Escola de Tardor de CCOO – Universitats 2014
25 de novembre 2014.
Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC.
Pau Gargallo, 5. Barcelona 08028.
Sala de Conferències.
Sala de Conferències.
Organitza el Secretariat Interuniversitari de CCOO a Catalunya: [email protected]
La transició cap a un nou model
energètic i les seves implicacions en el món del treball
energètic i les seves implicacions en el món del treball
L’energia és el que mou el nostre món. I l’espècie humana, a diferència de
totes les altres espècies del nostre planeta, es caracteritza per utilitzar una
gran quantitat d’energia externa al propi metabolisme. Aquest consum energètic
s’ha disparat d’ençà de la revolució industrial i ha estat, no ho oblidem, el
motor del creixement econòmic mundial.
totes les altres espècies del nostre planeta, es caracteritza per utilitzar una
gran quantitat d’energia externa al propi metabolisme. Aquest consum energètic
s’ha disparat d’ençà de la revolució industrial i ha estat, no ho oblidem, el
motor del creixement econòmic mundial.
Actualment, el model energètic imperant és altament dependent dels
combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) i nuclears. Més d’un 80% de
l’energia primària que es consumeix avui al món és d’origen fòssil. Aquests
combustibles són no renovables i, per tant, tard o d’hora s’acabaran esgotant.
El control d’aquests recursos ha estat en la base de greus conflictes
internacionals. Només per citar-ne alguns de recents: la guerra del Golf, o els
conflictes a l’Iraq. I a dia d’avui, països com el nostre depenen gairebé
completament d’aquests recursos que han d’importar d’estats productors, alguns
dels quals són políticament inestables o tenen governs amb greus dèficits
democràtics i amb poderosos interessos i influència en polítiques
internacionals.
combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) i nuclears. Més d’un 80% de
l’energia primària que es consumeix avui al món és d’origen fòssil. Aquests
combustibles són no renovables i, per tant, tard o d’hora s’acabaran esgotant.
El control d’aquests recursos ha estat en la base de greus conflictes
internacionals. Només per citar-ne alguns de recents: la guerra del Golf, o els
conflictes a l’Iraq. I a dia d’avui, països com el nostre depenen gairebé
completament d’aquests recursos que han d’importar d’estats productors, alguns
dels quals són políticament inestables o tenen governs amb greus dèficits
democràtics i amb poderosos interessos i influència en polítiques
internacionals.
Menció a part, però molt especial, mereix la problemàtica, també molt
actual, del canvi climàtic que en gran mesura és causada per la crema de
combustibles fòssils. Aquest és un problema ambiental de dimensions globals que
amenaça el futur del planeta, si més no tal i com el coneixem avui en dia.
Periòdicament, els informes del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
(IPCC) adverteixen que, per aturar l’escalfament global i desactivar els
fenòmens ja presents del canvi climàtic, cal reduir dràsticament les emissions
de CO2 provinents de la crema de combustibles fòssils. Per aconseguir-ho,
s’ha d’anar, entre d’altres coses, cap a un nou model energètic.
actual, del canvi climàtic que en gran mesura és causada per la crema de
combustibles fòssils. Aquest és un problema ambiental de dimensions globals que
amenaça el futur del planeta, si més no tal i com el coneixem avui en dia.
Periòdicament, els informes del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
(IPCC) adverteixen que, per aturar l’escalfament global i desactivar els
fenòmens ja presents del canvi climàtic, cal reduir dràsticament les emissions
de CO2 provinents de la crema de combustibles fòssils. Per aconseguir-ho,
s’ha d’anar, entre d’altres coses, cap a un nou model energètic.
Per sortir de la crisi actual, que a més de crisi econòmica és una crisi
energètica, social, ambiental, de valors, etc. cal canviar el model de
desenvolupament en el que estem immersos i que no ha deixat de ser mai el que
va marcar la revolució industrial, de motor energètic i de base ideològica
capitalista. El model actual és un model de desenvolupament que posa les
persones i els treballadors i treballadores al servei de l’economia -i no al
revés com òbviament hauria de ser-, que es fonamenta en el creixement econòmic
necessari per a l’acumulació capitalista de beneficis, que a més a més
afavoreix l’economia financera i especulativa enfront del món productiu i que
per tant, crea menys lloc de treball i fomenta, cada vegada més, el creixement
de les desigualtats socials i les males condicions de vida per a molts
habitants del planeta. Model que d’altra banda malbarata recursos no
renovables, degrada el planeta i en malmet la seva valuosa biodiversitat.
energètica, social, ambiental, de valors, etc. cal canviar el model de
desenvolupament en el que estem immersos i que no ha deixat de ser mai el que
va marcar la revolució industrial, de motor energètic i de base ideològica
capitalista. El model actual és un model de desenvolupament que posa les
persones i els treballadors i treballadores al servei de l’economia -i no al
revés com òbviament hauria de ser-, que es fonamenta en el creixement econòmic
necessari per a l’acumulació capitalista de beneficis, que a més a més
afavoreix l’economia financera i especulativa enfront del món productiu i que
per tant, crea menys lloc de treball i fomenta, cada vegada més, el creixement
de les desigualtats socials i les males condicions de vida per a molts
habitants del planeta. Model que d’altra banda malbarata recursos no
renovables, degrada el planeta i en malmet la seva valuosa biodiversitat.
