L’Avantprojecte de llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, un cop informat al Consell Català de Formació Professional, ha entrat a tràmit d’audiència pública i de
consulta al Consell Escolar de Catalunya i al Consell de Treball Econòmic i
Social de Catalunya.
Com sabeu aquest avantprojecte de llei, presentat pel
govern de la Generalitat, es fruit d’un
llarg procés de concertació entre l’administració i les organitzacions
sindicals i patronals més representatives a Catalunya (CCOO, UGT Foment i
PIMEC) El punt de partida era un document presentat per l’administració que nominalment parlava d’integració de la FP
però en el fons mantenia la duplicitat actual, que no preveia un organisme
autònom de governança participat pels representants del diàleg social en les
empreses, sindicats més representatius i patronals majoritàries. Consolidava el doble sistema d’acreditació i
validació de competències, així com el model de FP dual impulsat pel Departament
d’Ensenyament. A més a més introduïa aspectes de condicions laborals del
professorat inadmissibles, amb la intenció d’inutilitzar la negociació
col·lectiva i els acords laborals. Fins hi tot pretenia donar cobertura a la
supressió de les limitacions a les hores extraordinàries dels professors ,obviant
la Llei d’Incompatibilitats pel que fa al professorat del sector públic i a
l’Estatut dels treballadors. En la pràctica generalitzant la doble ocupació del
professorat de FP.
govern de la Generalitat, es fruit d’un
llarg procés de concertació entre l’administració i les organitzacions
sindicals i patronals més representatives a Catalunya (CCOO, UGT Foment i
PIMEC) El punt de partida era un document presentat per l’administració que nominalment parlava d’integració de la FP
però en el fons mantenia la duplicitat actual, que no preveia un organisme
autònom de governança participat pels representants del diàleg social en les
empreses, sindicats més representatius i patronals majoritàries. Consolidava el doble sistema d’acreditació i
validació de competències, així com el model de FP dual impulsat pel Departament
d’Ensenyament. A més a més introduïa aspectes de condicions laborals del
professorat inadmissibles, amb la intenció d’inutilitzar la negociació
col·lectiva i els acords laborals. Fins hi tot pretenia donar cobertura a la
supressió de les limitacions a les hores extraordinàries dels professors ,obviant
la Llei d’Incompatibilitats pel que fa al professorat del sector públic i a
l’Estatut dels treballadors. En la pràctica generalitzant la doble ocupació del
professorat de FP.
La veritat es que les aportacions que s’han
dut a terme en aqueta fase prèvia han
millorat el text. Tal com ha quedat, pot
ser un pas positiu cap a la integració
del sistema.
dut a terme en aqueta fase prèvia han
millorat el text. Tal com ha quedat, pot
ser un pas positiu cap a la integració
del sistema.
Per primera vegada
s’até, la demanda unànime d’una
governança compartida i integrada, una direcció estratègica del sistema de
formació i qualificació. La segona qüestió que cal destacar es la creació d’un
sistema d’acreditacions de l’experiència laboral únic, que eviti la dispersió
actual tant de costos com d’oferta. Tanmateix queden masses coses obertes que
dependran del desenvolupament posterior. Els punts més crítics per
nosaltres son:
s’até, la demanda unànime d’una
governança compartida i integrada, una direcció estratègica del sistema de
formació i qualificació. La segona qüestió que cal destacar es la creació d’un
sistema d’acreditacions de l’experiència laboral únic, que eviti la dispersió
actual tant de costos com d’oferta. Tanmateix queden masses coses obertes que
dependran del desenvolupament posterior. Els punts més crítics per
nosaltres son:
- Vincula el dret a la formació professional únicament
al model educatiu d’ interès públic. Obviant que estem construint un sistema
que integra a més del servei educatiu (art 21 EAC), els serveis públics
d’ocupació incloent-hi la Formació Professional per a l’Ocupació finançada amb
recursos de les quotes de formació professional, aportades per empresaris i
treballadors. I que donen dret a una FP gratuïta per treballadors en actiu o
demandants d’ocupació i per les empreses a través bonificació (art 25 EAC). - El sistema dual es incomplert
doncs no es condiciona a un contracte laboral adequat. - Model de centres (certament crea els
centres integrats però no està prou garantida la xarxa i no queda prou evident
el paper, central per nosaltres, dels centres públics Instituts de FP i
CIFO. Per exemple, no hi ha cap apartat que determini la via d’oferta pública i
directe de formació per l’ocupació en aquests centres. Hauran d’anar a la
lliure concurrència amb els entres privats i empreses? Com s’articula Centres
de Referència Nacional de caràcter estatal, existents al territori i de gestió
directa de la Generalitat la majoria d’ells amb els Centres Integrats? Els CCII
podran ofertar Batxillerats, i ESO? Son qüestions que queden per resoldre.
