La igualtat d’oportunitats dels infants és l’assignatura pendent en el 25è aniversari de la Convenció dels drets de l’infantI
INFORME SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT
25 ANYS DE LA CONVENCIÓ: PRINCIPALS REPTES PENDENTS
NOVEMBRE 2014
El Síndic identifica els deu reptes principals per garantir els drets dels infants amenaçats per les desigualtats socials
Més equitat educativa, una renda mínima garantida i polítiques de protecció centrades en l’acolliment familiar són algunes de les assignatures pendents
La vulnerabilitat de milers d’infants impedeix que la igualtat d’oportunitats sigui possible
El síndic de greuges, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants i els adolescents, Maria Jesús Larios, han lliurat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, l’Informe anual sobre els drets dels infants.
El document recull les principals mancances detectades pel Síndic durant l’últim any en l’àmbit de la infància. El Síndic proposa deu reptes principals en què cal posar l’accent per donar compliment efectiu a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, de la qual el 20 de novembre es commemora el 25è aniversari.
És una evidència que els infants socialment més desprotegits tenen menys oportunitats que la resta i acostumen a patir vulneracions dels seus drets bàsics.
Segons el Síndic, per combatre aquesta situació cal potenciar les polítiques socials i de protecció de la família, ampliar els serveis i les places residencials públiques adreçades als infants i adolescents, i garantir unes prestacions mínimes per a les famílies amb fills.
En l’àmbit educatiu, és necessari, entre altres mesures, establir sistemes d’ajuts o de bonificacions per promoure l’equitat, suprimir els criteris que fomenten la segregació escolar i fomentar l’accés de tots els infants a les activitats extraescolars i al lleure educatiu en general.
Els deu principals reptes pendents
1. Mancances en l’escolta efectiva dels infants
En general, els serveis que atenen els infants no han incorporat el canvi de
paradigma que implica la Convenció, que suposa escoltar l’infant en qualsevol
decisió que l’afecti.
2. Inadequació dels recursos del sistema de protecció a les necessitats dels
infants
El baix pes de l’acolliment familiar fa que una part dels infants i adolescents
dins el sistema de protecció no tinguin assignat el recurs més adequat a les
seves necessitats. A tall d’exemple, més de 300 infants residents en centres
estan pendents d’un acolliment familiar.
3. La invisibilitat del maltractament
El fenomen de la violència contra els infants i adolescents no és prou visible.
Cal continuar conscienciant la població i formant els professionals per
garantir la prevenció i la detecció del maltractament.
4. Dèficits en la inclusió dels infants amb discapacitat
Malgrat els reconeixements normatius, els infants amb discapacitat tenen
mancances en l’atenció integral que garanteixi el seu màxim
desenvolupament i també en el seu dret a escolaritzar-se de forma inclusiva i
amb plenes garanties.
5. Mancances en la garantia del dret a la salut mental
La probabilitat de patir un trastorn mental és més alta com més baixa és la
classe social. La xarxa de salut mental infantil i juvenil està infradotada per
assumir plenament l’atenció ambulatòria i residencial que requereixen els
infants i adolescents.
6. La pobresa infantil i la necessitat d’una renda garantida per combatre-la
A Catalunya, el 29,4% d’infants menors de setze anys es troba en situació de
pobresa relativa (dades Idescat 2012) i la renda mínima d’inserció no arriba a
totes les famílies ni garanteix que disposin dels mitjans econòmics necessaris
per atendre les necessitats dels infants.
7. Mancances en les polítiques d’acompanyament familiar
Les polítiques de suport a les famílies presenten mancances estructurals
derivades de la baixa inversió pública, agreujades per l’increment de les
necessitats socials de les famílies i la complexitat de la intervenció per la seva
major vulnerabilitat i les restriccions pressupostàries.
8. Manca d’equitat del sistema educatiu
Hi ha una diferència de 30 punts percentuals entre la taxa d’escolarització dels
joves de disset anys socialment més afavorits i dels menys afavorits. Una de
les polítiques clau per combatre les desigualtats educatives, l’educació infantil
de primer cicle, ha patit un retrocés, derivat, en part, de la reducció de la
despesa pública en aquesta etapa.
9. Escolarització desequilibrada de l’alumnat
Els desequilibris en la composició social dels centres vulneren especialment la
igualtat d’oportunitats dels infants més desfavorits, sense que hi hagi hagut
una millora significativa en els nivells de segregació escolar del sistema
d’ençà de l’any 2007.
10. Desigualtats en l’accés al lleure educatiu
La participació dels infants en el lleure educatiu està fortament afectada per
desigualtats (hi ha una diferència de més de 30 punts entre la participació en
activitats extraescolars entre els grups més ben posicionats socialment i els
grups que ho estan menys) i aquest àmbit ha estat fortament afectat per les
mesures de contenció de la despesa.
){kind=link}