Cal doncs, capgirar les coses i anar cap a un model de desenvolupament humà
sostenible, amb una economia i un model productiu al servei de les persones,
socialment desitjable i sobretot just, ambientalment compatible, és a dir, que
faci un ús respectuós del capital natural del planeta i no en deteriori els
seus cicles de funcionament, per tal que tots els qui hi som i les generacions
que ens succeiran en puguem seguir gaudint. També ha de ser econòmicament
viable definint una assignació racional i justa de recursos per satisfer les
necessitats bàsiques dels humans.
sostenible, amb una economia i un model productiu al servei de les persones,
socialment desitjable i sobretot just, ambientalment compatible, és a dir, que
faci un ús respectuós del capital natural del planeta i no en deteriori els
seus cicles de funcionament, per tal que tots els qui hi som i les generacions
que ens succeiran en puguem seguir gaudint. També ha de ser econòmicament
viable definint una assignació racional i justa de recursos per satisfer les
necessitats bàsiques dels humans.
Hem de ser conscients que l’expressió d’aquesta necessitat de canvi no és
pas cap novetat, perquè de desenvolupament humà sostenible ja fa dècades que
se’n parla. Convé que siguem conscients que ja l’any 1992, a la Conferència de
les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, coneguda també
com a Cimera de la Terra o Rio-92, es va assenyalar, entre d’altres, les
organitzacions de treballadors i els sindicats com a agents que podien i
haurien d’actuar per aconseguir aquest canvi de paradigma.
pas cap novetat, perquè de desenvolupament humà sostenible ja fa dècades que
se’n parla. Convé que siguem conscients que ja l’any 1992, a la Conferència de
les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, coneguda també
com a Cimera de la Terra o Rio-92, es va assenyalar, entre d’altres, les
organitzacions de treballadors i els sindicats com a agents que podien i
haurien d’actuar per aconseguir aquest canvi de paradigma.
Perquè molts de nosaltres
pensem que tenim molt a dir i a fer, us proposem, dins del marc general
exposat, una jornada de reflexió entorn de la transició energètica, és a dir, del canvi
d’un model energètic basat en els combustibles fòssils i nuclears a un nou
model centrat en les energies renovables, menys controlat per uns pocs
productors i distribuïdors, en el
qual tothom pugui esdevenir productor alhora que consumidor d’energia. Ens
agradaria que tots junts penséssim sobre les implicacions a tots nivells que
aquesta transició podria comportar, i molt especialment pel que fa a la
redistribució de la riquesa i del poder entre tots els ciutadans. I per
descomptat, ens agradaria reflexionar
sobre el canvi que aquesta transició podria i hauria d’ocasionar també en el
món del treball i sobre tot, allò que tots nosaltres podem fer com a ciutadans
i ciutadanes i com a treballadors i treballadores per tal de fer-la possible.
pensem que tenim molt a dir i a fer, us proposem, dins del marc general
exposat, una jornada de reflexió entorn de la transició energètica, és a dir, del canvi
d’un model energètic basat en els combustibles fòssils i nuclears a un nou
model centrat en les energies renovables, menys controlat per uns pocs
productors i distribuïdors, en el
qual tothom pugui esdevenir productor alhora que consumidor d’energia. Ens
agradaria que tots junts penséssim sobre les implicacions a tots nivells que
aquesta transició podria comportar, i molt especialment pel que fa a la
redistribució de la riquesa i del poder entre tots els ciutadans. I per
descomptat, ens agradaria reflexionar
sobre el canvi que aquesta transició podria i hauria d’ocasionar també en el
món del treball i sobre tot, allò que tots nosaltres podem fer com a ciutadans
i ciutadanes i com a treballadors i treballadores per tal de fer-la possible.
Programa Escola
de Tardor de CCOO – Universitats 2014
de Tardor de CCOO – Universitats 2014
25 de novembre
2014.
2014.
Facultat de
Matemàtiques i Estadística de la UPC.
Pau Gargallo, 5. Barcelona 08028.
Matemàtiques i Estadística de la UPC.
Pau Gargallo, 5. Barcelona 08028.
La transició cap a un nou model energètic i les seves
implicacions en el món del treball
implicacions en el món del treball
9:30- 10:00 Acollida i repartiment de materials.
10:00 -10:15 Inauguració a càrrec de
Montserrat Ros, Secretaria General de la Federació d’Educació de CCOO i d’Olga
Alcaraz Sendra professora del departament de Física i Enginyeria Nuclear de la
UPC i Presidenta de la Junta de PDI Funcionari de la UPC.
Montserrat Ros, Secretaria General de la Federació d’Educació de CCOO i d’Olga
Alcaraz Sendra professora del departament de Física i Enginyeria Nuclear de la
UPC i Presidenta de la Junta de PDI Funcionari de la UPC.
