CCOO de Catalunya demana una política que asseguri la igualtat d’oportunitats en el món laboral

A l’any 1992, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va establir el 3 de desembre com a Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. L’objectiu que es va proposar aquesta organització va ser-hi instar als diferents països a garantir la igualtat d’oportunitats a les persones amb discapacitat a tots els nivells, entre d’altres, a nivell laboral. 

A Espanya estem lluny d’haver aconseguit els objectius marcats per l’ONU. La política de retallades socials ha esdevingut un retrocés quan encara no havíem arribat a l’objectiu de plena inclusió social, educativa i laboral per a aquest col·lectiu. No havíem arribat a les fites per a les persones amb diversitat funcional i ara ens estem allunyant a pas de gegant. 

La política del Govern espanyol, a més de les dures retallades que afecten als diferents sectors que atenen a les persones més vulnerables, ens ha dirigit a la quasi desaparició de la Llei de dependència. 

A Catalunya, malgrat els avanços que representa l’aprovació de la Llei d’accessibilitat i altres decrets com són la constitució del Consell de Discapacitat de Catalunya (CODISCAT) i el decret de les quotes de contractació en les empreses privades, tots ells demostren un tractament, de les persones amb diversitat funcional, com a persones usuàries passives. No són reconeguts com a treballadors i treballadores amb les mateixes oportunitats, amb l’accés en les mateixes condicions laborals i salarials. La Generalitat de Catalunya, cada vegada més, aplica una política assistencial envers les persones amb diversitat funcional; oblida l’exercici d’una política de drets per a tota la ciutadania, incloent aquelles persones amb algun tipus de discapacitat. 

Les persones amb diversitat funcional demanen i exigeixen una política de suport als serveis socials públics de qualitat, amb sanitat universal, educació universal i intermediació ocupacional pública. 

La política de retallades socials, sanitàries i educatives, tant a nivell estatal com de la Generalitat, i la manca de creació de nous llocs de treball, complementat amb una política d’ofegament econòmic a Catalunya, per part del Govern central, estan tenint conseqüències desastroses sobre el col·lectiu. Els impagaments als centres de serveis subvencionats o concertats, està afectant l’estabilitat laboral de les treballadores i treballadors del sector i, per tant, a la qualitat del servei.

• Un canvi en la seva política cap a les persones amb diversitat funcional, amb un tractament i sensibilització que reflecteixi realment un tractament d’igualtat d’oportunitats que afavoreixi l’autonomia personal a través de la inclusió laboral. 
• El reconeixement del col·lectiu com a treballadors i treballadores que estan representats, com qualsevol altre treballador, per les organitzacions sindicals. 
• La dotació de recursos humans i econòmics suficients, amb un compromís de pagament normalitzada per tal de garantir l’estabilitat en el sector d’atenció a les persones, mantenir la qualitat dels serveis i unes condicions laborals dignes per als treballadors i treballadores del sector. 
• Una política que afavoreixi, de forma real, la inclusió de les persones amb diversitat funcional en el mercat de treball ordinari. Al mateix temps, cal garantir els Centres Especials de Treball (CET) com un entorn laboral protegit i garant per a aquelles persones que no poden incorporar-se al mercat ordinari. 
• Els recursos públics en els CET han de destinar-se, prioritàriament, a l’ocupació de les persones que tenen especials dificultats i necessitats de suport específiques per a l’accés i permanència a la feina. 
• El compliment, de part de les administracions públiques, de les quotes exigides per la normativa en la contractació de persones amb diversitat funcional.