El Govern presenta recurs al Constitucional contra la LOMCE i la LRSAL

El Govern recorrerà davant el TC la llei de l’Estat que reforma l’Administració local, la LOMCE, la llei d’unitat de mercat i la llei d’avaluació ambiental

•El Govern estima que la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) vulnera competències de la Generalitat de Catalunya i l’autonomia local


•El Govern també considera que la Llei Orgànica de Qualitat Educativa (LOMCE) envaeix competències i és contrària a la Constitució, a l’Estatut i a la pròpia doctrina del Constitucional

 El Govern ha aprovat presentar diversos recursos d’inconstitucionalitat contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), la llei espanyola de garantia d’unitat del mercat i la llei d’avaluació ambiental, per invasió de competències.

 Recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local

 El Govern ha aprovat l’acord per iniciar els tràmits per a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos preceptes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), per estimar que vulnera l’autonomia local i les competències de la Generalitat.

 L’acord de Govern es produeix després que el passat 27 de febrer el Consell de Garanties Estatutàries emetés per unanimitat un dictamen contrari a l’ajustament de diversos punts de la reforma local de l’Estat a la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. L’Executiu català havia sol•licitat per acord de 28 de gener demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, tràmit preceptiu previ a la interposició de recurs d’inconstitucionalitat, estimant que la norma estatal envaïa competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de funció pública, organització territorial, autoorganització, règim jurídic de les administracions públiques catalanes i règim local, pel fet d’afectar l’autonomia financera de la Generalitat i per no respectar el contingut essencial de l’autonomia local garantida per la Constitució i per l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

 Cal afegir que el Govern de la Generalitat ha impulsat una llei de governs locals fruit del consens amb les entitats municipalistes, basada en els principis d’autonomia local, estabilitat pressupostària, ostenibilitat financera, subsidiarietat i racionalitat. Aquesta llei de governs locals, actualment en tràmit parlamentari, és la llei de desenvolupament estatutari de la competència exclusiva en matèria de règim local, per la qual cosa l’aplicació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local a Catalunya haurà, en tot cas, de respectar el sistema institucional propi i el desenvolupament normatiu català en aquesta matèria.

Recurs d’inconstitucionalitat contra la LOMCE

D’acord amb el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, el Govern creu que la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa, (LOMCE) altera la distribució competencial i alhora és contrària a la Constitució, a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la doctrina del Tribunal Constitucional.

La LOMCE deroga el concepte de competència bàsica estatal en què el govern central fixa la part comuna dels currículums i garanteix que les comunitats autònomes tenen la competència en la part restant –un concepte acceptat tradicionalment pel Tribunal Constitucional-. El govern central es reserva ara la competència exclusiva en les assignatures amb major transcendència acadèmica, i només estableix la competència compartida per a les assignatures no troncals.

 El redactat buida de contingut la competència compartida, ja que Catalunya no pot desenvolupar ni establir continguts, i només pot complementar els continguts de les assignatures troncals. El Govern considera que la LOMCE segueix criteris estrictament competencials en lloc dels estrictament pedagògics.

 La llei modifica en molts aspectes la Llei orgànica d’educació (LOE), com ara la nova ordenació de les diferents etapes educatives i la nova delimitació de les àrees que les integren; es distingeixen règims diferents per les a assignatures troncals, les específiques i les de lliure configuració autonòmica; i es preveuen avaluacions finals d’etapa centrades en gran part en les troncals. Aquesta modificació vulnera les competències de la Generalitat en matèria educativa. Molts dels preceptes habiliten el govern central i el ministeri per desenvolupar aspectes concrets de la llei, ocupant d’aquesta manera l’espai que li correspon a la Generalitat.

Pel que fa a la regulació de les llengües cooficials, la LOMCE suposa una oposició frontal al règim lingüístic català –establert a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la Llei d’educació-, segons el qual no es pot separar els alumnes en funció de la llengua. Es qüestiona un model on el català és la llengua normalment emprada i on els currículums han de garantir el ple coneixement de les dues llengües al final de l’etapa obligatòria.

La LOMCE atribueix a l’estat l’elaboració de la prova externa que incideix en l’avaluació final de l’alumne, deixant de banda les comunitats autònomes. La llei també determina que les assignatures de competència autonòmica –excepte la llengua cooficial i la literatura- no són objecte d’avaluació per a l’obtenció del títol.
 La llei atorga al govern espanyol competències organitzatives en el procediment d’admissió d’alumnat a l’FP, l’educació plurilingüe i els sistemes de suport a l’aprenentatge en els continguts educatius digitals públics. El Govern de la Generalitat considera que l’estat s’extralimita en les seves funcions i impedeix una legislació pròpia a Catalunya.

La llei modifica la LOFCA –llei de finançament de les comunitats autònomes- en afegir un “mecanisme subsidiari” per al supòsit que Catalunya no garanteixi oferta docent raonable sostinguda amb fons públics on el castellà sigui utilitzat com a vehicular en una proporció raonable. Aquest supòsit suposaria que el Ministeri d’Educació assumiria les despeses d’escolarització dels alumnes i posteriorment les repercutiria a la Generalitat de Catalunya.