Comunicat de la Junta de Personal de Girona sobre el decret de provisió de plantilles_

 

El 25 de març, es va produir l’acord de govern segons el qual es publica el nou decret, emanat de la LEC (2009), que passa a regular la provisió dels llocs de treball docent als centres públics. Tal com ja han explicat els mitjans, els trenta-dos articles d’aquesta norma es poden resumir que seran les direccions qui, arbitràriament, podran triar a dit  bona part del professorat.

 

Malgrat que els responsables de premsa del Departament han fet un gran esforç per vendre el producte com si formés part de la modernitat, les noves mesures representen una veritable involució, un retorn a l’arbitrarietat , l’ús d’un sistema de provisió propi d’una empresa privada en què la ideologia del lliure mercat té com a conseqüència la discriminació laboral, elevades taxes de desocupació, abusos i explotació. Malgrat que es justifiqui en base a conceptes espuris com “professionalització” o “eficàcia”, difícilment pot amagar que es tracta d’un simple Decret del Dit, és a dir, la potestat de convertir un espai de formació democràtica de la ciutadania en una  estructura jeràrquica de gestió empresarial.

 

El secretisme i l’opacitat amb què s’ha anat gestant aquesta normativa resulta ben significatiu de l’estil de governança de la consellera i del govern de Catalunya, disposat a anar més lluny que el propi ministre Wert i la LOMCE. En això es demostra que el Departament d’Ensenyament menysté els representants dels docents (les negociacions inicials han estat decoratives i no s’ha acceptat ni una sola coma de les nostres propostes), i que es plega amb una gran facilitat respecte a l’associació de directius  d’AXIA. Cal afirmar, tanmateix, la majoria de direccions de centres són reticents a assumir aquests canvis, tant per raons morals, com per la constatació que el Departament els empeny a fer la feina bruta. I que la majoria no semblen disposats a actuar com a capatassos d’una administració cada vegada més autoritària.

 

Si els tribunals o el bon sentit del Parlament no ho aturen, ens endinsem en un camí fosc de corrupció i nepotisme, car traslladarà a nivell d’escola i institut, les pràctiques habituals de favoritismes, premis a la fidelitat i càstigs a la dissidència. En aquest sentit, el nou decret tindrà com a conseqüència esquitxar  el que hauria de ser un espai protegit de la política i dels partits, perquè no és cap secret que hi ha determinades forces polítiques que faran servir aquesta norma per establir una base de poder, com succeeix en altres òrgans de l’administració.

 

A nivell de centre, és més que previsible que el Decret dinamitarà l’entorn col·laboratiu i sembrarà la desconfiança i la competència entre els docents, fet que deteriorarà, potser de manera irreversible, la comunicació, la relació de confiança entre professionals, i per tant, la qualitat educativa que els impulsors fan servir com a excusa. S’obrirà, a més, una dinàmica de discriminació, i indefensió dels docents, i com a conseqüència  la  judialització dels conflictes dins dels claustres, un escenari indesitjable en el que representa l’espai principal de formació de la ciutadania. Demanem que els consells escolars, els claustres, i els equips directius, es neguin a endinsar-se per aquesta via fosca.

 

Per tot això, exigim la retirada del decret, i la destitució immediata de la consellera Rigau. La responsable del Departament ha desinformat l’opinió pública amb propaganda interessada, i per tant, perjudicat greument el sistema educatiu. Al cap i a la fi, aquesta involució, va en la  línia de convertir l’estructura de l’ensenyament públic i democràtic en una institució mercantil, privada i autoritària. Tot i això, li hem de reconèixer com a font d’inspiració. En un Consell Escolar de Catalunya va afirmar, tot referint-se a la LOMCE, que “la millor manera de boicotejar una llei injusta, és no complir-la”. Ens adrecem a la comunitat educativa per tal que segueixi fidelment aquesta consigna.