El passat divendres 27 de juny en el CCFP es va presentar un document que
recollia els continguts de la llei, però que estava pendent d’estructurar-la
com articulat i de revisió del jurídic, tal com veureu el jurídic ha
tornat a recuperar el concepte “interès públic”, concepte que havíem
arrancat el compromís que no s’explicités en el text.
recollia els continguts de la llei, però que estava pendent d’estructurar-la
com articulat i de revisió del jurídic, tal com veureu el jurídic ha
tornat a recuperar el concepte “interès públic”, concepte que havíem
arrancat el compromís que no s’explicités en el text.
Les Cambres estan en contra del model de governança. Les
Cambres voldrien ocupar l’espai dels sindicats i patronals, especialment en la
governança del sistema dual. Les cambres gremials alamanes, suïsses,
austríaques, etc. son organismes en els que sindicats i patronals tenen
un paper fonamental. Les de Catalunya tenen una altre estructura molt diferent.
Cambres voldrien ocupar l’espai dels sindicats i patronals, especialment en la
governança del sistema dual. Les cambres gremials alamanes, suïsses,
austríaques, etc. son organismes en els que sindicats i patronals tenen
un paper fonamental. Les de Catalunya tenen una altre estructura molt diferent.
A més a més qui aporta
recursos a la formació professional per a l’ocupació, a través de la quota
aplicada a la nòmina, son els treballadors i empresaris.
recursos a la formació professional per a l’ocupació, a través de la quota
aplicada a la nòmina, son els treballadors i empresaris.
Al CEC ha entrat a debat
l’avantprojecte de llei. Per CCOO es molt important que la formació
professional no es vegi exclusivament com un tema escolar. Resulta poc raonable
que un centre de FP, especialment integrat , es gestioni amb criteris escolars.
Aquest es un dels desencaixos històrics de la nostra FP inicial.
CCOO, UGT, Foment i PIMEC, conjuntament defensem; que l’organisme autònom
de governança hauria de ser presidit per un Comissionat depenent funcionalment
del Departament de Presidència.
l’avantprojecte de llei. Per CCOO es molt important que la formació
professional no es vegi exclusivament com un tema escolar. Resulta poc raonable
que un centre de FP, especialment integrat , es gestioni amb criteris escolars.
Aquest es un dels desencaixos històrics de la nostra FP inicial.
CCOO, UGT, Foment i PIMEC, conjuntament defensem; que l’organisme autònom
de governança hauria de ser presidit per un Comissionat depenent funcionalment
del Departament de Presidència.
També cap a finals de juliol entrarà al CTESC per
elaborar dictamen.
elaborar dictamen.
Pel setembre està previst que l’aprovi el govern per tal
que el disciuteixi el Parlament.
Coincidiran en el procés parlamentari ,la llei del SOC i la Llei de Formació i
Qualificació Professional si fa o no fa al mateix temps.
que el disciuteixi el Parlament.
Coincidiran en el procés parlamentari ,la llei del SOC i la Llei de Formació i
Qualificació Professional si fa o no fa al mateix temps.
Les dates per presentar
esmenes són el 22 i el 28 de juliol.
Consulta el text de l’Avantprojecte.
Darreres Informacions: suposem que entrarà al setembre al Parlament. Finalment no hi ha hagut acord entre els agents socials. Per tant, el Parlament, a iniciativa del govern, té les mans lliures per modificar qualsevol cosa del redactat.
