Saliut docent: Eines per a la prevenció

Informa núm. 7 – Octubre 2014. 
Tot el document en pdf aquí (+)

1. Què és la prevenció de riscos laborals (PRL)?
S’entén per prevenció de riscos laborals el conjunt d’activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases de l’activitat de l’empresa amb la finalitat d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball (art. 4.1 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals).
La prevenció de riscos laborals té com a objectiu fonamental que la seguretat i la salut del personal treballador no es vegin alterades per unes condicions inadequades dels llocs de treball.

2. Accidents
laborals i malalties professionals
2.1. Accident laboral és qualsevol lesió corporal que el treballador o
treballadora pateixi en ocasió o per conseqüència del treball que executa per
compte d’altri, i sempre que es produeixi una lesió corporal, encara que no hi
hagi baixa laboral.
Són constitutives d’accident de treball les lesions que
pateixi el treballador o treballadora durant el temps que treballa i en el lloc
de treball.
D’acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos
laborals, el director o directora del centre educatiu públic del Departament ha
de notificar als Serveis Territorials o al Consorci d’Educació de Barcelona
qualsevol accident o incident laboral que hagi sofert el personal que treballa al
centre, hi hagi una baixa posterior de la persona afectada o no. Aquesta
notificació s’ha de fer d’acord amb el model “full de notificació d’accident,
incident laboral o malaltia professional” degudament formalitzat.
Una còpia del full de notificació d’accidents
s’ha de lliurar a la persona afectada i una altra s’ha de conservar a l’arxiu
del centre.
Terminis de
notificació d’un accident:
–      
Immediatament, en cas d’accident mortal.
–      
24 hores, en cas d’accidents amb baixa molt
greu, accidents greus i accidents que afectin més de quatre persones.
–      
48 hores, en cas d’accidents amb baixa lleus,
accidents sense baixa i incidents laborals.
2.2. Malaltia professional és la que contreu el treballador o
treballadora com a conseqüència del treball que executa per compte d’altri en
les activitats que s’especifiquen en el quadre aprovat en el Reial decret
1299/2006 i que estigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que s’hi
indiquen per a cada malaltia. http://bit.ly/1n7oBSw
Les malalties no incloses en aquest reial
decret que tinguin com a conseqüència exclusiva la realització de la seva
professió seran considerades com a accident laboral.

3. La prevenció de riscos laborals al Departament d’Ensenyament

Fruit
del marc legal, en la gestió de la prevenció de riscos laborals al Departament
d’Ensenyament hi participen diferents figures, i cal destacar-ne les següents:
El Servei de Prevenció de Riscos Laborals és la unitat
administrativa creada arran de l’aparició del Decret 183/2000, i s’encarrega de
gestionar la prevenció de riscos laborals del personal del Departament i dels
centres de la seva titularitat.
Les seccions de prevenció de riscos laborals són les unitats
administratives presents a cada un dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament,
i s’encarreguen de la gestió de la prevenció de riscos laborals als centres i a
les persones que presten servei en el seu àmbit territorial.
Els delegats i delegades de prevenció són els representants dels
treballadors i treballadores amb funcions específiques en matèria de prevenció
de riscos laborals, i han estat escollits d’entre els delegats i delegades sindicals
sortits de les eleccions sindicals per la junta de personal corresponent.
Competències
₋       Acompanyar els
tècnics i tècniques en les avaluacions i als inspectors i inspectores de Treball
i Seguretat Social en les visites als centres de treball.
₋         Accedir al
centre en el cas d’accident laboral.
₋   Realitzar
visites als centres de treball per exercir la vigilància i el control de l’estat
de les condicions de treball, accedint a qualsevol zona i comunicar-nos durant
la jornada amb els treballadors i treballadores.
₋        Accedir a la
documentació de la qual el centre ha de disposar obligatòriament.
Els incompliments per part del centre de treball d’aquestes competències
atribuïdes als delegats i delegades de prevenció són considerades infraccions
greus segons la legislació vigent.
El coordinador o coordinadora de prevenció de riscos laborals és
el treballador o treballadora designat a cada centre de treball del Departament
d’Ensenyament, amb les funcions de promoure i coordinar les actuacions en
matèria de salut i prevenció de riscos laborals, sempre en col·laboració i sota
la supervisió i direcció de la persona responsable del centre de treball. És
important que existeixi una bona coordinació entre el coordinador i
coordinadora de riscos laborals del centre de treball i el delegat i delegada
de prevenció.
Els comitès de Seguretat i Salut són els òrgans paritaris i
col·legiats de participació destinats a la consulta regular i periòdica de les
actuacions de l’entitat en matèria de prevenció de riscos. El Departament d’Ensenyament
té onze comitès.
La Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals (CPPRL) del
personal del Departament d’Ensenyament, en la qual hi ha els representants dels
treballadors i treballadores i els representants de l’Administració.
4. Aspectes tècnics i organitzatius: mesures d’acció
preventiva
En la prevenció de riscos laborals hi ha quatre disciplines preventives
diferenciades:
₋         
 Seguretat
₋         
 Ergonomia i
psicosociologia aplicada
₋         
 Higiene
₋         
 Medicina del
treball
La prevenció de riscos laborals, mitjançant les quatre
disciplines que la integren, pretén evitar que es produeixin accidents de
treball i que apareguin malalties professionals.
4.1. Seguretat
Els principals riscos per a la seguretat dels treballadors i treballadores
d’un centre tenen a veure amb el contacte amb superfícies perilloses (arestes
tallants o punxegudes, etc.), cops amb elements mòbils o estàtics (calaixos
oberts, caiguda de llibres, portes, etc.) i caigudes en el mateix pla i en
alçada (obstacles als passadissos, escales en males condicions, etc.).

