No un de qualsevol, sinó el de l’escola. Adéu a la despesa de neteja, de
manteniment i de calefacció, una calefacció nova que l’any passat va costar
desenes de milers d’euros… un altre exemple de malbaratament dels nostres
diners públics, els de tots i totes, els que els paguem. I què perd un Poble, a
part de despesa, quan perd l’escola? Perd el seu motiu de ser una comunitat amb
tots els serveis necessaris; perd la
vitalitat que dona una escola; per l’arrelament dels nens i nenes al seu entorn
més immediat; per riquesa: perd vida.
Prat de la Riba ja va intentar dotar
a tot ajuntament de Catalunya amb una escola. Entenia la funció que feia
l’escola més enllà de l’educació i no va excusar-se en els baixos pressupostos
(ho va fer amb uns recursos molt ridículs) perquè tenia la convicció que
l’Educació forma part de l’eix vertebrador de tota societat que vol existir,
arrelant a la gent als seu entorn més proper. Quants ajuntaments, quants pobles
han fet mans i mànigues per mantenir la seva escola entenent la funció vital
que aquesta té dins la seva comunitat? L’any passat, l’alcaldessa de La Vajol,
va estar lluitant perquè no és tanqués l’escola del seu poble, una escola amb
menys alumnes que la d’Àlguema. Ella entenia que “Una escola, per un poble, és
un puntal, perquè li dóna vida.” (El Punt Avui 07/03/2013). I ho van aconseguir.
a tot ajuntament de Catalunya amb una escola. Entenia la funció que feia
l’escola més enllà de l’educació i no va excusar-se en els baixos pressupostos
(ho va fer amb uns recursos molt ridículs) perquè tenia la convicció que
l’Educació forma part de l’eix vertebrador de tota societat que vol existir,
arrelant a la gent als seu entorn més proper. Quants ajuntaments, quants pobles
han fet mans i mànigues per mantenir la seva escola entenent la funció vital
que aquesta té dins la seva comunitat? L’any passat, l’alcaldessa de La Vajol,
va estar lluitant perquè no és tanqués l’escola del seu poble, una escola amb
menys alumnes que la d’Àlguema. Ella entenia que “Una escola, per un poble, és
un puntal, perquè li dóna vida.” (El Punt Avui 07/03/2013). I ho van aconseguir.
Des de CCOO estarem alerta
denunciant aquestes agressions socials i educatives, defensant sempre “un
poble, una escola”.
denunciant aquestes agressions socials i educatives, defensant sempre “un
poble, una escola”.
Marçel Barbens
CCOO Educació de Girona
