CCOO de Catalunya reflexiona al voltant de la llengua
Ha clos el primer cicle de les VIII Jornades de
Normalització Lingüística de CCOO, convocades
per les CCOO de Catalunya, el País Valencià i les
Illes Balears, amb el títol de “Viure en català sensecap retallada”, que volen refl exionar sobre la
llengua catalana sota la premissa que normalitzar-
ne el coneixement i l’ús és un dret de ciutadania,
i s’estan fent entre el mes de novembre
d’enguany i fi ns al mes de maig del 2014.
Normalització Lingüística de CCOO, convocades
per les CCOO de Catalunya, el País Valencià i les
Illes Balears, amb el títol de “Viure en català sensecap retallada”, que volen refl exionar sobre la
llengua catalana sota la premissa que normalitzar-
ne el coneixement i l’ús és un dret de ciutadania,
i s’estan fent entre el mes de novembre
d’enguany i fi ns al mes de maig del 2014.
A Tarragona va tenir lloc la sessió inaugural, amb
la conferència “Les llums i les ombres de la normalitat
lingüística. La situació sociolingüística de
la llengua catalana”, a càrrec de Miquel Àngel
Pradilla, professor de la URV i director de la Xarxa
Cruscat. Pradilla, a través de dades demolingüístiques
recents, va fer una radiografi a general de
la situació del català als diferents territoris de
parla catalana i va analitzar tant els reptes més
preocupants a què s’enfronta la comunitat catalanoparlant
com els trets sociolingüístics amb
més potencial que la caracteritzen i que, segons
va afi rmar, són molts, esperançadors i ferms.
la conferència “Les llums i les ombres de la normalitat
lingüística. La situació sociolingüística de
la llengua catalana”, a càrrec de Miquel Àngel
Pradilla, professor de la URV i director de la Xarxa
Cruscat. Pradilla, a través de dades demolingüístiques
recents, va fer una radiografi a general de
la situació del català als diferents territoris de
parla catalana i va analitzar tant els reptes més
preocupants a què s’enfronta la comunitat catalanoparlant
com els trets sociolingüístics amb
més potencial que la caracteritzen i que, segons
va afi rmar, són molts, esperançadors i ferms.
A Girona, es va portar a terme la segona sessió,
en concret una conferència col·loqui titulada
“Nous contextos per a la normalització del català.
Canvis demogràfi cs, socials i culturals. Del
bilingüisme al plurilingüisme”, la qual va anar a
càrrec d’Ignasi Vila, catedràtic de psicologia evolutiva
i de l’educació de la Universitat de Girona.
Vila va destacar que la humanitat s’ha construït
sempre des del plurilingüisme, i que aquest fet
queda més que corroborat amb la societat de la
informació, on les necessitats de les persones
són moltes i diverses, i aquestes arriben a formar
una xarxa. Així mateix, va destacar algunes
propostes metodològiques per fomentar aquest
plurilingüisme des de l’àmbit educatiu: construir
un sistema de signifi cats compartits entre
professorat i alumnat, potenciar el llenguatge
oral, fomentar el treball cooperatiu a l’aula i reconèixer
la llengua pròpia i les seves pràctiques
associades.
en concret una conferència col·loqui titulada
“Nous contextos per a la normalització del català.
Canvis demogràfi cs, socials i culturals. Del
bilingüisme al plurilingüisme”, la qual va anar a
càrrec d’Ignasi Vila, catedràtic de psicologia evolutiva
i de l’educació de la Universitat de Girona.
Vila va destacar que la humanitat s’ha construït
sempre des del plurilingüisme, i que aquest fet
queda més que corroborat amb la societat de la
informació, on les necessitats de les persones
són moltes i diverses, i aquestes arriben a formar
una xarxa. Així mateix, va destacar algunes
propostes metodològiques per fomentar aquest
plurilingüisme des de l’àmbit educatiu: construir
un sistema de signifi cats compartits entre
professorat i alumnat, potenciar el llenguatge
oral, fomentar el treball cooperatiu a l’aula i reconèixer
la llengua pròpia i les seves pràctiques
associades.
A Lleida, va tenir lloc l’última sessió, amb la taula
rodona sobre “La llengua: cohesió o confrontació”.
Les conclusions a què van arribar els ponents
van ser, en primer lloc, que la llengua és
important, però que la identitat catalana va més
enllà, això no obstant, el seu pes és defi nitori i
com que així és percebut és per aquest motiu
que volen combatre la llengua amb tanta força.
En segon lloc, van parlar de com n’és de fatigant
haver d’estar constantment argumentant, justifi –
cant-se, batallant per defensar la llengua, la seva
unitat, el seu ús… I, finalment, pel que fa al paper
del català en un hipotètic estat independent
és on els ponents van mostrar més dubtes.
rodona sobre “La llengua: cohesió o confrontació”.
Les conclusions a què van arribar els ponents
van ser, en primer lloc, que la llengua és
important, però que la identitat catalana va més
enllà, això no obstant, el seu pes és defi nitori i
com que així és percebut és per aquest motiu
que volen combatre la llengua amb tanta força.
En segon lloc, van parlar de com n’és de fatigant
haver d’estar constantment argumentant, justifi –
cant-se, batallant per defensar la llengua, la seva
unitat, el seu ús… I, finalment, pel que fa al paper
del català en un hipotètic estat independent
és on els ponents van mostrar més dubtes.
