Les directores i els directors de l’Eixample, hem redactat aquest document amb la intenció de posar sobre la taula un conjunt de deficiències que constatem en les nostres escoles, per tal d’explicar com afecten a la qualitat de l’educació i aquesta es veu directament disminuïda.
Les deficiències que observem són les que afecten als recursos que disposem en els centres educatius. És evident que la gestió que es realitza des dels centres intenta minimitzar-les. Però també és cert que, en aquests moments, la racionalització de recursos no és suficient i creiem que principis com la inclusivitat, l’atenció a la diversitat o l’èxit escolar i la cohesió social, cada vegada estan més en perill.
Les retallades no arriben de cop. Són un degoteig constant de factors que van influint en aquesta situació. Se’ns diu que la situació econòmica ens porta a la situació actual i que, fins i tot, les propostes del Ministeri d’Educació, encara poden ser més restrictives. Nosaltres creiem que això pot ser cert, però que també és cert que hem de continuar reclamant la situació i els recursos que es desprenen de les necessitats de mantenir aquests principis educatius que tant d’esforç ens han costat. Sinó ho fem, no seríem honestos amb nosaltres mateixos, amb la nostra professionalitat, ni fidels amb el nostre compromís amb l’alumnat i les famílies.
Repetim: la inclusivitat, l’atenció a la diversitat, la igualtat d’oportunitats… són principis que estan en perill i cal posar-hi remei. La societat n’ha de ser conscient i els responsables de gestionar l’ensenyament també.
1. Desequilibris en la planificació.
En altres moments, aquests desequilibris es cobreixen amb un augment flexible de les aules i els recursos de cada districte. Ara la situació, en zones com la nostra, s’aboca a la creació de grups extraordinaris (bolets) o augments de ratio generalitzats.
Les conseqüències són diverses.
Dificultats en relació als espais, manca i pèrdua d’espais. Les plantilles també queden afectades ja que tenim un creixement d’aquestes no proporcional a les noves necessitats. Una aula més a EI pot suposar només una mestra més. Per tant, les hores d’especialitat, l’atenció Especial, la TEI, etc… disminueixen proporcionalment.
L’augment de ràtio comporta una disminució directa de l’atenció personalitzada. Si ja 25 són molts (hauríem de treballar amb ratios de 20), 27 suposa un esforç afegit. No és veritat que “només són dos més” i que el decret del MECp ermeti fins a 30 no disminueix les dificultats actuals.
2. Cobertures de les substitucions segons els criteris actuals.
La cobertura (o la no cobertura) de les persones de baixa laboral és un fet que s’ha agreujat com a producte de les retallades. Acceptem que en aquest aspecte s’ha efectuat una racionalització i que la despesa anterior podria estar sobredimensionada. Però les conseqüències de la situació actual són:
Quan una persona es posa malalta es perden hores per l’atenció a la Diversitat de forma directa, ja que el que primer es suprimeixen són atencions individuals, desdoblaments, SEPs, etc.
Es produeixen canvis organitzatius i d’horaris que afecten a la continuïtat del treball pedagògic no solament en l’aula o l’especialitat del mestre que està de baixa, sinó en la resta que veuen paralitzats determinats projectes o plans de treball (les persones que hi participaven han d’anar a cobrir els dies en els quals no hi ha substitut). L’alumnat està atès, però no es garanteix una dinàmica de continuïtat al 100%.
La persona que, finalment, s’incorpora per fer la substitució ho fa en condicions diferents de com ho feia. Els grups han estat de 5 a 10 dies amb un constant degoteig de persones diferents, fent activitat aïllades, de vegades, amb poca continuïtat, cobrint àrees de treball amb mestres d’altres àrees o cicles. La dinàmica del grup també se’n ressenteix i les persones substitutes tarden més en recuperar la dinàmica del grup.
Les restriccions, el no posar substitut i, no ho amaguem, la penalització econòmica per estar de baixa, produeix un efecte negatiu: hi ha persones que venen a treballar malaltes. I ningú es preocupa d’aquest aspecte.
La gestió del centre també es veu disminuïda, ja que es perden hores amb substitucions a les aules. Quan la baixa és d’ algú de l’equip directiu, la feina recau en els seus companys d’equip. La gestió es fa igual, però amb més pressió i dedicació de la resta. També es poden suprimir hores de gestió complementàries (gestió, Informàtica) amb noves conseqüències sobre el funcionament d’aquests aspectes.
El fet de cobrir les baixes amb persones que tenen una reducció del 14% del seu horari també té repercussions amb la resta de l’equip. Aquest 14% repercuteix en les hores de gestió, d’atenció a l’aula, de coordinació. En teoria no ha d’afectar, però a la pràctica afecta i molt. Quan hi ha més d’una persona en la mateixa situació, es va agreujant, fins a poder suposar la reducció d’una persona sencera de la plantilla.
3. Supressió dels ajuts econòmics a material, llibres…
S’ha eliminat la convocatòria d’ajuts per a llibres i material escola. S’ha suprimit també la convocatòria de programes de socialització de llibres. Els ajuts que es feien a Barcelona fa uns cursos adreçat a material escolar, també s’han deixat de fer.
Tot això porta a augmentar la càrrega sobre les famílies més necessitades i a augmentar les dificultats d’aquestes famílies per gaudir de les mateixes condicions que la resta. Augmenta el nombre d’impagats en les quotes de les escoles. Aquest és un aspecte que afecta directament a la cohesió social i a garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat de l’escola.
