La taula rodona que ve organitzar i celebrar a l’Aula Magna de la UB el passat dia va permetre que els quatre ponents presentessin quatre visions de la planificació educactiva com a resposta a la crisi econòmica i a les polítiques d’austeritat i retallades.
Volem agrair als quatre ponents la seva participació.
Carles Martínez
L’Administració es troba un munt de rigideses a l’hora de planificar.
És molt difícil planificar quan no saps els recursos pressupostaris que el Departament d’Ensenyament tindrà l’any que ve. Pots fer previsions. Quan et trobes amb una reducció pressupostària del 20 % (…) totes aquelles planificacions (…) se’t desmunten totalment.
Xavier Bonal
El gran full de ruta és el que ha faltat.
El que bàsicament ha caracteritzat a Catalunya (…) en Educació són moltes dificultats en planificació educativa (…). Seria exigible per part de la ciutadania, per part de la comunitat educativa, per part de les famílies i per part dels professionals de l’educació criteris molt explícits i molt clars de com es planifica l’educació o cap a on vol anar la planificació educativa.
Carles Armengol
El millor mecanisme de planificació és la mà invisible.
Hi ha dos principis que volem veure reflectits en aquesta qüestió. (…) Un, el dret de tothom a l’educació (…), el fet que hi hagi una garantia pública d’aquest dret. (…) Això implica defensar la gratuïtat universal de l’ensenyament a determinats nivells. El segon principi és com s’ha d’exercir aquest dret a l’educació, en un marc de pluralisme i amb la màxima llibertat possible.
Montse Ros
Si volem que hi hagi una certa planificació, alguna restricció li haurem de posar al mercat.
El mercat sempre segrega (…), no busca la barreja de les criatures, no busca la convivència, no busca la cooperació sinó que es centra en la competència. La competència sempre produeix perdedors. La col·laboració sempre és un joc de guanyar/guanyar.