10:15-11:00 La crisi dels recursos fòssils i l’urani. Carles Riba Romeva, professor
del Departament d’Enginyeria Mecànica de la UPC i president del col·lectiu CMES
(Col·lectiu per a un nou Model Energètic i Social Sostenible).
del Departament d’Enginyeria Mecànica de la UPC i president del col·lectiu CMES
(Col·lectiu per a un nou Model Energètic i Social Sostenible).
11:00-11:45 La transició cap a un model energètic renovable. Ramon Sans Rovira.
Vicepresident del col·lectiu CMES. Director Tècnic i Vicepresident de la multinacional català Girbau.
Fabricant de béns d’equip.
Vicepresident del col·lectiu CMES. Director Tècnic i Vicepresident de la multinacional català Girbau.
Fabricant de béns d’equip.
11.45-12.00 Pausa-Cafè
12:00-12:30 Energia i ocupació laboral: una relació complexa. Joaquim Sempere
Carreras, soci fundador de CMES. Doctor en Filosofia per la UB i llicenciat en Sociologia per la Universitat
de Paris X. Professor jubilat de la Facultat de Sociologia de la UB.
Carreras, soci fundador de CMES. Doctor en Filosofia per la UB i llicenciat en Sociologia per la Universitat
de Paris X. Professor jubilat de la Facultat de Sociologia de la UB.
12:30-13:00 Compromís amb la Indústria, amb sobirania energètica. Salvador
Clarós. Política Industrial de CONC.
Clarós. Política Industrial de CONC.
13:00-14:00 Debat moderat per Juan Martínez Magaña, professor del departament
d’Enginyeria Elèctrica i membre de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la
UPC. Comptarem, a més a més dels ponents, amb l’assistència dels següents
experts en el tema: José Manuel Jurado Villena (responsable de l’àrea de Medi
Ambient i Sostenibilitat de la CONC), Antoni
Sudrià Andreu (professor del departament d’Enginyeria Elèctrica UPC i director
del CITCEA), Ricardo Torres Cámara (professor del departament de Mecànica de
Fluids UPC).
d’Enginyeria Elèctrica i membre de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la
UPC. Comptarem, a més a més dels ponents, amb l’assistència dels següents
experts en el tema: José Manuel Jurado Villena (responsable de l’àrea de Medi
Ambient i Sostenibilitat de la CONC), Antoni
Sudrià Andreu (professor del departament d’Enginyeria Elèctrica UPC i director
del CITCEA), Ricardo Torres Cámara (professor del departament de Mecànica de
Fluids UPC).
14:00-15:30 Dinar
Tallers d’Experiències i casos
pràctics de concreció de la transició energètica en diferents àmbits.
pràctics de concreció de la transició energètica en diferents àmbits.
15:30-16:00 Albert Cuchí Burgos,
professor del departament de Construccions Arquitectòniques de la UPC i membre
del GTR (Grupo de
Trabajo para la Rehabilitación). La
rehabilitació energètica d’edificis i les seves possibilitats a Espanya.
professor del departament de Construccions Arquitectòniques de la UPC i membre
del GTR (Grupo de
Trabajo para la Rehabilitación). La
rehabilitació energètica d’edificis i les seves possibilitats a Espanya.
16:00-16:30 Àngel Ruiz Casas, coordinador
Planificació Econòmica i Ciutat a l’ajuntament de Rubí. Rubí Brilla: projecte estratègic d’eficiència energètica i energies
renovables a tots els àmbits de la ciutat.
Planificació Econòmica i Ciutat a l’ajuntament de Rubí. Rubí Brilla: projecte estratègic d’eficiència energètica i energies
renovables a tots els àmbits de la ciutat.
16:30-16:45 Torn obert
d’intervencions.
d’intervencions.
16:45-17:15 Pausa cafè.
17:15-17:45 Dolors Clavell Nadal,
advocada i membre del Consell Rector de SOM Energia. L’experiència de la
cooperativa SOM Energia.
advocada i membre del Consell Rector de SOM Energia. L’experiència de la
cooperativa SOM Energia.
17:45-18:15 Manel Ribero Rossi. Cap àrea escolar i lúdica. Intiam Ruai, sl. La formació i conscienciació, clau per
assolir projectes d’eficiència amb èxit.
assolir projectes d’eficiència amb èxit.
18:15-18:30 Torn obert
d’intervencions.
d’intervencions.
18.30-19.00 Cloenda de l’Escola de
Tardor. Cèsar Marin, Coordinador del Secretariat Interuniversitari de CCOO i
María José Saura, Responsable de la Secció Sindical de CCOO-UPC.
Tardor. Cèsar Marin, Coordinador del Secretariat Interuniversitari de CCOO i
María José Saura, Responsable de la Secció Sindical de CCOO-UPC.
Organitza el Secretariat
Interuniversitari de CCOO a Catalunya
Interuniversitari de CCOO a Catalunya