Aquests fets es produeixen en els espais de treball on es desenvolupa l’activitat:
aules, despatxos, laboratoris, tallers, etc., i poden tenir conseqüències
traumàtiques (ferides, contusions etc.). Per tal d’evitar-los caldrà que els
espais de treball compleixin les condicions de seguretat establertes en la
normativa vigent.

Així mateix, caldrà també que la direcció del centre de treball tingui
una actitud activa pel que fa als següents riscos que poden estar presents en
un centre educatiu:
–      
Riscos
relacionats amb el manteniment de les instal·lacions.
–    Riscos
relacionats amb possibles emergències que es puguin produir al centre educatiu.
Pla d’emergència i pla d’autoprotecció.
–      
Riscos generals
presents en els diferents espais del centre educatiu.
4.1.1.
Coordinació d’activitats empresarials
D’acord
amb el Reial
decret 171/2004, de 30 de gener, que desenvolupa l’article 24 de la Llei
31/1995, de prevenció de riscos laborals, en matèria de coordinació d’activitats
empresarials, el director o directora del centre adoptarà les mesures
necessàries perquè les empreses i persones que desenvolupin activitats al
centre de treball rebin la informació i les instruccions adequades, amb relació
als riscos existents al centre de treball i a les mesures de protecció i
prevenció corresponents, així com les mesures d’emergència que s’han d’aplicar.
4.2.
Ergonomia i psicosociologia aplicada
           
            4.2.1.
Ergonomia
L’ergonomia és la ciència que tracta de l’adaptació del treball a les
condicions psicològiques i anatomicofisiològiques de la persona, a fi que el
binomi persona-màquina assoleixi l’eficàcia més gran possible.
            4.2.2. Psicosociologia aplicada
La psicosociologia aplicada estudia les característiques de les
condicions de treball, sobretot pel que fa als aspectes organitzatius, que
poden afectar la salut de les persones.
Mitjançant l’estudi dels factors de risc psicosocial, definits com el
conjunt de condicions que es troben presents en una situació laboral i que
estan directament relacionades amb l’organització, el contingut de la feina i
la realització de la tasca, i que es presenten amb capacitat per afectar tant
el desenvolupament del treball com la salut del personal treballador.
El Departament d’Ensenyament, per identificar i avaluar els factors de
risc psicosocial, utilitza la metodologia FSICO de l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.
Des de l’any
2010, existeix un Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la
resolució de situacions d’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe o
orientació sexual i altres discriminacions a la feina, el qual pot activar
qualsevol treballador o treballadora de l’Administració de la Generalitat de
Catalunya. Cal destacar que, amb aquest protocol d’assetjament, els tècnics i
tècniques dels serveis de prevenció dels diferents departaments gairebé mai han
determinat l’existència d’assetjament a l’Administració pública.
A principis
del 2014, es va aprovar, amb l’únic vot en contra de CCOO, el nou Protocol d’assetjament
psicològic laboral i d’altres discriminacions a la feina. CCOO no va donar el
vistiplau a aquest protocol perquè no permet la participació dels representants
dels treballadors i treballadores a la Comissió d’Investigació, la qual només
està integrada per membres i/o personal tècnic de l’Administració.
Des de CCOO,
ens comprometem a continuar defensant la salut dels treballadors i treballadores
i garantim la nostra feina, amb l’acompanyament i l’assessorament de les
persones que estiguin patint un assetjament laboral.

