Tallers per a persones amb discapacitats. La ultraactivitat al nostre conveni

Què
és la ultraactivitat?
És
un terme utilitzat al món laboral per definir el temps durant el qual s’aplica
un conveni col·lectiu després de la finalització de la seva vigència temporal i
fins que no n’hagi un de nou.

Quina és la ultraactivitat d’un
conveni?
Fins a l’aprovació de la darrera
Reforma Laboral, els convenis col·lectius es continuaven aplicant
indefinidament fins a la signatura d’un de nou. Però mitjançant el Real-Decreto
ley 3/2012 es va modificar l’article 86.3 de l’Estatut dels Treballadors,
quedant redactat de la següent manera:
“Transcorregut un any des de la
denúncia del conveni col·lectiu sense que s’hagi acordat un nou conveni o
dictat un laude arbitral, aquell perd vigència, llevat que hi hagi pacte en
contra, i s’ha d’aplicar, si n’hi ha, el conveni col·lectiu d’àmbit superior
que sigui d’aplicació.”
Què passa quan finalitza la vigència
temporal d’un conveni col·lectiu?
1.    
Que no hi hagi
denúncia expressa
per cap de les parts negociadores. Llavors el
conveni es prorroga any rere any, fins que alguna de les parts el denunciï.
2.    
Que sí que hi hagi denúncia expressa i comenci el
període d’ultractivitat.
Què pot passar
amb el nostre conveni en aplicació de la Llei 3/2012?
CCOO hem
defensat que la pèrdua de vigència a l’any de la denúncia  de conveni no és d’aplicació si el conveni
col·lectiu ja vigent a 8 de juliol de 2012 conté una clàusula expressa de
pròrroga de la seva vigència fins a la signatura del nou conveni col·lectiu,
amb el que no s’acciona el mecanisme dels 12 mesos màxims de vigència.
L’actual
Conveni de Tallers estableix al seu article 4: “Els articles normatius del
conveni continuaran vigents des de la denúncia
del present conveni fins a la signatura del proper”.
Des de
l’aprovació de la Reforma Laboral, ni experts en dret laboral ni jutges han
interpretat que de l’actual article 86.3 de l’ET se’n
desprengui que aquells convenis que tenen una clàusula de pròrroga, com la del nostre article 4, perdin la seva
vigència. Les sentències, fins i tot d’altes instàncies judicials, com
l’Audiència Nacional, avalen la continuació de
la vigència amb clàusules semblants, doncs consideren que queda clara la
voluntat de les parts, a l’hora de negociar i signar el conveni, del
manteniment explícit del conveni fins a la signatura d’un de nou.
Per tant, tenim
gairebé garantit que el nostre conveni es continuarà aplicant de forma
indefinida fins a la signatura d’un que el substitueixi.
Però a més
d’aquesta protecció, la darrera sentència del Tribunal Suprem, encara per
analitzar, considera que fins i tot, en el cas que no existeixi una clàusula de
vigència indefinida, les condicions per a tot el personal contractat abans de
la finalització del temps pel qual es va signar el conveni, s’han de continuar
aplicant individualment a aquells treballadors. Aquesta sentència és una molt
bona notícia, ja que deixa els empresaris sense una de les eines més poderoses
que li van donar els partits que van aprovar la Reforma Laboral (PP i CiU,
entre d’altres): deixar morir un conveni i utilitzar el xantatge contra els
treballadors de, o bé signar un conveni de renúncies, o bé aplicar-los un
conveni d’àmbit superior, normalment amb pitjors condicions (de vegades el
propi Estatut dels Treballadors amb el seu Salari Mínim Interprofessional).
CCOO ens hem
mantingut fermes durant aquest darrers dos anys, sense caure en aquestes
amenaces que podrien haver acabat amb la utilitat de les pròpies organitzacions
sindicals.