4. Disminució generalitzada dels recursos destinats a cobrir necessitats educatives especials.
Cal tenir en compte que, sense disposar de dades exactes, tenim la certesa que aquestes necessitats van augmentant any rere any, i que, a més, segueix sent l’escola pública la que rep la majoria d’aquest alumnat, ja que existeix una selecció natural dels alumnes amb aquestes dificultats cap a les nostres escoles. El degoteig d’alumnat traspassat de la privada a la pública a partir de l’educació primària també agreuja aquesta situació.
Segueixen disminuint les hores de vetllador, d’auxiliars d’educació especial, i d’altres recursos, destinats a compensar aquest tipus de dificultats. Això suposa una menor atenció a la resta del grup ja que la tutora fa sovint feines de contenció, de suport personalitat, d’ajuda a la mobilitat.. Altres alumnes perden suport, ja que la redistribució d’hores comporta l’atenció només de les situacions més greus.
Les hores d’atenció de l’EAP segueixen sent insuficients.
Els recursos dels centres educatius d’educació especial també han disminuït.
Alguns programes de suport d’alguns serveis als centres ordinaris, han desaparegut o segueixen sent insuficients. L’atenció de centres públics en aspectes relatius a especialitats concretes segueixen sent insuficients: logopèdia, etc.
5. Supressió del pressupost per formació.
És evident que aquest fet comporta una disminució dels recursos que arriben directament al professorat. La formació depèn ara de la voluntat exclusiva dels mestres que la poden fer o no i que, en la majoria dels casos, l’ha de pagar de la seva butxaca o, amb alguna excepció, es pot realitzar amb pressuposts extraordinaris de l’escola o les famílies.
6. Burocratització de les feines de gestió.
Segueix augmentant la pressió burocràtica sobre els centres educatius i, especialment, sobre la feina dels equips de gestió, sense que hi hagi cap augment del personal d’administració i amb restriccions semblants en les seves substitucions.
Aplicatius que no funcionen o que, en comptes suposar un estalvi de temps, suposa més temps de dedicació. Altres aplicatius i gestions de recollida de dades que no tenen cap repercussió directa sobre la vida dels centres i la millora dels aprenentatges.
Això repercuteix en la dedicació que les persones que estan a l’equip de gestió han de realitzar per la direcció pedagògica del centre, fins i tot, la seva dedicació lectiva. Es burocratitza la gestió del centre i no se li veu cap avantatge ni millora a tants plans i reglaments i aplicatius que se’ns demana.
La gestió dels ajuts (beques de menjador sobretot) també comporta una dedicació en hores molt gran, ja que si volem que realment arribi a les persones interessades cal un seguiment i acompanyament molt extens d’aquestes famílies.
En aquest sentit, les relacions amb els Serveis Socials necessiten també molta dedicació. Si ens trobem amb una disminució de les hores efectives de gestió, juntament amb el augment de casos que necessiten acompanyament, ens trobem de nou amb una dificultat que cada vegada afecta més al funcionament del centre i la seva cohesió com a comunitat.
7. Supressió de pressupostos dedicats a equipament.
La supressió ha estat generalitzada afectant a tot l’equipament, el que es necessita renovar o reposar i el nou. Això és especialment greu en l’àmbit tecnològic ja que fa molt de temps que no es doten les escoles i que no es planteja la renovació dels equipaments dotats fa molts cursos. Tenim un material obsolet i això afecta a les necessitats que se’ns recorden constantment d’adaptar els nostres centres a les “noves necessitats de la societat del coneixement. “
Les deficiències estructurals tampoc s’han solucionat.
El manteniment d’aquest equipament tecnològic també ha patit disminucions constants, canvis de referents, de criteris… la qual cosa afecta també directament al funcionament de tot l’apartat relacionat amb les Tecnologies de la Comunicació. La manca d’hores de suport preventiu i els canvis constant en el personal, no afavoreixen aquest manteniment es pugui realitzar en condicions de qualitat.
8. Reducció d’hores lectives i complementàries dels mestres majors de 59 i 55 anys sense compensació als centres.
Les reduccions de jornades, majors de 55 anys, en hores complementàries que dificulten les reunions de coordinació i les comissions de treball de l’escola. També suposen pèrdua d’hores de reforç, d’hores lectives. La normativa confusa tampoc ajuda al treball en equip.
Conclusions.
Hem enumerat diversos aspectes i hem intentat reflexionar en com afecten a la qualitat de les nostres escoles. L’esforç que es realitza en els últims anys, recau sobre el professorat i les famílies però produeix cada vegada més cansament i desànim ja que no es veuen canvis, no s’intueixen i, a més, des de l’administració constantment tenim la percepció que el missatge és de “resignació.”.
Nosaltres no ens volem resignar i creiem que aquestes tendències que marquen tots aquests fets han de canviar. Necessitem compromisos ferms de que ala situació s’ha de redreçar i declaracions que no amaguin el problema ni diguin que “aquí no passa res”.
Passen coses, i greus. Com dèiem al començament, principis que han estat assumits per tota la nostra comunitat educativa com la inclusivitat, la igualtat d’oportunitats, l’atenció a la diversitat… estan en perill. Per això i pel nostre compromís amb l’alumnat i les famílies demanem respostes clares i esperançadores.
Barcelona, Eixample, febrer de 2014.