4.3. Higiene industrial
 La higiene industrial és el conjunt de procediments destinats a
controlar els factors ambientals que poden afectar la salut en l’àmbit del
treball. La seva finalitat és la de prevenir les malalties professionals.
Cal identificar i conèixer, en el medi ambient de treball, la presència
(real o potencial) d’agents contaminants (químics, físics i biològics).
4.4. Medicina del treball: vigilància de la salut (VS)
 És una especialitat mèdica que col·labora amb les especialitats
tècniques per establir i adoptar les mesures necessàries per evitar o millorar
els efectes sobre la salut dels treballadors i treballadores.
S’encarrega de:
₋         
L’estudi i la
protecció de la salut dels treballadors i treballadores.
₋         
L’estudi de les
malalties i els accidents que es produeixen per causa o com a conseqüència de
la seva activitat laboral.
La vigilància de la salut és una
tècnica de prevenció que utilitza la medicina del treball per conèixer l’estat
de salut dels treballadors i treballadores i/o detectar-ne els canvis.
En general, d’acord amb l’article 22
de la Llei de prevenció de riscos laborals, les actuacions de vigilància de la
salut, ja es tracti de reconeixements mèdics o d’altres actuacions preventives,
són voluntàries per al personal treballador i només es poden dur a terme amb el
seu consentiment. Els resultats
de la vigilància de la salut s’envien de forma confidencial en sobre tancat a
la persona interessada.
Les seccions de prevenció de riscos laborals
contacten amb el director o directora del centre per tal de planificar la
realització dels exàmens de salut o altres actuacions preventives.

4.4.1. Treballadors i
treballadores especialment sensibles (TES)
L’article 25 de la
Llei 31/1995

estableix que cal garantir de manera específica la protecció dels treballadors
i treballadores que per les seves característiques personals o el seu estat
biològic conegut siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball.
Per garantir aquesta protecció, el
metge o metgessa del treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals ha de
valorar l’estat de salut del personal treballador tenint en compte els
resultats de l’avaluació de riscos del lloc de treball i altra informació
mèdica necessària. Així podrà determinar l’aptitud de la persona per al lloc de
treball o la possible necessitat d’adaptació del lloc de treball a les seves
característiques psicofísiques, o bé suggerir les recomanacions preventives més
adients.
El director o directora del centre
farà les adaptacions del lloc de treball del personal tot seguint les indicacions
de la planificació preventiva establerta pel director o directora dels Serveis Territorials.
L’article 26 de la
Llei de prevenció de riscos laborals
preveu la protecció específica de la
maternitat, part recent i lactància:
–      
Es recomana la notificació al Servei de
Prevenció de Riscos Laborals de les embarassades que puguin estar exposades a
situació de risc en el seu lloc de treball, per exemple, risc biològic.
–      
Hi ha la possibilitat d’adaptació del seu
lloc de treball.
–      
En cas de no poder-se adaptar el lloc de
treball en situació d’embaràs i/o lactància, es valorarà la tramitació de la llicència/prestació
per risc durant embaràs.
 COS EN LLUITA I MENT DESPERTA!

PROTEGIM LA SALUT! QUE NO ENS LA ROBIN!

Informa núm. 7 – Octubre 2014. 
Tot el document en pdf aquí (+)

image_print
Comparteix.

Comentaris tancats.

Ús de galetes

Aquest lloc web empra galetes per a una millor experiència d'usuari. Accedeix a l'enllaç de política de cookies per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies