Guia resum de la FP a la LOMCE

Des de la Federació d’Educació us presentem una Guia Resum de la FP a la LOMCE i els canvis de recorregut que es poden produir a l’ensenyament secundari obligatori i postobligatori. Mitjançant un esquema i un anàlisi de les imposicions del Reial Decret de Formació Professional Bàsica pendent d’aprovació i de la Llei Orgànica de Millora de l’Educació.
Com a breu resum es pot dir que sota criteris pedagògics ben elaborats i amb un fort consens totes les mesures per evitar l’abandonament escolar i la continuïtat en el sistema educatiu dels joves estudiants i estudiantes són poques. I és sota aquest paraigües on la LOMCE i el disseny de la Formació Professional Bàsica (FPB) volen justificar-se a l’etapa d’ensenyament obligatori. Però com que neix com a llei d’educació polititzada, amb presses i sense consens, pateix d’errors que ja es van cometre fa molts anys.
Tot i que s’haurà de lluitar per què no vegi la llum, ens toca fer un detallat anàlisi, en el qual podem apreciar que dins l’ESO s’haurà de començar a segregar als alumnes ben d’hora (a 2n o 3r). Ja en el primer cicle, els equips docents hauran de discriminar qui pot arribar a obtenir el Graduat en ESO o a qui s’haurà de derivar cap a la FPB. Els alumnes podran entrar a la FPB amb 15 anys (edat d’ensenyament obligatori) tot i que aquest cicle pot tenir fins a tres cursos (si es desenvolupen programes de Dual/Alternança), amb la qual cosa no quedarà garantit que les noies i nois acabin obtenint una titulació ja que podran abandonar els estudis abans de finalitzar l’etapa.
Aquesta segregació, promocionada per una llei, que neix morta i sense recursos econòmics, haurà de ser molt eficaç detectant vocacions professionals perquè si no ens trobarem que la principal via d’accés a FP serà la dels “dolents” i això afectarà a tot el sistema d’ensenyaments professionals que tot i la gran necessitat de titulats tornarà a quedar devaluada com fa força anys enrere.
La Llei i el Reial Decret juguen amb les paraules de moda: atenció a la diversitat, prioritat en l’atenció personalitzada, orientació educativa, emprenedoria, formació dual, … Però en mig d’unes retallades del sistema públic sense precedents són difícils o impossibles de creure i generen encara més desconfiança.
Un altre terratrèmol no menys important serà el corresponent a les atribucions docents i a la reconversió dels actuals Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), ja que actualment el professorat que imparteix els PQPI té perfils molt diversos i aquests programes tenen currículums molt variats i flexibles.
Si evoluciona la seva imminent aplicació ens queda l’esperança que el marge de competències autonòmiques facin un bon treball, que en alguns casos només podrà ser exclusivament de maquillatge. Però que aconsegueixi mantenir les ràtios a 15 alumnes per grup, adapti convenientment el currículums, reconverteixi adequadament les titulacions actuals i destini els pocs recursos disponibles a una etapa de l’ensenyament que esdevé clau per al futur de les noies i nois, i de la societat en general.